- Artista:
- Wifredo Lam
- Data:
- 1937
- Tècnica:
- Guaix damunt paper encolat damunt tela
- Dimensions:
- 215,5 x 139 cm
- Procedència:
- Es Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma, dipòsit Col·lecció Serra
- Número de registre:
- 46
Aquesta obra representa el compromís polític de Lam amb la República espanyola, i a pesar d’allunyar-se de l’estil més reconegut de l’artista, associat sobretot a les tradicions afrocaribenyes i al surrealisme representat en escenes i personatges caracteritzats pel seu polimorfisme, sintetitza l’energia de les formes i les narracions independentment de períodes o estils.
Escena de la Guerra Civil española presenta tres plans, el de les dones que donen l’esquena, el que mostra al centre un pagès lligat de mans i un tercer nivell en què s’entreveu un encreuament d’armes i cares anònimes amenaçadores. El moviment delatat pels braços i les armes, entrecreuats, revela la tensió de la situació. Són les figures les que tenen tot el protagonisme, els paisatges s’anul·len en favor de transmetre un episodi de violència en consonància amb el compromís polític del’artista.
N.A.
La peculiaritat familiar de Wifredo Lam, fill de pare xinès i mare mulata, el vincula a qüestions racials, socials i a alguns sincretismes. Lam arribà a Espanya el 1923 interessat a descobrir la modernitat. Sorprès, de primer, per l’academicisme imperant, s’abocà a investigar els paisatges de l’interior (Conca, fonamentalment) i la pobresa de la gent del camp, l’Escuela de Vallecas i els moviments surrealistes i cubistes. Influït pel marxisme, per a ell Picasso fou una revelació pictòrica i política, se submergeix en una profunda crisi econòmica i personal que, vinculada al seu compromís social, derivà en una fase revolucionària i antifeixista, etapa durant la qual gairebé no pinta. Allistat a l’exèrcit republicà, la implicació política d’aquest moment es reflectíen la seva obra. Una vegada instal·lat a Barcelona, el 1937, s’uneix a la vida cultural, es fa soci de l’Ateneu Socialista i entra en una etapa fèrtil que el porta a París. Tot plegat genera un estil personal, profundament compromès i arrelat al subconscient, que entén la creació artística com a acte de descolonització.
N.A.
