- Artista:
- Dionisio González
- Data:
- 2008
- Tècnica:
- Fotografia en color siliconada sota metacrilat
- Dimensions:
- 200 x 350 cm
- Procedència:
- Es Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma
- Número de registre:
- 656
Dionisio González desenvolupa, des de finals de la dècada dels noranta, una línia de treball centrada en l’arquitectura i els paisatges urbans i crea intervencions a partir de preses reals, la composició de les quals és completament irreal, i mostra a la vegada diferents maneres de viure a la ciutat. Les sèries dedicades a les favelas de São Paulo (Brasil) o els palafits de l’illa de Dauphin (Alabama, Estats Units) són alguns dels llocs que documenta i analitza i sobre els quals intervé per tal de reflectir aquesta arquitectura popular en estat precari, a punt de desaparèixer.
A Halong (2008), obra que pertany a una sèrie de gran format que realitza entre el 2007 i el 2011, la protagonista és aquesta badia del Vietnam. Amb les seves estratègies visuals i recreacions inaudites fa visible l’impacte del turisme de masses a la badia i mitjançant tècniques digitals hi situa els habitants de les cases flotants, habitatges que tenen la continuïtat en perill arran de les restriccions de pesca després que la badia fos declarada Patrimoni Mundial de la Unesco.
El resultat de la seva intervenció transmet la riquesa i la bellesa d’aquest entorn natural, una composició en aparença «amable» —González no aprofundeix en les dificultats reals de la població—, que es converteix en un símbol de la seva revindicació per a la supervivència d’aquests habitatges, i sobretot lluita per la visibilitat de la gent que els habita. Al mateix temps, a la dreta de la composició, el fotògraf sevillà inclou un disseny arquitectònic propi, una arquitectura que ell imagina i la construcció de la qual és possible.
E.B.
Doctor en Belles Arts per la Universitat de Sevilla, on exerceix com a professor, viu i treballa a Sevilla en l’actualitat. González utilitza diferents suports i llenguatges, des del vídeo, les caixes de llum i la fotografia, fins a instal·lacions arquitectòniques fetes de materials industrials i de reciclatge.
Si a finals del decenni dels noranta les seves obres tenen com a protagonista la figura humana tractada des de la tridimensionalitat i segons el concepte panòptic que enllaça amb la idea de Foucault, «veure sense ser vist», a començaments d’aquesta dècada i en estades a l’Havana, Rio de Janeiro, São Paulo i Halong es queda impressionat per l’arquitectura no planejada, que donarà lloc a unes obres que mostren aspectos interessants de les «arquitectures dels pobres» per alterar la realitat amb habitatges propis del món desenvolupat, en intervencions físicament impossibles.
Guardonat amb l’European Photography Arendt Award 2013, ha exposat al Centro Andaluz de Arte Contemporáneo (Sevilla, 2000), a la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca (2002), a la Fundación el Monte (Huelva, 2004), al Casal Solleric (Palma de Mallorca, 2005) i al Domus Artium, Salamanca (2006), entre d’altres. Es troba representat a diversos museus i entitats de l’Estat espanyol: Artium de Álava, (Vitòria), Institut Valencià d’Art Modern (València), Centro Andaluz de Arte Contemporáneo (Sevilla), Domus Artium (Salamanca), Ajuntament de Pamplona, Centro de Arte Caja Burgos, Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma i Fundació Pilar i Joan Miró de Palma.
E.B.
