- Artista:
- Joan Fontcuberta
- Data:
- 1990
- Tècnica:
- Collage de negatius amb viratges químics dels colors
- Dimensions:
- 118 x 110 cm
- Procedència:
- Es Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma
- Número de registre:
- 654
El jardí dels dragons (1990) pertany a la sèrie «Frotogrames», terme encunyat per l’artista. Tècnicament és una derivació del terme frottage, que fa una certa referència a la tècnica utilitzada per Max Ernst, encara que amb una altra finalitat. El fotograma es basa a posar el negatiu de la fotografia en fregament directe amb l’objecte representat, com si es tractés d’una matriu de gravat, de manera que s’aconsegueix el registre de la petjada corpòria de l’element físic a la imatge final en forma de ratllades, amb la qual cosa es dota d’una estètica envellida i misteriosa.
Joan Fontcuberta és un fotògraf que durant un període molt ampli trobà els temes a la natura. Les pors i l’angoixa prenen l’aparença d’animals i plantes i converteix la natura en una forma de projecció del món interior. El jardí dels dragons mostra la fragilitat dels límits entre la realitat i la ficció, una constant en el seu treball que és la conseqüència de la preocupació que mostra pel component fictici existent en allò real. La dicotomía realitat i ficció, el fet que la fotografia no és real per si mateixa sinó que depèn de la mirada del fotògraf, guia el seu treball d’investigació. La fotografia El jardí dels dragons ve acompanyada d’un registre sonor, una gravació realitzada a través d’un equip d’alta sensibilitat i amb augment del so del moment en el qual es produeix el frottage, la qual cosa aporta una altra dimensió a l’obra. Aquesta gravació va ser realitzada per Das Sythetische Mischgewebe.
E.B.
Artista, teòric i professor, Joan Fontcuberta és llicenciat en Ciències de la Informació i viu i treballa a Barcelona i al Canadà. Des dels 15 anys, se sent atret per la fotografia i aviat ingressa en l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya. Interessat en la part teòrica de la fotografia, escriu articles i ressenyes crítiques en revistes especialitzades com, per exemple, Nueva lente (entre els anys 1974 i 1978) i crea la columna setmanal titulada «Art de la llum» a El Correo Catalán el 1977.
Les seves primeres obres –realitzades el 1974 a través de mitjans tecnològics com el fotomuntatge i altres tècniques de manipulació– qüestionen la veracitat convencionalment acceptada en la imatge fotogràfica i en la informació en general, premissa que es mantindrà al llarg de la seva trajectòria. El 1976 s’estableix com a fotògraf professional i s’especialitza en treballs per a galeries d’art; de llavors ençà, la seva obra evoluciona cap a posicions més reflexives i conceptuals, i parodia, amb un agut sentit de l’humor, vessants del saber de la natura i de la història de l’art, analitzant qüestions com la representació, el coneixement o l’ambigüitat, per exemple.
Especialitzat en la història de la fotografia espanyola al segle XX, compagina la seva tasca artística amb la docència, a més d’exercir de comissari d’exposicions i publicar llibres sobre la història, l’estètica i la pedagogia de la fotografia. Així, encara que produeix els seus projectes sobre suport fotogràfic, creats a partir de la manipulació i la descontextualització de la imatge generada, són treballs que van més enllà d’allò visible, que continuen amb la seva línia d’investigació sobre les possibilitats i els límits del mitjà.
Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres (Ministeri de Cultura, França, 1994), ha estat guardonat amb el UK Year of Photography and Electronic Image Grant Award (1997), el Premio Nacional de Fotografía (1998), el Premio Nacional de Ensayo (2011) i el Premi Internacional de Fotografia Hasselblad (2013).
Cofundador de l’extinta Primavera Fotogràfica de Barcelona el 1982, entre les nombroses exposicions que s’han realitzat al voltant de la seva obra destaquen les següents: Galeria Spectrum (Barcelona, 1974), The Museum of Modern Art (Nova York,1988), Centre d’Art Santa Mònica (Barcelona, 1990, 2001), Institut Valencià d’Art Modern (València, 1992), Museo de Bellas Artes de Bilbao (1994), Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona, 1999), Museo Picasso Málaga (2003), Artium de Álava (Vitòria, 2003), Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca (2007). Forma part de les col·leccions de museus espanyols i de l’estranger com ara: Artium de Álava, Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona), Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid), Institut Valencià d’Art Modern (València), Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, The Museum of Modern Art (Nova York), The Metropolitan Museum of Art (Nova York), Musée National d’Art Moderne (París) I Maison Européenne de la Photographie (París).
E.B.
