- Artista:
- Joan Morey
- Data:
- 2002
- Tècnica:
- C-Print muntat entre dibond i plexiglàs
- Dimensions:
- Políptic de 4 elements, 100 x 480 cm
- Procedència:
- Es Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma
- Número de registre:
- 630
- Edició:
- 1/3
Fucking Fashion Rules (F_TERROR *ism) és un políptic format per quatre imatges disposades a manera de fris fotogràfic, concebut com el vestigi o l’escenari d’una performance desenvolupada per uns quants personatges que realitzen diverses accions en bucle, amb les quals transformen l’espai escènic. Són imatges extretes del vídeo que integra la videoinstal·lació guanyadora del Premi Ciutat de Palma 2002, atorgat per l’Ajuntament de Palma.
La performance té lloc a l’interior d’un únic espai, un cub negre en el qual es desenvolupen diverses escenes, mostrades des d’una finestra. Morey juga aquí a llançar referències a la història de l’art a través del concepte black box, com a espai idoni per al format videogràfic, en contraposició al cub blanc, espai neutral idoni per mostrar l’art. Un dels personatges porta inscrites al cap, sobre una màscara, unes inicials, S.T.P, gens fortuïtes: el 1997 crea la marca STP (Soy Tu Puta), per plantejar, a través dels mecanismes de la moda i la publicitat, una reflexió crítica sobre les estructures de poder que operen en tots els àmbits i especialment en l’artístic, a la vegada que posava en dubte el seu propi paper com a artista.
Morey, autor-productor d’aquesta peça, recorr a l’apropiació dels codis i a la iconografia originaris del món de la moda, la música, el disseny o la publicitat; a través d’un llenguatge incitador i transgressor, ple de jocs d’ambigüitats respecte al gènere i la sexualitat, fa que l’espectador afronti la seva visió crítica de les regles dictades per la moda.
E.B.
Joan Morey, actualment viu i treballa a Barcelona. L’ambigüitat i un cert hermetisme són característiques de les seves obres, que situen l’espectador en una posició d’incertesa atès que el sentit que espera trobar es veu desplaçat per la desconstrucció de tota una realitat multireferencial de la qual la peça artística és un punt de partida. Amb referències a la política, la religió, la història de l’art, la filosofia, el cinema, el teatre o al sistema de l’art mateix, es pot dir que la seva obra és eminentment conceptual i amb una gran càrrega intel·lectual.
El seu treball pot derivar en múltiples formats, com la fotografia, el vídeo i altres suports de comunicació audiovisual, tot i que és la performance el principal vehicle que li permet explorar l’acte creatiu, unes performances que deriven sovint en accions teatralitzades a través d’intèrprets, mise-en-scènes i altres actuacions en què pot involucrar l’espectador i fer-lo partícip de les seves reflexions experimentals entorn de la dialèctica hegeliana entre amo i esclau. Així, sovint, els actors de les seves performances —intèrprets professionals o el públic mateix— són sotmesos a un rígid sistema de normes o instruccions.
E.B.
