Tàctil o visual, la textura de la matèria és la qualitat física de la superfície que presenten els objectes. Aquest aspecte, que pot ser rugós o llis, aspre o suau, defineix en part el nostre món. La textura fa referència també a l’acció de teixir. És sinònim de trama i ordit, evoca una disposició concreta d’elements, fils o brins, que formaran un teixit. A més, la textura anomena la qualitat de cohesió lingüística que conté un text escrit.

Les obres d’Alberto Baraya, Adrián Martínez, Vítor Mejuto, Rosell Meseguer i Isabel Servera formen part d’aquesta proposta i configuren un mapa de textures particular que s’expandeix a l’espai domèstic d’una casa pagesa eivissenca, reconvertit en centre d’exposicions, Sa Punta des Molí a Sant Antoni de Portmany, on va viure Walter Benjamin a principis dels anys 30 al seu pas per Eivissa. Totes elles estan unides per un fil invisible que connecta les qüestions i els discursos que aborda el programa de Biennal B* iniciativa impulsada des d’Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma i el Consell de Mallorca.

Una pangea particular i abstracta a manera de tapís, ens dóna la benvinguda tot just travessar el llindar d’accés a l’antic habitatge, avui centre expositiu. És la Geologia Mallorquina de Rosell Meseguer, un estudi de gran format sobre tela, a partir d’una investigació sobre els recursos minerals metàl·lics i no metàl·lics de Mallorca, portat a la pintura i inspirat al vademecum: Quadra minerale: tierras raras, otros minerales y conceptos de minería; un acercamiento a los elementos y sus usos en la contemporaneidad que va realitzar entre 2017 i 2021. El treball de Meseguer uneix coneixement científic i art. Les seves textures cromàtiques es poden veure en horitzontal i de dalt a baix: marès, quars negre, malaquita, azurita i calcopitota que es corresponen amb ocres, verds i blaus, per remetre’ns inconscientment a la matèria que es troba en un imaginat mar mineral, al camp, a la terra.

Precisament és de la terra, d’on s’extreuen els palmells que tractats donen lloc a la llatra, les tires d’espart trenat amb què tradicionalment es fan les cistelles i altres objectes d’ús domèstic, tant a Eivissa com a Mallorca. A la zona d’Artà, d’on és la família d’Isabel Servera, la fabricació de textures amb les mans es fa moltes vegades en grup parlant o cantant, d’altres en solitari i en silenci. La repetició dels gestos es converteix en oració, mantra, respiració. Un ritme que l’artista transforma en una sèrie de peces anomenades Alenades (respiracions) al qual se suma un altre de diferent, el del cosit a màquina. La peça que aquí veim és orgànica, sembla que s’hagués de desfer. Descansa en una fornícula, sense ànim d’acollir-se a cap patró. És potser la traducció matèrica d’aquest acte que en inspirar i exhalar, transforma allò exterior en interior i viceversa. Evoca en paraules de l’artista tant l’esforç físic del procés com la vitalitat del material.

En íntima connexió amb l’escultura Alenades trobem una sèrie d’obres de paper trenat a la manera de la llatra o llata, que ens remeten a antics mostraris de com intervenir el palmell, a la vegada que ens plategen lluites antagòniques inherents a l’esdevenir de l’ésser humà: l’ordre contra el caos, allò natural contra allò artificial, allò que s’ha fet davant d’allò que s’ha trobat, allò resolt i allò inacabat, en un etern encadenament sense resoldre. La textura conté el text, ara indesxifrable, en canviar la seva forma reciclant el paper com a primera matèria.

La subtilitat del que és matèric a l’obra d’Isabel Servera es torna poderosa a la d’Adrián Martínez. Els seus dibuixos boten dels formats habituals a la seva obra sobre paper o tela per sortir reforçats per un suport que els potencia: un feltre de textura irregular i rugosa. És el fruit d’una col·laboració amb la factoria circular Llanatura, que transforma i recicla la llana de tondre ovelles que altrament es rebutjava. Els materials evoquen allò perceptible, allò tàctil i el contacte amb allò tel·lúric. Les dues pintures dibuixades de l’artista, ara sobre estructures metàl·liques, amb anvers i revers, les converteix en finestres a la difícil, solitària i sovint precària vida de qui crea, amb una fina ironia i un toc d’humor fresc.

Explícitament connectades al lloc i específicament pensades per a aquesta exposició són les obres de Vítor Mejuto. Tradueixen en pintures de tall geomètric i textura llisa, tres elements significatius de la tradició i l’artesania, focalitzades en la indumentària típica d’Eivissa i Formentera: la barretina, les castanyetes i les espardenyes d’espart fetes a mà. La seva obra aconsegueix, de manera intel·ligent, expressar la identitat cultural d‟un territori amb el nombre mínim d‟elements. També es pot veure una de les seves pintures al trull, l’edifici contigu.

El trull o almàssera està en una edificació completament renovada, que encara conserva l’antiga premsa per a fer oli. Aquest volum arquitectònic està mirant el molí que dóna nom al complex (Sa Punta des Molí) però també al mar. Precisament a la costa de Mallorca és on Alberto Baraya du a terme una acció performativa que queda documentada al vídeo del seu projecte «Llatina i Mestral» dins de Biennal B, en què l’artista pinta in situ sobre una vela de navegació durant el viatge. La tela es transforma en un llenç sobre el qual pintar i que funciona com a suport d’un doble viatge —físic sobre el mar i iconogràfic o conceptual— que converteix l’illa en escenari.

Baraya va viatjar en un llaüt històric, embarcació que Mejuto sintetitza en tres colors a la pintura que posa el punt final a aquest singular mapa de textures, que uneix pràctiques i sabers per connectar diferents llocs del territori de cadascuna de les illes.

*Biennal B és un programa transversal d’activitats que neix amb la vocació d’integrar les pràctiques artístiques contemporànies, amb l’artesania, la ciència i el disseny, a través d’exposicions, intervencions site-specific i accions performatives, per fomentar la col·laboració entre artistes i professionals de l’artesania compromesos i compromeses amb el desenvolupament sostenible, les oficis, les tradicions i el paisatge de les Illes Balears.

Adrián Martínez (Eivissa, 1984) és llicenciat en Belles Arts per la ULL, Tenerife. Actualment resideix i treballa a Mallorca. Desenvolupa la seva activitat artística per mitjà del dibuix, entès com un procés de recerca i de comprensió fruit del seu desig de narrar certs relats, de reflexionar sobre allò quotidià o de qüestionar la seva pràctica artística. El material utilitzat en la seva obra va des del grafit sobre paret, el ferro, la llana o l’animació/so, i cada un d’aquests materials té un llenguatge propi que aconsegueix atorgar-li diverses capes i profunditats a l’obra.

Entre les exposicions individuals que ha realitzat destaquen espais com la Galería Ferran Cano, Barcelona i Palma (Mallorca); la Sala de Arte Cabrera Pinto, La Laguna, Tenerife, i l’Ateneo de La Laguna, Tenerife. Ha participat en nombroses exposicions col·lectives: Casal Solleric, Palma, Mallorca; La Regenta, Las Palmas de Gran Canaria; MACE, Eivissa; TEA, Tenerife; Círculo de Bellas Artes de Madrid; Es Baluard Museu, Palma, Mallorca; MUU Kaapeli, Hèlsinki; Centro de Arte La Recova, Tenerife, i Sala de Arte Cabrera Pinto, La Laguna. La seva obra fa part de les col·leccions públiques i privades següents: MACE, Museu d’Art Contemporani d’Eivissa; Fundación Mapfre Guanarteme; Ajuntament de Manacor, Ajuntament de Santanyí, Govern de Canàries i la Universidad de La Laguna. El 2022 rep el XXV Premi Ciutat de Manacor d’Arts Plàstiques; el 2024 li és atorgat el Premi Vila de Santanyí Francisco Bernareggi d’Arts Visuals i aquest mateix any participa a la BIAM 2024, la Biennal d’Art Ciutat d’Amposta al Centre Lo Pati.

Alberto Baraya (Bogotà, 1968), artista plàstic, viatger i investigador. Va estudiar Belles Arts a la Universidad Nacional de Colombia i es va especialitzar en Estètica i Teoria de l’Art a la Universidad Autónoma de Madrid. Des de l’any 2002 ha desenvolupat l’«Herbari de Plantes Artificials», un projecte paròdic de col·leccions i “estudis” de botànica falsa —filferro i seda, made in China— amb el qual Baraya intenta recompondre una nova identitat en les relacions entre l’ésser humà i la natura.

Practicant el principi de “L’expedició com una de les Belles Arts” i apropiant-se de la metodologia científica de la recol·lecció com a estratègia, Baraya ha emprès expedicions arreu del món a la recerca d’evidències que confirmin la transformació dels ecosistemes biològics i culturals. Mitjançant l’ús de tècniques tradicionals de representació o a través de la instal·lació, l’apropiació o la performance, la seva mirada es concentra en l’observació de fenòmens d’exotisme biològic o en els actes estètics del nostre ecosistema quotidià, enllaçant així les seves propostes amb les preocupacions ecològiques contemporànies.

Les seves col·leccions artificials i les seves obres fotogràfiques han estat presentades a les biennals d’art de São Paulo (2006), Venècia (2009), Berlín (2014) i Xangai (2014 i 2019), i formen part de múltiples col·leccions públiques i privades.

Vítor Mejuto (Barcelona, 1969), pintor, fotògraf i editor gràfic de La Voz de Galicia. Va estudiar a la Facultad de Bellas Artes de la Universidad de Salamanca a finals dels anys vuitanta i la seva pràctica artística és essencialment pictòrica. Entre els seus projectes més rellevants destaquen «Pintor en la Corte» (Galería Formatocomodo, Madrid, 2018), «O livro das Palmeiras» (Galería Fernando Santos, Porto, 2018), «Torreón de tramoya» (Centro Párraga, Múrcia, 2020), «Artanenc» (Igallery, Palma, Mallorca, 2022), «Un viaje extraordinario» (Centrocentro, Madrid, 2023) i «Vida y Milagros» (Espacio Valverde, Madrid, 2024).

Així mateix, cal esmentar la seva estada recent a la residència artística Projeto Fidalga Residência de Sao Paulo, amb l’exposició titulada «Copo Americano», i el seu projecte Quadern d’Artà, intervenció a l’espai públic d’Artà (Mallorca).

Isabel Servera (Mallorca, 1986). La seva pràctica artística se centra en accions predeterminades que impliquen processos manuals de repetició, acumulació i rutines. Utilitza diferents recursos proposant un diàleg entre l’art i els processos artesanals. És llicenciada en Belles Arts i màster en Produccions Artístiques i Recerca per la UB. Té una àmplia trajectòria artística, havent exposat en diferents museus i galeries nacionals i internacionals com: Palau de Casavells (Girona, Espanya, 2023), Studio Weil (Port d’Andratx, Mallorca, Espanya, 2022), Alzueta Gallery (Barcelona, Espanya, 2020), Museu Can Framis – Fundació Vila Casas (Barcelona, Espanya, 2019), Hilvaria Studio’s (Hilvarenbeek, Holanda, 2015), Museu Es Baluard (Palma de Mallorca, Espanya, 2014), Muu Galleria (Hèlsinki, Finlàndia, 2014), L.A.C Lieu d’Art Contemporain (Sigean, França, 2013), entre d’altres. Recentment, va ser guardonada amb el II Premi Barbara H. Weil, gràcies al qual va realitzar una residència artística a Nova York. La seva obra és present en col·leccions com: Ajuntament de Palma, Fundació Vila Casas, Fundació Banco Sabadell i Col·lecció DKV.

Rosell Meseguer (Alacant, 1976). Artista visual i Premi Extraordinari de Doctorat en Belles Arts per la Universitat Complutense de Madrid, on dirigeix tesis doctorals i pertany a projectes de recerca. Des del 2005 ve desenvolupant la seva activitat professional entre Europa i Amèrica llatina a través de col·laboracions amb museus, galeries i universitats. Ha estat becada per l’ Academia de España a Roma la Beca Botín o la Fundació Miró Mallorca. Ha estat convidada i ha rebut encàrrecs per part d’institucions com el Ministerio de Cultura y Deportes, España; AC/E, Acción Cultural España; Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo (AECID); Manifesta, International Foundation Manifesta (IFM), Holanda (2010-2011), Plat(t)Form, Winthertur, Zurich; Ministerio de las Culturas, las Artes y el Patrimonio, Chile; o el ArtCenter/South Florida, Miami.

La seva obra és present en col·leccions com la del C.A.2M. Centre d’Art Dos de Maig Madrid; Fundació AENA; Reial Acadèmia d’Espanya a Roma; UNICAJA o l’IVAM, València així com en col·leccions privades als Estats Units (Board Whitney Museum, Nova York), Llatinoamèrica (MAC Museu d’Art Contemporani de Santiago de Xile) i Espanya (Segurs DKV).

Mapa de textures