LAP#2

L’any 2022 s’iniciava el programa LAP. Laboratori d’Art i Pensament d’Es Baluard Museu, concebut com a espai de formació i investigació, com a plataforma d’idees i espai de pensament crític des d’on explorar les potencialitats de la pràctica artística i la producció cultural com a dispositius d’intervenció en el canvi social.

La primera edició va comptar amb la participació d’un grup de persones que varen formar una comunitat activa, participativa, dinàmica, crítica i plural. Persones expertes en matèries diverses varen compartir la seva experiència i el seu coneixement amb el grup de participants, format per artistes, educadors/-es, activistes, professionals de la docència i persones interessades en les diferents temàtiques. Un compartir que no va ser vertical i unilateral, sinó que va fluir en totes direccions i va esdevenir intercanvi, debat, treball i reflexió col·lectiva. El LAP obre les portes a persones i comunitats perquè habitin el museu, des del diàleg, la interpel·lació i, molt especialment, des de la construcció col·lectiva.

El LAP va néixer amb vocació d’activitat permanent, però també com a espai en revisió i exploració contínua, intensament relacionat amb el context cultural, social i polític contemporani, així com amb la necessitat institucional de repensar-se de manera constant. La segona edició del LAP s’ha dissenyat des de l’escolta i l’autocrítica, i s’articula a través d’un format més accessible i igualment intens, en termes de pensar, repensar i entendre l’educació i l’intercanvi de sabers com a elements essencials per a la transformació social.

Direcció: Imma Prieto
Continguts: Imma Prieto i Berta Sureda
Metodologia i gestió: Eva Cifre i Berta Sureda
Coordinació: Eva Cifre i Pilar Rubí

Concebut des d’una perspectiva oberta i experimental entorn dels propis processos educatius, el Laboratori d’Art i Pensament es planteja com a espai relacional i de confluència entre formació, investigació, diàleg, pensament crític i construcció col·lectiva de narratives. Com a laboratori d’idees, es pretén articular nous espais de coneixement compartit, espais transformadors que obrin qüestions i interrogants i que permetin, a través d’una constel·lació de conceptes i sabers, redefinir els límits de la institució mateixa.

El Programa de formació parteix de la idea de treball col·lectiu, amb un format flexible, que s’articula a través de dues fases entrellaçades que integren l’aprenentatge i la coproducció de coneixement, la investigació i la prospecció.

Integrat per activitats de formats diversos —conferències, seminaris, taules de treball, processos de recerca i laboratoris—, cada edició del LAP estarà configurada per diferents mòduls temàtics amb l’objectiu d’articular espais de coneixement compartit. Els mòduls no estan concebuts com a compartiments estancs atesa la transversalitat i la interconnexió entre les diferents temàtiques.

Zona de contacte es planteja com a itinerari obert i espai de pensament que no cerca resultats a curt termini, però sí sacsejar la nostra consciència crítica i repensar la pràctica artística i la producció cultural com a processos clau en la transformació social pel que fa als temes clau del món contemporani.

Cada mòdul té una durada de dues setmanes amb l’estructura següent:

PRIMERA SETMANA

Conferència inaugural (activitat oberta al públic en general). Conferència que vol obrir marcs de reflexió, anàlisi i debat crític, a càrrec d’una persona especialista i reconeguda en l’àmbit que cada mòdul abordi, amb la finalitat de dotar el conjunt del procés del LAP de discursos, relats, idees o cartografies.

Conversa/cafè amb… (només per a persones inscrites). Posteriorment a la conferència, les persones inscrites i els participants als diversos mòduls es trobaran en una sessió informal i distesa amb la persona conferenciant.

Seminari i taules de treball (només per a persones inscrites). Aquesta fase s’inicia amb una xerrada a càrrec dels docents participants en què exposaran les seves experiències, reflexions i qüestions en el context del tema de cada mòdul. Posteriorment, a través de taules de treball i sessions de treball col·lectiu, es reflexionarà conjuntament i s’identificaran línies d’investigació, d’exploració prospectiva i de recerca de dispositius d’acció i d’intervenció que puguin contribuir a dissenyar noves estratègies de canvi social.

SEGONA SETMANA

Laboratori (només per a persones inscrites). Aquesta fase s’inicia amb una xerrada a càrrec dels docents participants. Posteriorment la part pràctica se centrarà en la identificació i mapatge de pràctiques situades de reparació i connectarà els diferents conceptes al context i a l’entorn més proper, tenint en compte també aquelles pràctiques destacades del context internacional.

El programa seguirà una metodologia que combina la teoria, la pràctica, la investigació i la prospecció, la reflexió i el pensament crític. S’estructura en 5 mòduls temàtics, tots connectats entre si, que es poden realitzar de manera conjunta, però també és possible inscriure’s a cadascun dels mòduls de forma independent. Al seu torn, cada mòdul es desplega en dues fases, amb els objectius següents:

Fase 1. Conferència i seminaris. Analitzar i contextualitzar

Analitzar, aprofundir i debatre sobre els conceptes clau de les diverses temàtiques de cada mòdul, situar-se en el context social i cultural i analitzar formes d’intervenció en contextos diversos treballant de manera col·laborativa en la creació de marcs conceptuals.

Aquesta fase s’inicia amb una conferència inaugural, oberta al públic en general, que obrirà els marcs de reflexió, anàlisi i debat crític, a càrrec d’una persona especialista i reconeguda en la temàtica de cadascun dels mòduls. Posteriorment, les persones inscrites tendran l’oportunitat de compartir una xerrada informal amb la persona conferenciant i l’equip docent dels mòduls.

Fase 2. Laboratori. Investigar i intervenir

Articular processos d’investigació i recerca basats en l’exploració de noves formes col·laboratives de creació de coneixement, el disseny de formes d’intervenció social i la creació de metodologies, tècniques i processos culturals capaços d’incidir activament en les transformacions socials. Aquesta part pràctica se centrarà en la identificació i mapatge de pràctiques situades de reparació i connectarà els diferents conceptes al context i a l’entorn més proper, tenint en compte també aquelles pràctiques destacades del context internacional. Partint, doncs, dels marcs conceptuals i de mapatges de pràctiques de reparació de les crisis, el laboratori és un espai on debatre i compartir noves maneres de fer.

OBJECTIUS

Les persones participants, en finalitzar el programa, hauran assolit més coneixements sobre com treballar des de la cultura i les pràctiques artístiques com a elements clau per a la transformació social. Els propòsits formatius de Zona de contacte: reparar les crisis són:

• Pretén desenvolupar en les persones participants capacitats i experiències professionals, des de l’art i la cultura, en els àmbits següents:
  • La creació de contextos d’investigació crítica
  • La generació de discursos alternatius a les narratives dominants
  • La intervenció social i institucional
  • La definició i creació de noves formes d’institucionalitat, des de la revisió de les relacions entre la institució i les comunitats ciutadanes
• Vol explorar les potencialitats de la pràctica artística i la producció cultural com a dispositius d’intervenció en el canvi social
• S’articula a través de diversos eixos de treball que, combinant la teoria i la pràctica, la reflexió i l’acció, volen articular la investigació crítica des del treball col·lectiu
• Es proposa desbordar l’educació tradicional per esdevenir un espai de producció, de processos, d’itineraris oberts
• Es fonamenta en el fet que interpretar i transformar són part d’un mateix trajecte. És un programa de pedagogia experimental destinat a persones de diferents trajectòries amb interès per les interrelacions entre l’art i la cultura i altres àmbits polítics i socials

Format del programa

• El programa està format per 5 mòduls d’una durada de 2 setmanes cadascun.
• Es recomana la inscripció al programa complet atesa la interconnexió i la transversalitat dels diferents mòduls. En qualsevol cas, s’admetran inscripcions als mòduls de manera independent.
• El programa és presencial i tendrà lloc a Es Baluard Museu.
• Nombre màxim de places: 25 persones.
• Els idiomes del programa són el català, el castellà i l’anglès (les conferències disposaran de traducció simultània).

Destinataris i inscripcions

• Obert a totes les persones interessades en les interrelacions entre l’art i la cultura i altres àmbits polítics i socials, persones dels àmbits de les humanitats, la pràctica artística, les polítiques públiques, la producció o la gestió cultural, activistes i persones vinculades a moviments socials o compromeses amb el canvi social.
• La reserva de plaça es farà per ordre estricte d’arribada de les sol·licituds.
• Data límit d’inscripció al programa complet: 3 de febrer de 2023.
• Data límit d’inscripció als mòduls: un mes abans de l’inici de cada mòdul.
• Anul·lació de la inscripció: només serà possible 15 dies abans de l’inici del programa. En aquest cas, es té dret a la devolució de l’import, excepte un 10% en concepte de despeses de gestió.

Preus i forma de pagament

• Programa complet (5 mòduls): 220 €.
• Tarifa per mòdul: 60 €.
• Estudiants: descompte del 40%.
• Amics Es Baluard Museu: descompte del 10%.
• Inscripcions i pagament aquí.

Certificació

• L’alumnat participant interessat a obtenir un certificat d’assistència haurà d’haver assistit a un 80% del conjunt del programa complet.
• Hores de docència 125 h (programa complet) i 25 h (mòduls independents).

Activitats obertes

• Preu d’accés a les conferències inaugurals de cada mòdul (obertes al públic general): 5 € (no aplicable a les persones inscrites al programa complet o a les inscrites al mòdul en què té lloc la conferència).
• Les inscripcions a les activitats obertes s’obriran aproximadament 15 dies abans de la realització de la mateixa.

Allotjament

• Es Baluard Museu recomana l’Hotel Saratoga per la seva col·laboració amb el programa.

«Zona de contacte» vol continuar pensant en conceptes que ens afecten directament, com el rol de les institucions democràtiques, les fronteres i migracions, els feminismes, les crisis ecosocials o les precarietats globals i les desigualtats, per reflexionar sobre la complexitat contemporània. En aquest context, proposa una aproximació a través de la participació de persones expertes que han reflexionat profundament sobre aquests conflictes i, a partir d’un procés col·laboratiu, obrir itineraris d’intervenció i de replantejaments estratègics davant les crisis a les quals fa dècades que estam sotmesos.

Enguany, «Zona de contacte: reparar les crisis» , posarà el focus en les possibles pràctiques de reparació d’aquestes crisis per esdevenir un espai des d’on imaginar futurs possibles, experimentar noves maneres de treballar des de la institució i amb la institució, cercar formes d’incidir en la necessària transició ecosocial, feminista i antiracista, de lluitar contra la precarietat, laboral, emocional i social i, en definitiva, contra la pèrdua contínua de drets civils, culturals, socials, polítics i econòmics.

Es Baluard Museu segueix plantejant, a través del LAP#2, un programa articulat en cinc eixos temàtics que s’entrellacen els uns amb els altres per constituir una cartografia que interrelaciona el conjunt de l’activitat del museu: Nova institucionalitat, Ecologismes, Treballs, Feminismes i Fronteres. Cinc eixos que, des de perspectives diferents, s’aproximaran a alguns dels grans reptes de la nostra societat: les desigualtats socials, el respecte als drets humans, el canvi climàtic, la precarietat global i l’empobriment, els desplaçaments i les fronteres, i la necessitat de repensar les estructures institucionals per respondre a aquests reptes.

El programa bascula entre la teoria i la pràctica, entre la reflexió i la investigació, entre el debat i l’acció, per explorar, analitzar i debatre els projectes, les actuacions, les polítiques o les iniciatives que puguin contribuir a reparar els efectes de les múltiples crisis que tant condicionen les nostres vides.

MÒDUL 1. REINVENTAR LES INSTITUCIONS, ELS COSSOS AL CENTRE
Del 8 al 17 de febrer de 2023

Aquest mòdul vol donar continuïtat al treball permanent que es desplega des d’Es Baluard Museu basat en l’experimentació institucional, examinant i repensant les estructures institucionals cap a nous models més flexibles, articulats des de l’escolta i les diversitats, les cures i les vulnerabilitats, nous models no excloents, no homogeneïtzadors, plurals i oberts a transformacions adequades a una societat en crisi estructural d’abast global i en canvi constant.

MÒDUL 2. ECOLOGISMES, IMAGINAR ELS IMPOSSIBLES  
Del 8 al 17 de març de 2023

Estam davant una profunda crisi ecosocial, estam immersos en escenaris climàtics i ecosistèmics que demanen actuacions radicals en els àmbits econòmics, polítics, socials o culturals. Les catàstrofes naturals, l’emergència climàtica, la crisi energètica, la pèrdua de biodiversitat, l’escassetat de recursos del planeta i les polítiques de creixement il·limitat, sumades a les crisis socials i econòmiques que provoquen inseguretats, desigualtats i incerteses, poden paralitzar-nos en una de les fortaleses més profundes que tenim com a societat: treballar col·lectivament i des de la corresponsabilitat per obrir camins cap a aquesta essencial transformació social. A les Illes Balears, la dependència quasi exclusiva del sector turístic ha derivat en greus impactes ecològics, però també socials, econòmics i polítics, que caminen cap al col·lapse.

MÒDUL 3. FEMINISMES, LES ALTRES INAPROPIABLES
Del 29 de març al 14 d’abril de 2023

En paraules de Fina Birulés, que alhora fa referència a les teories de Judit Butler, la polèmica és justament allò que produeix la riquesa del pensament feminista, perquè en el gest de posar en qüestió les certeses rau el potencial de transformació social i d’anàlisi crítica de nosaltres mateixes, motiu pel qual es tracta, doncs, d’abordar obertament el conflicte, de donar veu a les coses que ens divideixen o ens separen. Perquè també és en aquest conflicte obert amb les altres, practicat sense anul·lar la comunicació, on, fins ara, la llibertat femenina ha trobat la seva mesura.

MÒDUL 4. DESCONSTRUIR LES FRONTERES, DESCOLONITZAR ELS SABERS
Del 26 d’abril al 5 de maig de 2023

Des de les fronteres visibles i les fronteres invisibles, el mòdul 4 vol explorar experiències d’innovació social relacionades amb l’heterogeneïtat dels fenòmens migratoris, els canvis demogràfics que aquests fenòmens produeixen i el lloc que ocupen les persones, les famílies i les comunitats migrades o refugiades, els seus drets (o els seus no drets), les seves vulnerabilitats i la multiplicitat de fronteres invisibles. Vol posar en qüestió el que entenem per integració, la qual, com afirma Bonaventura da Sousa, pot ser autoritària o solidària. La primera és la que imposa la manera en què vols que els grups s’integrin, la segona és la que canvia les condicions d’inclusió d’acord amb els grups que arriben i de manera conjunta.

MÒDUL 5. TREBALLS, MULTITUDS PRECÀRIES
Del 17 al 26 de maig de 2023

Per a les majories socials, els treballs en la història moderna han estat sinònim d’integració social, d’una mena d’assegurança universal d’ascens social i contra el risc d’empobriment. Ara bé, amb les dinàmiques politicosocials de les darreres dècades, basades en el pensament i la pràctica neoliberal, aquestes seguretats s’han esvaït. Som a l’època de les precarietats laborals, que van conduint de manera creixent cap a una societat amb moltes desigualtats, poc cohesionada i poc esperançada, i molts autors coincideixen en el fet que la falta d’acció per combatre aquestes desigualtats i abordar els reptes contemporanis nodreixen els moviments populistes i els discursos que desgasten els valors democràtics.

JORNADA DE CLOENDA
27 de maig de 2023

Es Baluard Museu vol convidar, durant l’acte de cloenda de Zona de contacte#2, totes les persones que han participat en el programa (inscrites, docents i organització) a xerrar i debatre sobre el model del Laboratori d’Art i Pensament (LAP), que vol ser un espai obert al diàleg, a la interpel·lació, a les tensions i a l’autocrítica. Volem compartir, sobre la base d’experiències com el LAP i altres pràctiques similars, reflexions que ens ajudin a repensar i a reimaginar de manera col·lectiva els futurs possibles de la institució-museu: entorn de les possibilitats de creació de nous models de relació institució-ciutadania o els canvis de paradigma necessaris per a la democratització radical de la institució cultural. En definitiva, volem explorar les formes en què el Museu es deixa habitar.

Tutoria: Sebastià Mascaró

Dimecres 8 de febrer
16 h – 18 h: Presentació i introducció al mòdul
19 h – 21h: Conferència pública amb Frances Morris

Dijous 9 de febrer
16 h – 17 h: Conversa/cafè amb Frances Morris
17.30 h – 20 h: Seminari i taula de treball amb Steven Forti

Divendres 10 de febrer
16 h – 20 h: Seminari i posada en comú amb Jordi Colomer

Dimecres 15 de febrer
16 h – 20 h: Presentació i introducció al Laboratori. Intervenció 1. Amb Ildefonso Narváez, Pablo Martínez i Janna Graham

Dijous 16 de febrer
16 h – 20 h: Projecte de recerca col·lectiu. Intervenció 2. Amb Ildefonso Narváez, Pablo Martínez i Janna Graham

Divendres 17 de febrer
16 h – 20 h: Projecte de recerca col·lectiu.  Intervenció 3. Amb Ildefonso Narváez, Pablo Martínez i Janna Graham

Frances Morris
Frances Morris és directora de la Tate Modern des del 2016, ha comissariat exposicions com ara les aclamades retrospectives de Louise Bourgeois, Yayoi Kusama i Agnes Martin. També ha encapçalat la transformació de la Tate’s International Collection ampliant i diversificant estratègicament el seu abast i la seva representació a escala internacional, amb la  incorporació de les arts en viu i la performance i explorant noves formes d’exhibició museística. Actualment forma part del Consell Assessor del Museu de Arte Contemporânea de Serralves (Porto), del Consell Científic del Muzeul Național de Artă Contemporană al României (Bucarest), del Comitè Assessor Internacional del Mori Art Museum (Tòquio) i del Comitè Científic del MUDAM (Luxemburg).

Jordi Colomer
Jordi Colomer és un artista que treballa en el camp de l’escultura i les instal·lacions, la fotografia i el videoart, i tota la seva activitat està tenyida d’un marcat sentit performàtic, posant a prova a través d’accions els usos habituals de l’arquitectura i l’espai urbà. Colomer s’interessa pel sistema de representacions de la ciutat i la nostra capacitat per subvertir-les. D’aquesta indagació en sorgeixen temes subjacents com el nomadisme, allò perifèric, l’imaginari popular, l’humor, la comunitat, el que és provisional, la ficció i la utopia.
Va ser el representant del pavelló espanyol a la 57 Biennale de Venècia (2017) comissariat per Manuel Segade, amb el projecte Uneix-te! Join Us!. Des del 2018 impulsa amb el poeta Eduard Escoffet i la productora Carolina Olivares, La Infinita, laboratori de creació i lloc de trobada entre arts visuals i arts en viu, basat a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona). El seu treball s’ha exposat a nombrosos museus, centres d’Art i biennals com el Museu Reina Sofia i Matadero (Madrid), el Jeu de Paume i el Centre Georges Pompidou (París), Belvedere 21(Viena), Bronx Museum of the Arts (Nova York), Art Alameda (Mèxic), Manifesta 10 (St. Petersburg), Manifesta 12 (Palerm), 7 Biennal del Mercossol (Porto Alegre), MAAT (Lisboa), Bozar i Argos (Brussel·les) o el ZKU, Zentrum für Kunst und Urbanistik (Berlín).
Colomer va cursar estudis d’Art a l’escola Eina, d’Història de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona i d’Arquitectura a l’ETSAB. Ha treballat també com a escenògraf: Olga Sola (Joan Brossa), Final de partida (Samuel Beckett), Perfect lives (Robert Ashley), Carta als actors (Valère Novarina).

Steven Forti
Steven Forti és professor al Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i analista polític. Doctor en Història per la UAB i la Università di Bologna (2011), ha estat també investigador de l’Instituto de História Contemporánea de la Universidade Nova de Lisboa entre el 2014 i el 2022. Les seves investigacions, centrades en els feixismes, els nacionalismes, els populismes i les extremes dretes, estan orientades cap a la història política i del pensament i les cultures polítiques del segle XX i començament del segle XXI, amb una atenció especial a l’Europa del període d’entreguerres i de la Postguerra Freda des de la perspectiva de la història comparada i transnacional. Les seves darreres publicacions són Extrema derecha 2.0. Qué es y cómo combatirla (Siglo XXI de España, 2021) i, amb Francisco Veiga et alii, Patriotas indignados. Sobre la nueva ultraderecha en la Posguerra Fría. Neofascismo, posfascismo y nazbols(Alianza, 2019). És membre del consell de redacció de CTXT, Política & Prosa, Il Mulino i Spagna Contemporánea, i col·labora amb diversos mitjans de comunicació a Europa i a l’Amèrica Llatina.

Janna Graham
Janna Graham és doctora en Cultura Visual, investigadora, coordinadora i curadora, i desenvolupa el seu treball en la intersecció de l’anàlisi institucional, la pedagogia radical, el feminisme i la injustícia espacial. Geògrafa de formació, Graham ha treballat extensament amb grups de suport a la lluita contra el racisme i el desnonament urbà, tant en el marc de les arts i la recerca com des d’altres àmbits. Juntament amb Kirsten Forkert, Gargi Battacharrya, Federico Olivera i organitzacions d’ajuda als refugiats al Regne Unit i a Itàlia ha col·laborat en el llibre How Media and Coflicts Make Migrants (University of Manchester Press, 2021). Entre el 2008 i el 2014 va treballar amb comunitats d’Edgware Road (Londres) per desenvolupar el Centre for Possible Studies, una residència i espai urbà per a la recerca i l’acció que, amb el suport de Serpentine Galleries, ha duit a terme campanyes, exposicions i la sèrie de publicacions Studies on a Road. Graham és també editora d’Art + Care: a Future (Serpentine, Koenig, 2014), una obra basada en un projecte de recerca de quatre anys que va recórrer a estratègies culturals per investigar la relació entre la cura als ancians i el canvi urbà. És professora de Cultures Visuals a la Goldsmiths, University of London, on dirigeix el grau de Comissariat, i membre del col·lectiu internacional Ultra-red, organitzadora en el Deptford People’s Heritage Museum i cofundadora del Goldsmiths Centre for Institutional Analysis.

Pablo Martínez
Pablo Martínez és doctor en Història de l’Art amb una investigació sobre les imatges de les multituds a partir del funeral de l’anarquista Buenaventura Durruti. Durant la darrera dècada, el seu treball institucional ha intentat desafiar els límits del museu per imaginar una institucionalitat ecosocial. Ha estat director de Programes del MACBA (2016-2021) i abans responsable d’Educació i Activitats Públiques del CA2M (2009-2016). Entre el 2012 i el 2015 va ser professor associat a la Facultat de Belles Arts de la Universidad Complutense de Madrid. Ha editat llibres, comissariat cicles de performance, activat processos de creació col·lectiva, acompanyat artistes en residències i comissariat exposicions, ha negociat amb veïns, ha protestat contra l’ampliació del MACBA, ha mogut cadires, ha portat botelles d’aigua, ha demanat subvencions i ha ballat fins a fer-se fosc. En l’actualitat, la seva recerca i pràctica està orientada cap a la crisi ecològica i el paper de l’art en la construcció d’una nova hegemonia que possibiliti una transició menys violenta i més justa. Intenta sortir a ballar sempre que pot.

Ildefonso Narváez
Ildefonso Narváez és lletrat municipal de l’Ajuntament de Manilva (Màlaga), màster en Regulació Econòmica i Territorial, Urbanisme i Medi Ambient, especialista en Dret Comunitari Europeu. Doctorand de la Facultat de Dret (Universidad de Málaga), en l’actualitat ultima la seva tesi sobre «La configuración jurídica del derecho a la ciudad. Principios para una teoría de lo urbano». És director acadèmic de les Jornadas de Urbanismo y Territorio organitzades per la Fundación General de la UMA (la 7a edició de les quals s’ha celebrat el 2022). Ha realitzat estades de recerca a la SPISA – Scuola di Specializzazione in Studi sull’Amministrazione pubblica(Alma Mater Studiorum – Università di Bologna) i a l’Escola d’Arquitectura i Disseny (Universidad de Panamá). Ha pronunciat conferències en diverses universitats i entitats públiques sobre l’objecte de la seva recerca, entre d’altres, «La planificación territorial: Europa y Latinoamérica» (17 de maig 2016), «La configuración jurídica del derecho a la ciudad» (octubre 2017) i «La crisis de la Ciudad» (26 de maig 2021). Ha redactat diversos articles acadèmics, v. gr., «Incidencia de la anulación de la ordenación territorial en la adaptación y revisión del planeamiento urbanístico general», aRevista Andaluza de Administración Pública, n. 98, maig-agost (2017); «¿Es la Ley de Impulso para la sostenibilidad del territorio de Andalucía realmente sostenible?»,propera publicació a RAAP; «El derecho a la ciudad y los comunes urbanos. De la hipótesis lefebvriana a la practicidad de las Agendas Urbanas en la configuración jurídica del derecho a la ciudad», pendent de publicar;i ha contribuït també en obres col·lectivesamb «La reforma del régimen local a través de la Ley 27/2013, de 27 de diciembre de racionalización y sostenibilidad de la Administración Local», a La apuesta municipalista (Observatorio Metropolitano de Madrid, 2015); «El fracaso del desarrollismo urbanístico de la Costa del Sol», a Paisajes devastados. Después del ciclo inmobiliario: impactos regionales y urbanos de la crisis (Traficantes de Sueños, 2013). Ha col·laborat amb el projecte de La Casa Invisible de Màlaga des del començament, l’any 2007, on ha pogut contribuir a l’assaig d’un model de gestió ciutadana d’un bé municipal d’ús comú.

Sebastià Mascaró
Sebastià Mascaró és llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de les Illes Balears (2002). És educador i gestor involucrat en temes socials i d’art contemporani. Tècnic educatiu i gestor cultural a l’Àrea d’educació d’Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma (2005-2017), on desenvolupà i executà programes educatius i formatius dirigits a l’alumnat i al professorat. Dugué a terme una tasca d’investigació i desenvolupament de projectes, cicles i tallers per a i amb col·lectius diversos (associacions de salut mental, ALAS, IB Dona, Ben Amics LGTBIQ, Fundació IRES, Metges del Món, entre d’altres). Els col·lectius en risc d’exclusió social i la perspectiva de gènere són constants en la seva trajectòria. Destaca la gestació i coordinació de projectes com «Sant Sebastià, de la icona al mite» (2014-2018) i FICAE nòmada (Festival Internacional de Cortometrajes y Arte sobre Enfermedades) en contextos hospitalaris.

Director general d’Arts Visuals i Programes Públics al Casal Solleric de l’Ajuntament de Palma (juliol 2017 – juliol 2019), on posà en marxa el programa socioeducatiu i artístic. Director general d’Educació i Política Lingüística de l’Ajuntament de Palma, des del maig de 2021, on coordina el programa Palma Educa i altres activitats formatives.

Tutoria: Ivan Murray

Dimecres 8 de març
16 h – 17.30 h: Presentació i introducció al mòdul

Dijous 9 de març
16 h – 18.30 h: Seminari i taula de treball amb Aina Calafat i Jaime Vindel
19 h – 21 h: Conferència pública amb Rita Segato

Divendres 10 de març
11 h: Conversa/cafè amb Rita Segato
16 h – 20 h: Seminari i posada en comú amb Aina Calafat i Jaime Vindel

Dimecres 15 de març
16 h – 20 h: Presentació i introducció al Laboratori. Intervenció 1. Amb Yayo Herrero, Aniol Esteban i Monica Di Donato

Dijous 16 de març
16 h – 20 h: Projecte de recerca col·lectiu. Intervenció 2. Amb Yayo Herrero, Aniol Esteban i Monica Di Donato

Divendres 17 de març

16 h – 20 h: Projecte de recerca col·lectiu. Intervenció 3. Amb Yayo Herrero, Aniol Esteban i Monica Di Donato

Rita Segato
Rita Segato és doctora en Filosofia del Departament d’Antropologia Social de la Queen’s University Belfast (1984) i professora emèrita de la Universidade de Brasília, en Antropologia i en els postgraus en Bioètica i en Drets Humans. Investigadora sènior del Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico del Brasil. És titular de la Cátedra Aníbal Quijano del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid i dirigeix la Cátedra Rita Segato de Pensamiento Incómodo de la Universidad Nacional de San Martín de l’Argentina. Actualment és una de les directores del Curso Internacional de Estudios Afrolatinoamericanos y del Caribe al Consejo Latinoamericano de Ciencias Sociales. Investigadora visitant i ponent en seminaris de postgrau en nombroses institucions acadèmiques dels Estats Units, Europa i Llatinoamèrica. El 2017 i el 2018, l’agència de notícies espanyola EsGlobal la va incloure entre els intel·lectuals iberoamericans més influents.
Ha rebut els premis Latinoamericano y Caribeño de Ciencias Sociales(2018), Frantz Fanon de l’Asociación Caribeña de Filosofía (2021, a la trajectòria), Daniel Cosío Villegas de Ciencias Sociales del Colegio de México (2022) i la Medalla de Plata de San Ignacio de Loyola de l’Orde Jesuïta a la Universidad Iberoamericana de México (2018). Doctora honoris causa a les universitats de Salamanca, Salta, Cuyo, Villa María, Catamarca, Entre Ríos i Córdoba.
Ha col·laborat amb diverses organitzacions de drets humans i promogut una mesura pionera d’inclusió racial en l’educació superior del Brasil. És autora de nombroses publicacions sobre gènere, racisme i colonialitat.

Aina Calafat
Aina Calafat és filla d’una agricultora ecològica britànica i d’un marger valldemossí. Llicenciada en Biologia i màster en Producció Agrària Ecològica i en Polítiques Internacionals i Cooperació. Va treballar durant gairebé vint anys al Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica, com a veedora i com a directora. Fou gerent i responsable de coordinació de projectes dels Serveis de Millora Agrària i Pesquera, empresa pública del Govern de les Illes Balears. Ha treballat com a consultora independent en projectes d’agroecologia, de sobirania alimentària i per a la implementació de sistemes de certificació pública de la producció ecològica en diversos països de l’Amèrica Llatina i a Palestina. També ha exercit com a docent per a la formació de professionals especialitzats en sistemes de producció agrària ecològica. Actualment és responsable d’incidència política i projectes internacionals a la SEAE – Sociedad Española de Agricultura Ecológica y Agroecología (www.agroecologia.net).

Monica Di Donato
Monica di Donato és doctora en Economia, amb una tesi que analitza els fluxos físics i els impactes ambientals dels models de consum a les llars de les regions d’Espanya. Els seus interessos de recerca s’adscriuen en l’àmbit de l’Economia Ecològica, tant pel que fa a la dimensió teòrica de l’enfocament, com, en un pla més aplicat, analitzant la dimensió energètica i material dels sistemes econòmics a través de l’aproximació del metabolisme social, especialment en tot allò que fa referència al sistema alimentari. Actualment està associada al grup de recerca GEEDS de la Universidad de Valladolid. Treballa com a investigadora a la FUHEM Ecosocial (Madrid), un laboratori d’interpretació i anàlisi de la realitat complexa que travessa la nostra societat des d’una aproximació ecosocial i que desenvolupa projectes en l’àmbit de la sostenibilitat forta cap a escenaris de transició socials i ecològics.

Aniol Esteban
Aniol Esteban és llicenciat en Biologia per la Universitat de Barcelona i màster en Economia Ambiental per la University College London (UK). Ha dedicat la major part de la seva carrera professional a reconciliar el món de l’ecologia i l’economia fent visibles els beneficis que la conservació de la natura i la gestió sostenible de recursos naturals aporten a la nostra economia i a la nostra societat. Des del 2017 dirigeix la Fundació Marilles, entitat sense ànim de lucre que treballa per a la conservació de la mar balear. Prèviament va treballar a la New Economics Foundation i a la Royal Society for the Birds, així com en diversos projectes europeus de conservació de biodiversitat des d’institucions com ara l’Agència Sueca de Protecció del Medi Ambient, la Generalitat de Catalunya i l’Institut Oceanogràfic de Lisboa. És un apassionat de la mar i sempre que pot posa el cap sota l’aigua amb ulleres i tub de busseig per gaudir de les moltes espècies que podem trobar a la mar balear.

Yayo Herrero
Yayo Herrero és consultora, investigadora i professora en els àmbits de l’ecologia política, els ecofeminismes i l’educació per a la sostenibilitat. És llicenciada en Antropologia Social i Cultural, diplomada en Educació Social i Enginyera Tècnica Agrícola, amb un Diploma d’Estudis Avançats en Teoria de l’Educació i Pedagogia Social. En l’actualitat és sòcia de Garúa S. Coop. Mad. i docent en diverses universitats espanyoles. És autora o coautora de més d’una trentena de llibres i col·labora habitualment amb diversos mitjans de comunicació.

Jaime Vindel
Jaime Vindel és doctor europeu en Història de l’Art i màster en Filosofia i Ciències Socials. Investigador del Programa de Ayudas Ramón y Cajal (2018) de l’Instituto de Historia del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, on és investigador principal dels projectes de recerca: «Estética fósil: una ecología política de la historia del arte, la cultura visual y los imaginarios culturales de la modernidad» (PIE, ref. 202010E005) y «Humanidades energéticas: Energía e imaginarios socioculturales entre la revolución industrial y la crisis ecosocial» (PID2020-113272RA-I00, HUMENERGE). Fou coordinador del bloc «Ecologies culturals» del Programa d’Estudis Independents del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (edicions 2017-2018 i 2019-2020) i és autor de llibres com ara Estética fósil. Imaginarios de la energía y crisis ecosocial (Arcadia, 2020), La Familia Lavapiés: arte, cultura e izquierda radical en la transición española (La Bahía, 2019), Arte conceptual en los límites del lenguaje y la política (Brumaria, 2015, 2016 i 2019) o La vida por asalto: arte, política e historia en Argentina entre 1965 y 2001 (Brumaria, 2014). També ha editat, entre d’altres, el volum Visualidades críticas y ecologías culturales (Brumaria, 2018) i, juntament amb Jesús Carrillo, el número 8 de la col·lecció Desacuerdos. Sobre arte, políticas y esfera pública en el Estado español (MACBA, 2014).

Ivan Murray
Ivan Murray és professor del Departament de Geografia de la Universitat de les Illes Balears (UIB). És doctor en Geografia per la UIB i MsC (màster en Ciències) en Sostenibilitat Ambiental per la University of Edinburgh. Ha impartit assignatures de grau o de llicenciatura i de màster als estudis de geografia i turisme. Les seves línies de recerca s’emmarquen en la perspectiva de la geografia crítica, que vinculen les anàlisis des de l’economia política, l’ecologia política i l’economia ecològica. La seva recerca se centra a estudiar les lògiques espacials del capitalisme turístic, les seves contradiccions i els conflictes associats. Entre les seves publicacions destaquen els llibres següents: Geografies del capitalisme balear (UIB, 2012), Capitalismo y turismo en España (Alba Sud Editorial, 2015), Turistificación global. Perspectivas críticas en turismo (Icaria, 2019), Tourism and Degrowth (Routledge, 2020) i #TourismPostCOVID19. Turistificació confinada (Alba Sud Editorial, 2021).
Així mateix, ha publicat nombrosos articles acadèmics. És membre del Grup d’Investigació en Sostenibilitat i Territori de la UIB i del Grupo de Investigación Transdisciplinar sobre Transiciones Socioecológicas de la Universidad Autónoma de  Madrid (UAM). Pertany a l’equip editorial de la revista Scripta Nova i és membre de l’equip de redacció de la revista Ecología Política. També participa en moviments socials ecologistes i anticapitalistes. Entre d’altres, està vinculat al Grup d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) i participà en el col·lectiu Tot Inclòs. També col·labora amb l’organització Alba Sud amb relació a l’anàlisi crítica de la turistificació i la cerca de propostes alternatives contrahegemòniques.

Tutoria: Arquitectives

Dimecres 29 de març
16 h – 18.30 h: Presentació i introducció al mòdul
19 h – 21 h: Conferència pública amb Silvia Federici

Dijous 30 de març
16 h – 17 h: Conversa/cafè amb Silvia Federici
17.30 h – 20 h: Seminari i taula de treball amb Nuria Alabao i Brigitte Vasallo

Divendres 31 de març
16 h – 20 h: Seminari i posada en comú amb Nuria Alabao i Brigitte Vasallo

Dimecres 12 d’abril
16 h – 20 h: Presentació i introducció al Laboratori. Intervenció 1. Amb Ana Dević (What, How and for Whom/WHW), Gabi Ngcobo i Marta Malo de Molina

Dijous 13 d’abril
16 h – 20 h: Projecte de recerca col·lectiu. Intervenció 2. Amb Ana Dević (What, How and for Whom/WHW), Gabi Ngcobo i Marta Malo de Molina

Divendres 14 d’abril
16 h – 20 h: Projecte de recerca col·lectiu. Intervenció 3. Amb Ana Dević (What, How and for Whom/WHW), Gabi Ngcobo i Marta Malo de Molina

Silvia Federici
Silvia Federici és professora emèrita de la Hofstra University (EUA). Es va llicenciar a la Università di Bologna (Itàlia) el 1965 i realitzà els estudis de PHD en el SUNY Buffalo (EUA), on es doctorà el 1980. Activista feminista des del 1970, fou una de les principals animadores dels debats internacionals sobre la condició i la remuneració del treball domèstic. El seu camp de recerca és la filosofia política i els estudis relatius a la història de les dones i dels moviments feministes. També hi ha contribuït amb diversos assajos sobre la política educativa i cultural. A la dècada dels setanta va ser cofundadora del Col·lectiu Feminista Internacional. Del 1991 al 2003, després d’un període d’ensenyament a la University of Port Harcourt (Nigèria), fou cofundadora del Comitè per a la Llibertat Acadèmica a Àfrica i coeditora del seu butlletí. Del 1995 al 2002 ajudà a fundar el projecte contra la pena de mort de l’Associació de Filosofia Radical, amb seu als Estats Units. D’entre les seves publicacions, cal destacar Caliban y la bruja. Mujeres, cuerpo y acumulación originaria (2004), Revolución en punto cero: trabajo doméstico, reproducción y luchas feministas (2013), El patriarcado del salario. Críticas feministas al Marxismo (2018), Reencantar el mundo (2020), Brujas, caza de brujas y mujeres (2021) i Más allá de la periferia de la piel (2022).

Nuria Alabao
Nuria Alabao és periodista i investigadora. Doctora en Antropologia i membre del Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Socials de la Universitat de Barcelona. Coordina la secció de feminismes de Ctxt.es. Ara mateix, a més de qüestions relacionades amb gènere i política, investiga els entrecreuaments entre feminisme i la reacció conservadora (antifeminismes, postfeixismes, etc.) a partir d’una mirada des de baix, des de les organitzacions socials i les seves formes de resistència i producció de coneixement. Ha impartit formacions i tallers sobre aquestes qüestions al Koldo Mitxelena, Tabakalera, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, el màster d’Anàlisi del Capitalisme Contemporani de la UB i l’Escola Europea d’Humanitats, entre d’altres. I ha participat en nombroses obres col·lectives com Alianzas Rebeldes (Bellaterra, 2021), Transfeminismo o barbarie (Kaótica libros, 2020), Familia raza y nación en tiempos de postfascismo (Traficantes de Sueños, 2020), Neofascismo. La bestia neoliberal (Siglo XXI, 2019), Cómo puede cambiar el mundo el feminismo (Lengua de Trapo, 2019), (h)amor 3: celos y culpas (Continta me tienes, 2018), i ha coordinat obres com Un feminismo del 99% (Lengua de Trapo, 2018).

Ana Dević (What, how and for whom/WHW)
Ana Dević és curadora i educadora, i resideix a Zagreb. Forma part de What, How & for Whom (WHW), un col·lectiu curatorial creat el 1999 i amb seu a Zagreb, Viena i Berlín format per Ivet Ćurlin, Ana Dević, Nataša Ilić i Sabina Sabolović, a més del dissenyador i publicista Dejan Kršić. Aquest col·lectiu s’encarrega des del 2003 del programa de la Galerija Nova, una sala d’exposicions municipal de Zagreb. El 2018 WHW engegà un programa d’estudis internacional per a artistes emergents anomenat WHW Akademija (amb seu a Zagreb). Des del 2019, una part del col·lectiu (Ivet Ćurlin, Nataša Ilić i Sabina Sabolović) du a terme la direcció artística del Kunsthalle Wien (Viena). Actualment, a Zagreb, Ana Dević dirigeix la WHW Akademija i el programa de la Galerija Nova en col·laboració amb l’equip del WHW de Zagreb (Ana Kovačić, Gordana Borić i Martina Kontošić). Des del 2019 és docent del màster d’Arts Visuals i Estudis Curatorials de la Nuova Accademia di Belle Arti (Milà). Des de la primera exposició el 2000, WHW ha comissariat nombrosos projectes internacionals, com ara Collective Creativity (Kunsthalle Fridericianum, Kassel, 2005), la 11a Biennal d’Istanbul What Keeps Mankind Alive? (Istanbul, 2009) i One Needs to Live Self-Confidently… Watching (pavelló de Croàcia de la 54a Biennal de Venècia, 2011). Alguns dels seus projectes recents són My Sweet Little Lamb (Everything we see can also be otherwise), comissariat amb Kathrin Rhomberg i ubicat en localitzacions diverses de Zagreb (2016-2017); Everything we see could also be otherwise (My sweet little lamb), comissariat amb Kathrin Rhomberg i Emily Pethick (The Showroom, Londres, 2017); Želimir Žilnik: Shadow citizens (Edith Russ Haus für Medienkunst, Oldenburg, 2018) i la II Biennal d’Art Industrial On the Shoulders of the Fallen Giants (a les ciutats croates de Rijeka, Pula, Labin, Raša i Vodnjan, 2018).

Marta Malo de Molina
Marta Malo de Molina és traductora i investigadora independent. Ha editat i traduït autores feministes com Gayatri Chakravorty Spivak, Mariarosa Dalla Costa, Judith Butler, Nancy Fraser, Silvia Federici o bell hooks. Ha combinat el treball d’edició i traducció amb els projectes de recerca i pedagogia popular, en què ha desenvolupat pràctiques d’investigació-acció i de creació col·laborativa en espais feministes, educatius i de la salut. Entre les iniciatives d’investigació-acció que ha contribuït a impulsar cal esmentar Precarias a la deriva, Observatorio Metropolitano, Manos Invisibles, Entrar Afuera i La Laboratoria. En el marc de l’escola pública ha promogut diversos projectes col·laboratius a l’aula, com ara Amiga Robot (CEIP Manuel Núñez de Arenas), Teoría de Conjuntos (CEIP Manuel Núñez de Arenas), Conversaciones en torno a la escuela (Centro de Residencias Artísticas, Matadero Madrid), Experimenta educación. La escuela como laboratorio ciudadano (Puente de Vallecas) i Hilos Maestros. Taller de arte postal en un aula hospitalaria (Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía).

Gabi Ngcobo
Gabi Ngcobo és artista, educadora i directora curatorial al Javett Art Centre de la University of Pretoria (Javett-UP). Des del començament de la dècada de 2000 està implicada en projectes col·laboratius artístics, curatorials i educatius de Sud-àfrica amb abast internacional. Alguns dels seus projectes curatorials recents són The Show Is Over (South London Gallery, Londres, 2022), The ‘t’ Is Silent (Museum Dhondt-Dhaenens, SCENORAMA, Bèlgica, 2022), Handle with Care (Javett-UP, 2021) i Mating Birds Vol. 2 (galeria KZNSA, Durban, Sud-àfrica, 2019). El 2018 va ser la directora curatorial de la 10a Biennal de Berlín, titulada We don’t need another hero, i abans havia estat una de les curadores de la 32a Biennal de Sao Paulo, Incenteza Viva (2016). Fundà les plataformes col·laboratives, amb seu a Johannesburg, NGO – Nothing Gets Organised (2016) i Center for Historical Reenactments (2010-2014). Ngcobo ha escrit per a publicacions com ara el catàleg de l’exposició Shooting Down Babylon: The Tracey Rose Retrospective (Zeitz MoCAA, Ciutat del Cap, 2022),Uneven Bodies (llibre del simposi celebrat a la galeria Govett-Brewster, Aotearoa, Nova Zelanda, 2021), The Stronger We Become (catàleg del pavelló de Sud-àfrica a la Biennal de Venècia, 2019), We Are Many: Art, the Political and Multiple Truths (Colònia, 2019) i la revista en línia Texte Zur Kunst (2017).

Brigitte Vasallo
Brigitte Vasallo és escriptora i investigadora independent. Sense estudis universitaris és, malgrat tot, docent del màster de Gènere i Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha estat consultora del projecte Intimate, del Centro de Estudos Sociais de la Universidade de Coimbra, i ha dirigit i comissariat el I Festival de Cultura Txarnega de Barcelona. Ha publicat PornoBurka (autoeditat, 2013); Pensamiento monógamo, terror poliamoroso (Oveja Roja 2017) –traslladat com El desafío poliamoroso a l’Argentina i al Brasil (Paidós, 2020)–; Mentes insanas (RBA, 2020) i Lenguaje inclusivo y exclusión de clase (Larousse, 2021). Col·laboradora habitual de mitjans de comunicació com ara Rac1, Pikara Magazine, elcritic.cat o el diari Ara, ha estat traduïda a l’anglès, al francès, a l’àrab, a l’italià i al portuguès, entre d’altres. En l’entorn de les arts escèniques ha codirigit la peça Un cos (possible) i lesbià, amb Alba G. Corral, i ha escrit i dirigeix la Trilogia de Naxos.

Arquitectives
Arquitectives és un col·lectiu format per Pablo Amor Méndez i Cristina Llorente Roca, arquitectes especialitzats en urbanisme i medi ambient i en gestió urbana i participació ciutadana i delegats espanyols del programa de treball internacional Architecture & Children de la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA). A través del col·lectiu Arquitectives treballen des del 2009 en la divulgació i la transformació de l’arquitectura, els entorns urbans i el paisatge, tant des del disseny com des de la formació, mitjançant una perspectiva participativa, col·laborativa, integradora, ecosistèmica i didàctica. Han impartit cursos universitaris i conferències sobre aquests temes en l’àmbit nacional i internacional (Madrid, Hèlsinki, Weimar, Bucarest, Sofia, etc.). Entre les seves publicacions destaquen Edu y la mejor casa del mundo (autoeditat, 2015), Escola i paisatge de Mallorca (Direcció Insular de Territori i Paisatge. Departament de Territori. Consell de Mallorca, 2020), Guia urbana de l’Eixample de Palma (Palma XXI, 2019) i Ecosistemes urbans (Conselleria de Medi Ambient, 2020), a més d’articles científics i d’opinió en publicacions nacionals i internacionals. Actualment treballen juntament amb IB Dona en la redacció d’una guia de bones pràctiques per al disseny d’espais urbans amb perspectiva feminista. www.arquitectives.com

Tutoria: David Abril

Dimecres 26 d’abril
16 h – 18.30 h: Presentació i introducció al mòdul
19 h – 21 h: Conferència pública a càrrec de Tania Bruguera

Dijous 27 d’abril
16 h – 20 h: Seminari i taula de treball amb Hamlet Lavastida i Santiago Alba Rico

Divendres 28 d’abril
16 h – 20 h: Seminari i posada en comú amb Hamlet Lavastida i Santiago Alba Rico

Dimecres 3 de maig
16 h – 20 h: Presentació i introducció al Laboratori. Intervenció 1. Amb Olga Bryukhovetska & Sean Snyder, Gemma Pinyol-Jiménez i Remei Sipi

Dijous 4 de maig
16 h – 20 h: Projecte de recerca col·lectiu. Intervenció 2. Amb Olga Bryukhovetska& Sean Snyder, Gemma Pinyol-Jiménez i Remei Sipi

Divendres 5 de maig
16 h – 20 h: Projecte de recerca col·lectiu. Intervenció 3. Amb Olga Bryukhovetska & Sean Snyder, Gemma Pinyol-Jiménez i Remei Sipi

Santiago Alba Rico
Santiago Alba Rico és escriptor i assagista. Va estudiar Filosofia a la Universidad Complutense de Madrid. Fou guionista els anys vuitanta del mític programa de televisió La bola de cristal i ha publicat més de vint llibres sobre política, filosofia i literatura, així com tres contes per a nins i una obra de teatre. D’entre les seves obres destaquen els assajos Las reglas del caos (llibre finalista del premi Anagrama 1995), Vendrá la realidad y nos encontrará dormidos (Hiru, 2006), Leer con niños (2007, reeditat per Literatura Random House, 2015), Capitalismo y nihilismo (Akal, 2007), El naufragio del hombre (Hiru, 2009), Noticias (Caballo de Troya, 2010) i Penúltimos días (Catarata, 2016). Des del 1988 viu al món àrab, i ha traduït al castellà el poeta egipci Naguib Surur i el novel·lista iraquià Mohammed Jydair. Els seus darrers llibres són Ser o no ser (un cuerpo) (Seix Barral, 2017), Todo el pasado por delante (Catarata, 2017) i Nadie está seguro con un libro en las manos (Catarata, 2018). El 2019 va reunir, amb el títol Última hora, les seves col·laboracions radiofòniques amb el programa Carne Cruda. Col·labora habitualment amb diversos mitjans de comunicació (Público, Cuarto Poder, CTXT, Ara, eldiario.es, El País, entre d’altres). El seu darrer llibre es titula España (Lengua de Trapo, 2021).

Tania Bruguera
Tania Bruguera realitzà estudis a l’Escuela Elemental de Artes Plásticas 20 de Octubre i a l’Instituto Superior de Arte de l’Havana, i també al The Art Institute of Chicago, on va impartir classes entre el 2003 i el 2010. La seva obra se centra en la interpretació de temes polítics i socials. Per definir les seves pràctiques artístiques ha desenvolupat conceptes com ara ‘art de conducta’, focalitzat en els límits del llenguatge i del cos confrontats a la reacció i al comportament dels espectadors. Així mateix, proposa un art útil per incidir en la transformació real d’alguns aspectes polítics i legals de la societat. El treball de Bruguera se centra en temes de poder i control i interroga el context present en el seu país natal, Cuba. El 2002 creà la Cátedra Arte de Conducta a l’Havana i el 2011 l’Asociación de Arte Útil, com a plataformes de trobada i implementació dels seus projectes. El 2016 inaugurà l’Instituto de Artivismo Hannah Arendt (INSTAR), amb la comesa de crear una plataforma institucional on els cubans puguin informar-se sobre els seus drets civils, promoguin discussions crítiques i informades i formin part d’un espai polític alternatiu.​ Ha participat en esdeveniments artístics internacionals com la documenta de Kassel i les biennals de Venècia, Sao Paulo, Shanghai i l’Havana, i ha exposat en museus, galeries i centres d’art com ara la Tate Modern, l’Art Institute of Chicago o el New Museum de Nova York, entre d’altres.

Olga Bryukhovetska
Olga Bryukhovetska és doctora i professora associada d’Estudis Culturals a la Universitat Nacional de Kíiv – Acadèmia Mohyla (Ucraïna), on imparteix classes sobre teoria cinematogràfica i cultura visual. Juntament amb l’artista Sean Snyder i un grup d’intel·lectuals ucraïnesos fundà el Centre d’Investigació de Cultura Visual (Kíiv), on treballà fins al 2012. Com a investigadora de la cultura visual ha participat en el projecte europeu Memory at War: Cultural Dynamics in Poland, Russia and Ukraine(2008-2012), així com en els llibres Gender Check: Femininity and Masculinity in the Art of Eastern Europe (2010) i Former West: Art and the Contemporary After 1989 (2017). La seva recerca se centra en les dimensions polítiques d’allò visual i en la integració cultural de l’experiència traumàtica. Els seus treballs escrits en anglès s’han publicat a Art-It, Red Thread, KinoKultura, Apparatus: Film, Media and Digital Cultures in Central and Eastern Europe, Frieze i L’Internationale. El seu text més recent tracta sobre la guerra a Ucraïna, Maidan i l’empoderament del poble («Time and Again», a https://www.internationaleonline.org/opinions/1091_time_and_again).

Hamlet Lavastida
Hamlet Lavastida explora les relacions entre el llenguatge i la ideologia en la seva pràctica artística. Graduat en Art a la Universidad de la Habana i al Taller de Conducta de Tania Bruguera. El seu treball va sorgir de la necessitat de crear un criteri objectiu per a algunes àrees ocultes de la implementació, administració i execució de les pràctiques polítiques estatals a Cuba. En la pràctica artística de Lavastida és fonamental la reapropiació de textos, imatges i símbols, així com de discursos polítics i terminologies ideològiques, tot plegat qüestionat i sotmès a crítica. El més rellevant és que els reinterpreta usant el mateix format (o similar) en què es crearen originalment, la qual cosa posa de manifest l’absurd d’aquestes pràctiques històriques a la vegada que examina i desmitifica les eines de propaganda. Qüestions com la política cultural, el disseny, l’esfera pública i la historiografia es tracten amb mitjans com el vídeo, el collage, la performance o les intervencions públiques i les instal·lacions. Lavastida ha exposat el seu treball a la documenta 15 (Kassel), el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid), el LAZNIA Centre for Contemporary Art (Polònia) i el Künstlerhaus Bethanien (Berlín), entre d’altres. Les autoritats cubanes consideren la seva visió crítica de la història del seu país i de les qüestions actuals una amenaça per a la seguretat nacional. Actualment viu i treballa a Berlín.

Gemma Pinyol-Jiménez
Gemma Pinyol-Jiménez és directora de migracions a Instrategies i investigadora associada del GRITIM-UPF. És experta del Consell d’Europa en el marc del Projecte de Ciutats Interculturals i coordinadora de la RECI-Red de Ciudades Interculturales. Ha estat directora del Gabinet de la Secretaria d’Estat d’Immigració i Emigració i project manager al Consell d’Europa amb el projecte C4i – Communication for Integration. Experta designada per a diferents dictàmens del Comitè de les Regions i del Comitè Econòmic i Social, també ha participat en diversos projectes europeus. És professora associada de la UAB i de la UPF. Les seves línies principals de treball són les polítiques i els instruments sobre migracions i asil de la Unió Europea, la dimensió exterior de les polítiques migratòries i les polítiques d’integració i inclusió, així com la governança multinivell de les qüestions migratòries, d’asil i d’inclusió. És doctora en Ciència Política per la Universidad Complutense de Madrid, llicenciada en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, màster en Estudis Internacionals, i màster en Anàlisi Política per la UOC.
D’entre les seves publicacions més recents cal destacar «La inmigración en España hoy: reflexiones más allá de la pandèmia», a Documentos Alternativas, 213/2022; «Dinámicas migratorias, espacios multiculturales y retos multinivell», a Vidas en transición: (Re)construir la ciudadanía social, 2021; «Migraciones en la Unión Europea en tiempos de sindemia», a Anuario CIDOB de la Inmigración 2020.

Remei Sipi
Remei Sipi va néixer a Rebola (a l’illa de Bioko, Guinea Equatorial) i arribà a Espanya el 1968 per estudiar a Figueres (Girona). Posteriorment es traslladà a Barcelona, on resideix de llavors ençà.
Diplomada en Educació Infantil i experta en Gènere i Desenvolupament (Universitat Autònoma de Barcelona), a més de la seva dedicació a la literatura oral i a l’assaig, destaca per la seva militància en el moviment associatiu de dones africanes i immigrants, i ha estat cofundadora de l’associació E’Waiso Ipola i Yemanya. És presidenta de la Federació d’Associacions Guineanes de Catalunya, entre d’altres. Per aquesta dedicació, ha rebut diversos premis. Ha fundat i dirigeix l’editorial Mey, un referent per a la literatura equatoguineana, i com a autora ha publicat, entre altres obres: Las mujeres africanas: Incansables creadoras de estrategias (1997); Inmigración y género. El caso de Guinea Ecuatorial (2004); Les dones migrades: apunts, històries, reflexions, aportacions (2005); Cuentos africanos (2005); El secreto del bosque. Un cuento africano (2007); Baiso, ellas y sus relatos (2015), juntament amb Nina Camo i Melibea Obono, i Voces femeninas de Guinea Ecuatorial. Una antología (2015); Mujeres Africanas más allá del tópico de la jovialidad (2018);i Nos lo contaron nuestros mayores: Cuentos Bubis (2020). Ha estat ponent en diverses universitats espanyoles i també d’Anglaterra, els Estats Units, l’América Llatina i África.

Sean Snyder
Sean Snyder és artista. Utilitza diferents mitjans analògics i digitals per interrogar l’espai urbà i mediàtic. La seva obra revisa les proves empíriques i la informació perceptual en l’espai i el temps específics en què s’ha produït. La seva recerca es basa en normes ISO i en protocols forenses, i fa servir dígits binaris. Les seves exposicions individuals recents són: «Aspect Ratio / Dispositif», a Galerie Chantal Crousel (París); «Aurora Borealis», a Galerie Neu (Berlín); «Room 11 (Latitude: 78.223, Longitude: 15.646)», a Longyearbyen Folkebibliotek / Kunsthall Svalbard (Noruega); «Exhibit: NNKM.DEP.0199», a Nordnorsk Kunstmuseum (Tromsø, Noruega), i «Room 11 (Virtually Real)», a Guttormsgaards Arkiv (Blaker, Noruega).

David Abril
David Abril és llicenciat en Filosofia i Lletres, doctor en Educació i especialista en Epistemologies del Sud. És professor de Sociologia a la Universitat de les Illes Balears i secretari del Departament de Filosofia i Treball Social. Pertany al grup INTER de recerca en educació intercultural (UNED) i al grup Desigualtats, gènere i polítiques públiques (UIB), i és investigador de l’Observatori Social de les Illes Balears (OSIB). En l’àmbit professional ha treballat en el terreny socioeducatiu en diverses entitats sense ànim de lucre, i en l’àmbit polític ha exercit responsabilitats tant de representació com de gestió. És responsable de formació de les fundacions Darder-Mascaró i col·labora amb diverses plataformes socials, com ara el Fòrum de la Societat Civil i el Mercat Social de les Illes Balears, entre d’altres. A més de la seva producció científica (centrada en temes de ciutadania i educació, participació o desigualtats, entre d’altres), també és columnista del diari Ara Balears i editor d’IllaGlobal.com.

Tutoria: Rafael Borràs

Dimecres 17 de maig
16 h – 18:30 h: Presentació i introducció al mòdul
19 h – 21 h: Conferència pública amb Sandro Mezzadra

Dijous 18 de maig
16 h – 17 h: Conversa/cafè amb Sandro Mezzadra
17.30 h – 20 h: Seminari i taula de treball amb Daniel G. Andújar i Martha Rosler

Divendres 19 de maig
16 h – 20 h: Seminari i posada en comú amb Daniel G. Andújar i Martha Rosler

Dimecres 24 de maig
16 h – 20 h: Presentació i introducció al Laboratori. Intervenció 1. Amb Paola Lo Cascio, Isabell Lorey i Luis Navarro Monedero

Dijous 25 de maig
16 h – 20 h: Projecte de recerca col·lectiu. Intervencions 2 i 3. Amb Paola Lo Cascio, Isabell Lorey, Luis Navarro Monedero i Ibrahim Mahama

Divendres 26 de maig
16 h – 20 h: Projecte de recerca col·lectiu. Intervenció 4. Amb Isabell Lorey, Luis Navarro Monedero i Ibrahim Mahama

Sandro Mezzadra
Sandro Mezzadra és professor de Teoria Política a la Università di Bologna i investigador adjunt al Culture and Society Institute de la Western Sydney University. Ha estat professor convidat i investigador en diversos centres, com ara la New School for Social Research (Nova York), Humboldt Universität (Berlin), Duke University (Durham, Carolina del Nord), Fondation Maison des sciences de l’homme (París), Univerza v Ljubljani, FLACSO Ecuador i UNSAM (Buenos Aires). Durant l’última dècada el seu treball s’ha centrat particularment en les relacions entre globalització, migració i processos polítics, el capitalisme contemporani, així com en la teoria i la crítica postcolonial. És un participant actiu en els debats postoperaistes i un dels fundadors del web Euronomade (www.euronomade.info). Entre les seves publicacions destaquen: Derecho de fuga. Migraciones, ciudadanía y globalización (Traficantes de Sueños, 2005), La condizione postcoloniale. Storia e politica nel presente globale (Ombre Corte, 2008), Un mondo da guadagnare. Per una teoria politica del presente (Meltemi, 2020) i In the Marxian Workshops. Producing Subjects (Rowman & Littlefield, 2018).
Juntament amb Brett Neilson, és autor de La frontera como método (Traficantes de Sueños, 2017) i The Politics of Operations. Excavating Contemporary Capitalism (Duke University Press, 2019). Ha treballat en diversos projectes de recerca europeus i internacionals. Actualment coordina el projecte Horizon 2020 PLUS (Platforms, Labor, Urban Spaces).

Daniel García Andújar
Daniel García Andújar és artista visual, teòric i activista que qüestiona, mitjançant la ironia i la utilització d’estratègies de presentació de les noves tecnologies de la comunicació, les promeses democràtiques i igualitàries d’aquests mitjans i critica la voluntat de control que amaguen darrere la seva transparència aparent. Fundador de Technologies To The People, membre històric de l’irational.org (referent internacional de l’art a la xarxa) i director de nombrosos projectes a Internet com e-barcelona.org, e-stuttgart.org o Postcapital Archive (1989-2001). El seu treball s’ha mostrat en nombroses exposicions a tot el món, com ara la Manifesta 4, 53 Biennal de Venècia, Hèlsinki Photography Biennial, Guangzhou Image Triennial, Kyiv Biennial i 3th Seoul International Biennale of Media Art. El 2015 Manuel J. Borja-Villel realitza un recorregut a través del seu treball al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. L’any 2017 participa a la documenta 14 a Atenes i Kassel.

Paola Lo Cascio
Paola Lo Cascio és professora agregada d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i vicedirectora del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI-UB). També és directora de la revista Índice Histórico Español. És llicenciada en Ciències Polítiques (La Sapienza, Roma, 1999) i doctora en Història Contemporània (Universitat de Barcelona, ​​2005). Ha estat investigadora postdoctoral de la Fundação para a Ciência e a Tecnologia a l’Instituto de Ciências Sociais de la Universidade de Lisboa (ICS-UL) i professora visitant a diverses universitats, com ara la University of Cambridge i la Università Roma Tre. És col·laboradora de la Escuela Sindical Confederal Juan Muñiz Zapico de Comissions Obreres i col·labora en diferents mitjans com ara El Periódico de Cataluña i El País.Els seus interessos de recerca se centren en la història de les institucions polítiques, el regionalisme, el nacionalisme i les noves formes de governança i la cultura política, les institucions, el conflicte i els canvis socials al llarg del segle XX a Espanya.

Isabell Lorey
Isabell Lorey és teòrica política i professora d’Estudis Queer en les Arts i la Ciència a la Kunsthochschule für Medien de Colònia (Alemanya). Forma part de transversal (transversal.at), la plataforma de l’Institut Europeu per a Polítiques Culturals Progressives (eipcp). Alguns dels seus llibres són State of Insecurity. Government of the Precarious (Verso, 2015; editat també en espanyol amb el títol Estado de inseguridad. Gobernar la precariedad, Traficantes de Sueños, 2016), Democracy in the Political Present. A Queer-Feminist Theory (Verso, 2022), Disputas sobre el sujeto. Judith Butler y Michel Foucault (La Cebra, 2017) i Democracia en presente (Tinta Limon/subtextos, 2022).

Luis Navarro Monedero
Luis Navarro és filòsof i escriptor. Ha desenvolupat la seva activitat al marge dels àmbits acadèmic i institucional, i ha intentat incidir des de fora en el canvi de paradigma cultural en el context del qual es reconeix i posiciona. Als anys noranta va promoure el col·lectiu difús «industrias mikuerpo», molt actiu en la construcció d’una cultura de xarxes des de plataformes autònomes (centres socials, circuit de fanzins i art correu, activisme estètic, etc.). Més endavant es va involucrar en la difusió de la crítica i l’experiència situacionista i fundà l’Archivo Situacionista Hispano i l’editorial Literatura Gris. Amb aquest mateix propòsit participà en la creació del col·lectiu Maldeojo, un cercle de debat que pretenia actualitzar la crítica de l’espectacle a l’era d’internet. Actualment està interessat en l’art com a objecte de reflexió i com a mitjà d’acció social.

Ibrahim Mahama
Ibrahim Mahama artista visual, va rebre el seu MFA en Pintura i Escultura de la Universitat de Ciència i Tecnologia Kwame Nkrumah (Kumasi, Ghana). Considera, a través de les seves instal·lacions i obres murals, les formes en què el capital i el treball s’expressen en materials comuns. La seva història parla de com funcionen les transaccions globals i les estructures capitalistes. Va participar al primer Pavelló de Ghana a la Biennal de Venècia de 2019 on va crear un espai tipus búnquer fet amb la malla utilitzada per fumar peix i el va omplir de referències a la història de Ghana. Mahama ha realitzat múltiples instal·lacions individuals a Accra i Kumasi, i ha exposat individualment a Dublín, Michigan, i a la White Cube a Londres.

Martha Rosler
Martha Rosler és una artista nord-americana, crítica d’art, escriptora i professora emèrita de Belles Arts. En la seva pràctica artística utilitza mitjans com el vídeo, la fotografia, el fotomuntatge, l’escultura, la instal·lació i la performance. L’obra de Rosler versa sobre el paper de la dona a la societat tal com la representen els mitjans de comunicació i la publicitat, així com sobre la relació entre la vida privada i l’esfera pública. Un dels seus principals focus d’i

Rafael Borràs
Rafael Borràs va exercir diverses responsabilitats al sindicat CCOO. Treballà com a analista sociolaboral a la Fundació Gadeso. Jubilat des del maig de 2018. Col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació de Mallorca. Escriu regularment per a l’associació d’investigació i comunicació per al desenvolupament Alba Sud i per a la revista digital Sin Permiso. Entre les seves publicacions cal destacar els assaigs Precarietat. De la inestabilitat a la pobresa laboral. El cas de les Illes Balears (Fundació Gadeso, 2015) i Pens, dic, faig… (Ona Mediterrània, 2019). Va coordinar l’Anuari del treball de les Illes Balears 2016 (GOIB, 2017) i ha participat, entre d’altres, en els llibres col·lectius Anuari del turisme de les Illes Balears (Agència d’Estratègia Turística de les Illes Balears, edicions corresponents als anys 2014, 2015 i 2016) i #TourismPostCOVID19. Turistificació confinada (Alba Sud Editorial, 2021).

Instituto del Tiempo Suspendido (ITS) és un projecte fundat per Raquel Friera i Xavier Bassas que combina els mitjans de l’art i el qüestionament de la filosofia i de la política, la reflexió i l’activisme del temps. L’ITS és un projecte de vida perquè afecta transversalment la vida de tots i totes, des del nostre naixement –i abans de néixer– fins a la nostra mort –i fins i tot després–. L’ITS identifica la crononormativitat en tots els àmbits de les nostres societats i la contesta mitjançant la cronodiversitat. www.institutodeltiemposuspendido.es

Raquel Friera és llicenciada en Econòmiques i Belles Arts. Els seus projectes artístics denuncien els diversos dispositius de control social: els centres d’internament d’estrangers, les identitats racials o religioses, la moral econòmica, entre d’altres. El pensament feminista l’ha acompanyada cada vegada més en els seus treballs i l’ha ajudada, finalment, a sintetitzar el qüestionament del temps com a dispositiu essencial de la producció de subjectivitat en les nostres societats. www.raquelfriera.net

Xavier Bassas és professor d’Estudis Francesos a la Universitat de Barcelona, ​​traductor del pensament francès i filòsof de vocació. De les seves nombroses col·laboracions i publicacions destaquen el cicle «L’Art de la cronodiversitat» (CaixaForum Barcelona, 2021) i els seus dos llibres recents: Jacques Rancière. L’assaig de la igualtat (també en castellà, Gedisa, 2018) i un diàleg amb Jacques Rancière titulat El litigio de las palabras. Diálogo sobre la política del lenguaje (NED, 2019; també en francès a La Fabrique, 2021).