És possible fer més tou el museu? Les entranyes poden imposar-se a la mirada? A través d’aquestes qüestions, blanca arias, conjura un arxiu de gestos tendres que desafien la rigidesa de l’ordre patriarcal, al seu llibre Blandito blandito ¿Qué le hacemos les feministas al arte?

L’autora ens proposa un recorregut per diferents textures del què és tou, com a forma de resistència feminista contra la rigidesa patriarcal i aborda el tou com una força resilient i llibertària, connectant les pràctiques feministes amb el cos, l’eròtica i la poesia. A través de l’obra d’artistes com Mari Chordà, Eva Fàbregas, Louise Bourgeois o Sarah Lucas, l’assaig planteja una altra mirada a l’art com a potència desbordant, que transforma i es connecta amb les forces que el modelen. Blandito blandito és una publicació de l’editorial de pensament contemporani cielo santo.

Presenta: Cristina Anglada, comissària

blanca arias (ella/elle) és artista-investigadora, mediadora i comissària. Graduada en Història de lArt per la Universitat de Barcelona i màster en Estudis Comparats per la Universitat Pompeu Fabra. La seva pràctica es desenvolupa a l’àmbit de la imatge, des d’on faula sobre possibles gestualitats i materialitats lesbofeministes. Actualment, és part del Departament de Programació Pública i Social de la Fundació Miró, és educadora al MACBA, voluntària de l’arxiu Ca la Dona i forma els col·lectius Bestiari Queer i amor rumor, tots dos ubicats a la intersecció de l’art, la pedagogia i el pensament crític. Blandito blandito ¿Qué le hacemos les feministas al arte? és el seu primer llibre.