Art en pantalla II: Juan Martín Prada

L’entorn digital planteja noves formes de relació amb els continguts relatius a l’art. La nostra manera de veure i acostar-nos a les obres, a les exposicions i als museus ha canviat; també l’accés a la informació amb només un clic o un scroll, a través de la superfície plana de les pantalles dels nostres dispositius.

El programa Art en pantalla (I, II) intenta aproximar-se a totes aquestes qüestions a través de les visions diverses de les persones convidades que, a més, comparteixen les lectures que complementen els seus discursos. Hem comptat amb les intervencions de: Eugenia Tenenbaum, Sara Rubayo, Jorge Carrión, Miquel Àngel Cajigal Vera (El Barroquista), Marisol Salanova, Bernardo Pajares i Juanra Sanz (Arte compacto), Miquel Àngel Hernández, Mayte Gómez Molina, Lorena Pérez-Jácome i Juan Martín Prada. És, per tant, un programa de foment de la lectura per a tots els públics, que aborda la divulgació de la història de la creació des de múltiples perspectives, a més de tractar com es difon l’art a les xarxes socials i altres plataformes digitals.

Finalitzarem aquest cicle, que s’ha estès al llarg de dos anys a Es Baluard Museu, amb la conferència «Quatre conceptes per pensar l’art a l’era digital: liminar, sistèmic, invaginació i ectopia» de Juan Martín Prada. La seva xerrada estarà articulada al voltant de quatre conceptes (liminar, sistèmic, invaginació i ectopia) que ens poden ajudar a identificar algunes de les estratègies principals de l’art actual, així com també servir-nos per pensar la seva possible evolució futura en el complex entramat de la cultura digital. Martín Prada ens recomanarà entre altres llibres fonamentals com, Els condemnats de la pantalla d’Hito Steyerl, editat per Caja Negra, el 2014.

Juan Martín Prada és catedràtic de la Universitat de Cadis, on dirigeix ​​el grup de recerca «Teories estètiques contemporànies». És autor de nombrosos articles i assaigs sobre estudis visuals, estètica i teoria de l’art contemporani i entre els quals destaquen La apropiación posmoderna. Arte, práctica apropiacionista i Teoría de la posmodernidad (2001), Prácticas artísticas e Internet en la época de las redes sociales (2012), El ver y las imágenes en el tiempo de Internet (2018), o Teoría del arte y cultura digital (2023).