REALITATS / FICCIONS

Exercicis d’introspecció, escenificacions construïdes i l’exhibició de la vessant més íntima sense prejudicis, són els tres principals punts de partida presents en aquesta sala que, sota el títol «Realitats / Ficcions», recull una nova selecció d’obres de la Col·lecció Permanent d’Es Baluard. A través del dibuix, el vídeo i la fotografia, els dotze artistes representats ens acosten a una dimensió on els límits entre allò real i la ficció gairebé s’esborren per plantejar-nos qüestions al voltant de l’individu i la societat als nostres dies, partint d’una lectura gradual que comença pels mecanismes de caire psíquic fins a arribar al llenguatge corporal més explícit.

El jo interior

Mitjançant la tècnica tradicional del dibuix juntament amb la seva associació a un altre suport més recent, el vídeo, el recorregut s’inicia en aquest primer àmbit dedicat a la introspecció. Tres artistes, Amparo Sard, Núria Marquès i Marcelo Viquez, ens acosten a tres relats que tracten i denuncien l’estat de l’individu a la societat actual, a partir de la seva pròpia experiència, amb una crítica en primera persona dels temors i preocupacions que ens envaeixen en l’actualitat.

Històries construïdes

Aquest àmbit planteja una altra via que s’ha desenvolupat a les darreres dècades del segle XX especialment en la fotografia i després en el vídeo, on l’artista deixa de banda la captació del «moment decisiu» per construir ell mateix la realitat. Es parteix de l’escenificació de «ficcions reals», on en alguns casos són els artistes mateixos les que actuen com a protagonistes d’aquestes «realitats fingides» a partir del vídeo, la fotografia i la performance, per denunciar conflictes de gènere, bèl·lics, de caire social i religiós… incidint en la manera en què es poden extrapolar a la societat en general: la posició de la dona al món islàmic i la dualitat entre Orient i Occident, com és el cas de Shirin Neshat; els costums i els estereotips com a eines d’esclavitud de la dona segons les visions de Pilar Albarracín i Diana Coca; la violència que es troba inserida a les nostres vides de manera natural com relata l’obra de Marina Abramović o ja delimitada en la violència de gènere i la discriminació racial com ens mostra Alicia Framis.

La cultura de la provocació

Des de la dècada dels anys setanta, l’art amplia les seves vies d’experimentació mitjançant la llibertat creativa, ideològica i tècnica per connectar amb l’espectador d’una manera més directa, provocadora, utilitzant la performance, la fotografia, el vídeo… La continuació d’aquestes pràctiques la podem trobar a les obres que tanquen el recorregut de l’exposició, on els límits entre les esferes privada i pública s’esborren. L’artista s’allibera de qualsevol prejudici i exposa les problemàtiques a l’entorn de la sexualitat, la rebel·lia, el desafiament… que són recollides a les propostes de Mònica Fuster, Robert Mapplethorpe, Alberto García-Alix i Joan Morey.