Flautistes – Es Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma

Obra propera al moviment fauvista i al seu artista més representatiu, Matisse, i en particular a l’obra La música (1910), no per la intensitat dels colors ni per la pinzellada, que aquí és delicada, ni tampoc pels volums dels cossos, sinó pel tema, per l’alteració de la perspectiva i, sobretot, per com fa ús del color per aconseguir una composició simple. Articulada amb tres figures disposades en cercle sobre una superfície bicromàtica de taques llises i uniformes que li serveixen com a generador de perspectiva, el terra, d’un color terracota vermellós, acull els tres personatges, captats en un moment de delectació musical. Uns personatges amb línies de contorn gruixudes, als quals atorga volum, i una estora que és l’element elegit per crear de manera evident la tensió entre la tridimensionalitat i la bidimensionalitat característica del moviment fauve. El cel blau no denota profunditat i únicament la presència a l’escena d’unes flors grogues, de pinzellada més vigorosa, disposades com a element decoratiu, suggereixen que l’escena té lloc al camp.

Tot i que Flautistes és de mitjan dècada dels anys trenta, no per això deixa de tenir un caire transgressor ni li resta validesa, si l’emmarcam en el context en què vivia Ramis quan la pintà, lluny de París, no sols en distància sinó sobretot per l’actitud amb què els artistes «s’enfrontaven» a la pintura.

C.J.

Biografia de l'artista

Juli Ramis

Sóller, Mallorca 1909 – Palma de Mallorca, 1990

L’amistat del seu pare amb els artistes catalans que van arribar a l’illa al començament del segle XX, com ara Santiago Rusiñol i Joaquim Mir, juntament amb la relació amb el seu oncle, el pintor Cristòfol Pizà, influeixen en la seva vocació artística. Entre els anys 1923 i 1927 pinta els primers paisatges de la costa nord de Mallorca. Es trasllada a Barcelona el 1928 per perfeccionar el dibuix al natural, que completa amb un breu curs al Círculo de Bellas Artes de Madrid el 1930. L’any següent, amb una carta de presentació del pintor Sebastià Junyer Vidal, arriba a l’estudi parisenc de Pablo Ruiz Picasso, que el posa en contacte amb integrants de l’Escola de París com André Derain, Francisco Bores, Ismael de la Serna, Francisco Cossío, el crític Christian Zervos i Marie Laurencin.

El 1933, a més d’exposar a Mallorca i Barcelona, coneix l’artista i músic Wols, qui el posa en contacte amb l’avantguarda alemanya i li va donar a conèixer l’obra de Paul Klee, Kandinsky, Franz Marc… Aquest mateix any es trasllada a Madrid, on fa amistat amb Wifredo Lam, i el 1936 torna a Mallorca, moment en que esclata la Guerra Civil Espanyola. Es casa amb la pintora anglesa Joan Benedetta Foster, i el 1939 s’instal·len a Tànger, on coneix l’escriptor Paul Bowles i l’escultor Mathias Goeritz. Resideix en aquest país fins al 1947, quan torna a París, on exposa i gaudeix d’un gran reconeixement amb les seves pintures matèriques de caràcter abstracte. Aquest reconeixement també s’estén a Espanya, quan exposa a la Galería Clan de Madrid (1951) i és seleccionat per a la Primera Biennal Hispanoamericana d’Art (1951). Del 1952 en endavant alterna les estades a París i Tànger, i exposa a Stuttgart, Londres, Madrid i Palma; a més, participa en la XXX Biennal de Venècia (1960), la Biennal d’Alexandria i la Biennal de São Paulo (les dues últimes, el 1961).

Els darrers anys va rebre diverses mostres de reconeixement a la seva obra per part de l’illa on va néixer: la gran antològica organitzada l’any 1980 pel Consell General Interinsular de les Illes Balears a la Llotja de Palma i la concessió de la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears el 1990, any en què mor. El 2009, Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma celebra el centenari del seu naixement amb la exposició “Juli Ramis visita Picasso, Marie Laurencin, Wifredo Lam, Wols, Archie Gittes, Joan Miró, André Masson, Nicolas de Staël, Poliakoff, Fautrier”

E.B.