Es Baluard Museu
Presentació de llibreProgrames públicsPúblic general

Punt de llibre

Nadal al teu museu
  • Dies: 10, 11, 12 i 13 de desembre de 2019
  • Hora: 19:00h
  • Activitat gratuïta

Es Baluard programa un cicle de presentacions de llibres durant la segona setmana de desembre amb la presència de les seves autores i autors en el marc de la campanya de Nadal. Novel·la, assaig, pensament i reflexió crítica al voltant de l’art contemporani i els museus formaran part del ventall temàtic. Un cop finalitzada la presentació està prevista la signatura d’exemplars.

10 de desembre

Belén Sola
Exposar o exposar-se. L’educació en museus com a producció crítica
(Los Libros de la Catarata)

Presenten: Eva Cifre, responsable del departament de desenvolupament educatiu, formació i programes públics d’Es Baluard i Sebastià Mascaró, ex Director general d’Arts Visuals i Programes Públics de l’Ajuntament de Palma.

Busquen activitats orientades a la producció de coneixements i experiències i cap a un model socialment transformador i més democràtic d’institucionalitat. En aquest procés, l’educació i la mediació han assolit una importància creixent, com testifica la creació de departaments d’educació i acció cultural (DEAC). Però en un context de recessió econòmica i política, la seva evolució ha estat marcada per diferents obstacles i contradiccions, havent de fer front a un model turistizador i desenvolupista de cultura, a la pèrdua d’autonomia i deteriorament institucional o a l’explotació i precarització laboral.

11 de desembre

Ildefonso García-Serena
El hijo del doctor (Vegueta)

Presenten: Andreu Manresa (director general de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears (RTVIB-IB3) i Juan Tapia (director editorial d’El Periódico de Cataluña).

Leo, fill de doctor republicà espanyol, inicia un viatge per desxifrar els enigmes que han envoltat a la seva família al llarg de dècades. Ho fa a partir d’el descobriment d’un fet insòlit, succeït un segle enrere: la misteriosa desaparició del seu besavi Román que va desencadenar un drama familiar irreversible.

Quatre generacions patiran les vicissituds del seu temps en diferents escenaris: l’Espanya de la fi de segle XIX, Barcelona i Buenos Aires; la II República, la Guerra Civil, la II Guerra Mundial i la invasió de França per les tropes de Hitler. A això seguirà un nou èxode a l’Argentina, aquesta vegada la de Perón i Evita, i després la tornada a l’Espanya franquista.

Un relat profundament humà d’éssers atrapats en temps convulsos, que narra les emocions que inspira el desarrelament. Un homenatge a les lleialtats, l’amistat i l’amor. Una memòria reivindicativa de l’emigració i l’exili que va arrossegar a desenes de milions d’europeus a Amèrica.

12 de desembre

Aurora Fernández Polanco
Crítica visual del saber solitario (Consonni)

Presenta: Jaume Reus, historiador de l’art.

Crítica visual del saber solitari reivindica tant l’estètica com el saber d’un cos cada vegada més malmès per les lògiques de l’capital, i ho fa a través de tres moments definits com TESI, CRISI i CAOSMOSIS. Comença amb la fantasia de l’subjecte autosuficient, masculí i sobirà que es considera capaç de conèixer i organitzar un món de què es manté aïllat. El segueixen les revoltes de 1968, on salten pels aires les formes tradicionals de representació; i les revolucions del 2011, que proposen el valor positiu de la interdependència, la creació col·lectiva i l’activisme social. Des d’aquí es revisen els protocols acadèmics dels mons de l’art. La intenció marcadament política d’aquest assaig ens convida a decidir què salvar i què condemnar de el món que ha orientat els nostres coneixements.

13 de desembre  

Selina Blasco i Lila Insúa

Exterioridades críticas. Comunidades de aprendizaje universitarias en arte y arquitectura y su incorporación a los relatos de la modernidad y del presente (Brumaria)

Presenta: María Sonsoles Hernández, professora titular de la UIB (Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts.

Per què les universitats d’arts no es reconeixen a si mateixes com a comunitats? Per què es relacionen tan sovint les pràctiques culturals amb formes d’aprenentatge dissidents? Està el coneixement patrimonialitzat per les institucions oficials? Com desvetllar i posar en qüestió els mecanismes d’apropiació de el coneixement que imposen les institucions hegemòniques? Seria possible incorporar sabers i fers externs per construir un status quo diferent? Com activar la incorporació de les comunitats artístiques i culturals d’aprenentatge a les narracions de la modernitat i del present? Per què confiem encara avui en les pràctiques artístiques quan pensem en una societat emancipada?

 

 

Avís de Cookies

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació. Llegiu la Política de Cookies.