Valeria Maculan. Llengua de foc

«Llengua de foc» és una instal·lació tèxtil concebuda com a dispositiu escènic construïda en col·laboració amb el taller artesanal Bujosa.

La peça central és un gran teló suspès que travessa la sala. Al seu interior es disposen els vestits del cor, acompanyats d’una sèrie de màscares de fusta les boques de les quals adopten la forma de megàfons, dissenyades per projectar la veu. Aquest conjunt s’activa durant la inauguració mitjançant una acció coral, que interpreta cançons populars de la tradició oral mallorquina. L’obra configura un espai intermedi entre allò escènic i allò col·lectiu, en què el tèxtil, la veu i la memòria popular s’entrellacen.

El títol «Llengua de foc» fa al·lusió als dibuixos presents als teixits utilitzats, els patrons dels quals evoquen formes de flames. En mallorquí, flàmules designa precisament aquestes figures flamejants presents als dissenys.

Des de la seva arrel etimològica, el teatre es presenta com un instrument de contemplació i de coneixement. Aquesta instal·lació s’inscriu en una investigació que entén l’escena com un dispositiu epistèmic, capaç de revelar estructures invisibles del pensament i la identitat. El gest escènic no cerca representar, sinó provocar una forma de saber encarnat, en què l’espectador és interpel·lat com a subjecte actiu. La linealitat narrativa és reemplaçada per una lògica cíclica i sensorial.

Aquest projecte continua una línia de treball en què l’artista explora els elements de l’espai escènic des d’una perspectiva performativa, tèxtil i visual. L’encreuament entre cos, imatge, so i matèria proposa una dramatúrgia expandida. En aquesta ocasió, l’ús del cant coral i els elements tèxtils activa una dimensió col·lectiva del record i la pertinença i s’insereix en un context local amb sensibilitat comunitària.

«Llengua de foc» proposa una escena suspesa entre allò tèxtil, allò coral i allò simbòlic. És una obra viva que espera que la veu l’encengui per activar una poètica de l’entre —entre cossos, temps, memòries i sabers encarnats.

 

Valeria Maculan (Buenos Aires, 1968) desenvolupa una pràctica artística que investiga els límits del pla pictòric com a dispositiu crític. La seva obra aborda les configuracions del cos social —en les dimensions físiques, psíquiques i simbòliques— i explora com aquests cossos es construeixen, es representen i es disloquen a través de llenguatges visuals i performatius.

El seu treball s’ha exhibit individualment a l’Espacio OTR, Jorge López Galería, Tramo Galería, Galería Magda Bellotti, Matadero-Madrid, Galerie Jean Brolly, Galería Braga Menéndez i Galería SlyZmud, École des Beaux-arts de Besançon, Museo MACRO i CCEBA.

Ha exposat de manera col·lectiva a: Artium, 2024; Centro de Arte Alcobendas, 2024; Jorge López Galería, 2021; Galería Patricia Dorfmann, París, 2019; Kir Royal Gallery, Madrid, 2017; Espacio OTR, Madrid, 2014; Galería Magda Bellotti/Lleó/Ponferrada/Cadis, 2014-2013; CEART, Madrid, 2013; MAMBA, 2012; Le 10 neuf, Montbéliard, França, 2010; FNA, Buenos Aires, 2010; Casa de América, Madrid, 2010; Dumbo Arts Center, EUA, 2008; Diverse Works Art Space, EUA, 2007.

Ha rebut beques i ajuts a la creació de Matadero Crea, Comunitat de Madrid, VEGAP, Fondo Nacional de las Artes, Beca Kuitca i Fundación Antorchas. Ha participat en residències a la Skowhegan School of Painting & Sculpture, a l’Atlantic Center for the Arts (ACA) i al Centre Cultural Andratx. També ha dirigit, del 2014 al 2023, Alimentación30, un espai independent a Madrid.