- Artista:
- Fernand Léger
- Data:
- 1941
- Tècnica:
- Oli damunt tela
- Dimensions:
- 66 x 84 cm
- Procedència:
- Es Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma, dipòsit col·lecció Govern de les Illes Balears
- Número de registre:
- 585
Amb la invasió alemanya de França, Fernand Léger decideix abandonar París i l’octubre de 1940 es trasllada als Estats Units, després d’assegurar-se de deixar ben guardades les seves obres a Lisores, Normandia. És la quarta i última visita al continent nord-americà, un període que s’estengué des dels sis mesos prevists inicialment a cinc anys d’exili, durant els quals, a més de ser convidat a impartir classes a la universitat, també rep encàrrecs i exposa en diversos museus, com el MoMA de Nova York, entre d’altres. Durant aquest període, Léger realitza, el 1941, Esquisse pour les plongeurs (fond jaune) (1er état), una obra procedent de la col·lecció privada de Joan Miró. Es tracta del primer esbós d’una obra la versió final de la qual es troba a l’Art Institute of Chicago, una tela de gran format que capta una escena de submarinistes, temàtica que inicia a Marsella el mateix any del seu trasllat al continent americà i en la qual continua treballant quan torna a París el 1945. Seguint una paleta de colors reduïda, la composició pictòrica es construeix a partir de tres camps de color que flueixen i remarquen la verticalitat, el moviment, subratllat a través del joc dels cossos que se submergeixen entrellaçats dins l’aigua, personatges esquemàtics amb aquest traç negre tan característic del seu treball.
S.H.
Format com a arquitecte, Fernand Léger complementa els estudis assistint a classes de pintura a París el 1900, mitjà al qual es dedicà de llavors ençà, i desenvolupa un prolífic treball articulat a partir de l’abstracció i que, posteriorment, evolucionà cap al «retorn a l’ordre». Els seus inicis vinculats al cubisme, caracteritzat per formes cilíndriques, deriven cap a un llenguatge propi en el qual l’esperit de modernitat és l’eix determinant de la seva obra, amb la creença que la bellesa es troba a tot arreu i que únicament mitjançant l’observació lliure es pot contemplar i arribar-hi. Així, es revelen aspectes vinculats a la velocitat, l’entorn urbà, el desenvolupament industrial i la tecnologia, i el seu camp de treball s’estén des del mitjà pictòric —sobre distints suports com la tela o el tapis— al cinema —Ballet mécanique, de 1924, incursió en l’admirat llenguatge cinematogràfic amb Dudley Murphy i Man Ray, és la primera pel·lícula sense argument basada en el contrast entre imatge i ritme—, sense oblidar el vincle amb l’arquitectura, amb intervencions en edificis a través de vidrieres i murals.
S.H.
