BlueSky és la versió monocanal en vídeo d’un tríptic audiovisual en què es proposa la batalla d’un últim viatge a partir de tres pantalles que representen i realitzen el trajecte que separa la imatge de la seva desaparició: el blau com a absència de senyal. En aquesta obra es planteja la metàfora d’un món en crisi en el qual regnen l’autosuggestió i l’acceptació consentida de l’error. Les sigles B.S.o.D. (de l’anglès Blue Screen of Death) signifiquen la pantalla blava de la mort i fan referència a la pantalla llançada pel sistema d’explotació d’alguns ordinadors quan no poden recuperar-se d’un error o quan s’acosten a l’estat crític d’error fatal. El B.S.o.D. és també el senyal/codi visible d’una aturada d’emergència. Francisco Ruiz de Infante articula el discurs connectant alta tecnologia i el que podríem titllar de bricolatge d’urgència, en una reconstrucció de la forma en què funciona la memòria en temps present, a través d’errors d’informació o a partir de torrents d’imatges que recomencen indefinidament.

El vídeo BlueSky/B.S.o.D (Training attitude) s’emmarca en el context d’un laboratori de ficcions amb una remarcable presència textual que pertany a una sèrie de films amb el mateix nom i que inclou instal·lacions i performances. En aquestes obres, Ruiz de Infante s’enfronta a una metafísica de les màquines en un temps immediat que corr veloçment i no s’atura mai, en aquest cas apareix com un marcador en compte enrere. BlueSky es desenvolupa com a sèrie temàtica mitjançant la intervenció (individual o col·lectiva) i aconsegueix implementar noves accions dins el complex ecosistema de temes i cartografies d’aquest autor.

P.R.