- Artista:
- Erwin Bechtold
- Data:
- 1995
- Tècnica:
- Acrílic damunt taula
- Dimensions:
- 336 x 768 cm (8 peces de 168 x 192 cm c/u)
- Procedència:
- Es Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma
- Número de registre:
- 43
L’obra, de grans dimensions, un políptic compost per vuit peces de format rectangular, és un bon exemple de la producció madura d’Erwin Bechtold. De tradició informalista, tendència que adopta després de la Segona Guerra Mundial, experimenta amb arenes, textures gruixudes i materials sobre les teles, recurs que abandona a partir dels anys seixanta per donar pas a superfícies més planes, a pesar que els darrers anys reprèn l’ús d’aquests materials.
A 95-1, Bild zum Thema Konzentration und Raum (Quadre sobre tema concentració i espai), el pintor torna, d’alguna manera, als seus orígensi reprèn l’ús de materials gruixuts combinats amb una paleta sincrètica de tonalitats obscures. Els marrons terrosos s’entremesclen amb una prominent i present franja negra que funciona a manera d’horitzó i reflex de la pintura mateixa. Ocres, blancs, terra, beixos i negres han configurat en Bechtold un cromatisme propi, el d’un creador que en l’aplicació del color fuig dels estàndards de bellesa socialment acceptats per cercar-hi una forma d’expressió sincera i personal.
Bechtold ha desenvolupat, al llarg d’una dilatada carrera, un treball pictòric abstracte que teòrics i especialistes han organitzat en diverses fases evolutives,a pesar que, como ell mateix reconeix, existeix una línia de creació constant i fidel desdels seus inicis que s’ha articulatportantl’obraal límit i intentantfugir dels cànons establerts.
I.LL.
El 1949 acaba els estudis com a mestre impressor, però abandona aquest ofici per dedicar-se al món de l’art i es trasllada a París, on treballa amb Fernand Léger. A la capital francesa projecta un viatge breu a Barcelona que es convertirà en una estada duradora. El 1954 descobreix Eivissa, illa que esdevindrà el seu futur lloc de residència, encara que sense interrompre les seves relacions amb Barcelona ni amb els centres artístics europeus. En aquella època, Eivissa és el lloc de trobada d’artistes i intel·lectuals d’arreu del món, i és allà on funda el grup Ibiza 59. El 1957 participa en la llegendària exposició «Eine neue Richtung in der Malerei» («Una nova direcció en la pintura»), a la Kunsthalle Mannheim, Alemanya, en la qual es troba per primera vegada amb els pintors alemanys de la seva generació. Al començament dels anys seixanta fa pintures amb formes orgàniques que provoquen un intens debat públic a Alemanya, unes formes que abandona el 1966, quan utilitza per primera vegada elements geomètrics als seus treballs.
L’any 1987 comença a treballar la relació angle/superfície/espai, que ha continuat fins avui. Entre altres distincions que ha rebut, destaquen el primer premi FAD 1961, la menció del premi Joan Miró 1973 a Barcelona i el premi de la VI Biennal d’Eivissa 1974. Ha exposat a la Fundació Miró de Barcelona (1979), a la Llonja de Palma (1994), al Museu d’Art Contemporani d’Eivissa (1995), a Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma (2005) i al Centro de Arte y Naturaleza d’Osca (2008), entre d’altres. La seva obra és present a museus nacionals i internacionals com ara la Fundació Joan Miró de Barcelona, l’IVAM de València, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, el Solomon R. Guggenheim Museum de Nova York, el Ludwig Museum de Colònia i la Tate Collection de Londres.
E.B.
