Leonor Leal. Qui sap caminar, sap ballar

En el marc de la Biennal B, l’artista Leonor Leal proposa ballar davant el Museu del Calçat i de la Indústria d’Inca. Tot i que l’acció comença abans, i el ball s’inicia a casa d’una de les treballadores del calçat que, com tantes altres, caminaven cada dia fins a les fàbriques de la zona. Leonor Leal conjuga caminada i dansa fins a arribar a la plaça del museu, on balla amb unes sabates fabricades per Carmina Shoemaker a la sola de les quals hi ha inscrita la frase que dona títol a aquesta acció: «quien sabe andar, sabe bailar».

Aquesta frase, pronunciada fa anys per una professora de flamenc de Leonor Leal, subratllava la importància del caminar i de la presència escènica. En aquesta acció, l’artista en transforma el sentit per afirmar una potència: en qualsevol moment, un trepig pot convertir-se en ball. Els peus, que atenen a allò més essencial, són també capaços de girar, botar, talonejar i descobrir l’espai. Leonor Leal reprèn la frase com a punt de partida i li fa una volta: qualsevol pot ballar. O més encara, no és només que qualsevol pugui ballar, sinó que en certa manera ballam tot el temps: caminar, recórrer, deixar enrere, anar cap a algun lloc, girar a la cantonada, canviar el rumb, celebrar una direcció o equivocar-se en el camí… viure com una coreografia pròpia tot el que ens passa.

Després del propi cos, segurament són les sabates l’eina fonamental d’una bailaora. Les sabates fan música, parlen per nosaltres, ens acompanyen. No és quelcom del que l’artista s’hagi pogut desprendre. Parlen per ella, es queixen i es converteixen en un utensili de batalla. Per efímera que sigui la dansa, els peus volen deixar empremta, volen parlar, escriure i recórrer línies a terra que marquen i modifiquen el fer de l’artista. «Taloneig com vull ser; gir i gir fins a netejar els meus pensaments; freg l’aire, intent canviar el clima amb els meus braços, em perd, res talonejant i torn a dibuixar en l’aire. Potser la meva dansa no quedarà en cap paper, però sé el que vaig brodar amb els meus tacons a terra».

Aquesta acció performativa es basa en ritmes inspirats en el so de les màquines per al calçat, en lletres populars del flamenc relacionades amb caminar i en melodies que conviden a recórrer la plaça, el poble o l’illa sencera. Es tracta de convertir aquest acte dansat en una trobada vital, on els oficis artesans del calçat i de la dansa s’entrellacen per parlar amb els peus, desviar-se del camí traçat i intentar deixar empremta més enllà del terra que trepitjam.

 

Leonor Leal (Jerez de la Frontera, 1980), bailaora singular amb una formació sòlida (Dansa Clàssica i Espanyola), desenvolupa la seva creativitat a través del flamenc. Versàtil, gaudeix de contextos diversos i s’encoratja amb els reptes.

Des del 2008 manté una trajectòria escènica sòlida i estable, que compatibilitza amb projectes diversos (teatre, peces didàctica, videodanses).

Participa a les principals mostres internacionals flamenques: biennals de Sevilla i Holanda o els festivals de Jerez, Düsseldorf, Esch-sur-Alzette a Luxemburg, Nimes, Mont de Marsan, Tolosa, Londres i Nova York.

Refermen la seva trajectòria com a solista diversos guardons com ara el de Bailarina Sobresaliente del Certamen Coreográfico de Danza española y Flamenco de Madrid 2008, i el Premio Artista Revelación del Festival de Jerez 2011, o, concretament, Nocturno, amb la Mención especial del Jurado del Festival de Teatro en el Sur 2019, el Premio Mejor Espectáculo de Danza als Premios Escenarios de Sevilla 2019 o les nominacions a la Mejor Intérprete Femenina de Danza i al Mejor Espectáculo de Danza dels XXIII Premios Max de las Artes Escénicas 2020.

Complementa la seva trajectòria amb estudis universitaris: «Práctica escénica y cultura visual», grau en Arts. Els seus treballs com a investigadora, presentats a les conferències ballades: Ahora bailo yo (2016), El lenguaje de las líneas (2019) i Divertimento (2021), la dirigeixen cap a un nou format escènic i una altra comprensió de la creació en el flamenc.

Compagina la seva carrera amb la docència en escoles i festivals internacionals flamencs de tot el món.