Mapa de textures

Tàctil o visual, la textura de la matèria és la qualitat física de la superfície que presenten els objectes. Aquest aspecte, que pot ser rugós o llis, aspre o suau, defineix en part el nostre món. La textura fa referència també a l’acció de teixir. És sinònim de trama i ordit, evoca una disposició concreta d’elements, fils o brins, que formaran un teixit. A més, la textura anomena la qualitat de cohesió lingüística que conté un text escrit.

Les obres d’Alberto Baraya, Adrián Martínez, Vítor Mejuto, Rosell Meseguer i Isabel Servera formen part d’aquesta proposta i configuren un mapa de textures particular que s’expandeix a l’espai domèstic d’una casa pagesa eivissenca, reconvertida en el centre d’exposicions Sa Punta des Molí a Sant Antoni de Portmany, on va viure Walter Benjamin a principis dels anys trenta quan passà per Eivissa. Totes les obres estan unides per un fil invisible que connecta les qüestions i els discursos que aborda el programa Biennal B* iniciativa impulsada per Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma i el Consell de Mallorca.

Una Pangea particular i abstracta a manera de tapís, ens dona la benvinguda tot just travessar el llindar d’accés a l’antic habitatge, avui convertit en centre expositiu. És la Geologia Mallorquina de Rosell Meseguer, un estudi de gran format sobre tela, a partir d’una investigació sobre els recursos minerals metàl·lics i no metàl·lics de Mallorca, portat a la pintura i inspirat en el vademecum: Quadra minerale: tierras raras, otros minerales y conceptos de minería; un acercamiento a los elementos y sus usos en la contemporaneidad que va realitzar entre el 2017 i el 2021. El treball de Meseguer uneix coneixement científic i art. Les seves textures cromàtiques es poden veure en horitzontal i de dalt a baix: marès, quars negre, malaquita, atzurita i calcopirita, que es corresponen amb ocres, verds i blaus, ens remeten inconscientment a la matèria que es troba en un mar mineral imaginat, al camp, a la terra.

Precisament és de la terra d’on s’extreuen les palmes que, tractades donen lloc a la llatra, les tires d’espart trenat amb què tradicionalment es fan les cistelles i altres objectes d’ús domèstic, tant a Eivissa com a Mallorca. A la zona d’Artà, d’on és la família d’Isabel Servera, la fabricació de textures amb les mans es fa moltes vegades en grup, parlant o cantant, d’altres, en solitari i en silenci. La repetició dels gestos es converteix en oració, en mantra, en respiració. Un ritme que l’artista transforma en una sèrie de peces anomenades «Alenades» (respiracions) i al  qual se suma un altre ritme diferent, el del cosit a màquina. La peça que aquí veim és orgànica, sembla que s’ha de desfer. Descansa en una fornícula, sense ànim de sotmetre’s a cap patró establert. És potser la traducció matèrica d’aquest acte que, en inspirar i exhalar, transforma allò exterior en interior i viceversa. Evoca, en paraules de l’artista, «tant l’esforç físic del procés com la vitalitat del material».

En íntima connexió amb l’escultura Alenades trobem una sèrie d’obres de paper trenat a la manera de la llatra o llata, que ens remeten a antics mostraris sobre com intervenir la palma, a la vegada que ens plantegen lluites antagòniques inherents a l’esdevenir de l’ésser humà: l’ordre contra el caos, allò natural contra allò artificial, allò que s’ha fet davant allò que s’ha trobat, allò resolt i allò inacabat, en un  encadenament etern sense resoldre. La textura conté el text, ara indesxifrable, en canviar la forma reciclant el paper com a matèria primera .

La subtilitat del que és matèric a l’obra d’Isabel Servera esdevé poderosa a la d’Adrián Martínez. Els seus dibuixos van més enllà dels formats habituals de la seva obra sobre paper o tela i guanyen força en un suport que els potencia: un feltre de textura irregular i rugosa. És el fruit d’una col·laboració amb la factoria circular Llanatura, que transforma i recicla la llana obtinguda en tondre ovelles i que altrament es descartava. Els materials evoquen allò perceptible, allò tàctil i el contacte amb allò tel·lúric. Les dues pintures dibuixades de l’artista, ara sobre estructures metàl·liques, amb anvers i revers, les converteix en finestres a la difícil, solitària i sovint precària vida de qui crea, amb una fina ironia i un toc d’humor fresc.

Explícitament connectades amb el lloc i específicament pensades per a aquesta exposició són les obres de Vítor Mejuto. Tradueixen, en pintures d’estil geomètric i textura llisa, tres elements significatius de la tradició i l’artesania, focalitzades en la indumentària típica d’Eivissa i Formentera: la barretina, les castanyoles i les espardenyes d’espart fetes a mà. La seva obra aconsegueix, d’una manera intel·ligent, expressar la identitat cultural d’un territori amb el nombre mínim d’elements. També es pot veure una de les seves pintures al trull, l’edifici contigu.

El trull o almàssera es troba en una edificació completament renovada que encara conserva l’antiga premsa d’oli. Aquest volum arquitectònic mira cap al molí que dona nom al complex (Sa Punta des Molí), però també cap al mar. Precisament a la costa de Mallorca és on Alberto Baraya du a terme una acció performativa que queda documentada al vídeo del seu projecte «Llatina i Mestral», en el marc de la Biennal B, en què l’artista pinta in situ sobre una vela de navegació durant el viatge. La tela es transforma en un llenç sobre el qual pinta i que funciona com a suport d’un doble viatge —físic sobre el mar i iconogràfic o conceptual— que converteix l’illa en escenari.

Baraya va viatjar en un llaüt històric, una embarcació que Mejuto sintetitza en tres colors a la pintura que tanca aquest mapa de textures tan singular, que uneix pràctiques i sabers per connectar diversos llocs del territori de cadascuna de les illes.

*Biennal B és un programa transversal d’activitats que neix amb la vocació d’integrar les pràctiques artístiques contemporànies amb l’artesania, la ciència i el disseny, a través d’exposicions, intervencions site-specific i accions performatives, per fomentar la col·laboració entre artistes i professionals de l’artesania compromesos i compromeses amb el desenvolupament sostenible, els oficis, les tradicions i el paisatge de les Illes Balears.