- Artista:
- Miguel Rio Branco
- Data:
- 1990
- Tècnica:
- Cibachrome print
- Dimensions:
- 80 x 80 cm c/u. 9 elements
- Procedència:
- Es Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma
- Número de registre:
- 703
- Edició:
- 1/3
Heartless black St. Sebastian, realitzada el 1990, és un políptic compost per nou fotografies que tenen una relació directa amb la pintura. Rio Branco és un artista l’obra del qual es troba vinculada a la pintura, a la instal·lació i al cinema, a més de la fotografia. En la seva obra fa referència a tres qüestions genèriques: la vida, la mort i la sexualitat. Segons ell mateix declara amb relació a la fotografia: «Penso a vegades que faig pintura amb la fotografia. Em veig com una persona que veu amb els ulls de pintor, amb la rapidesa d’un fotògraf, amb quelcom d’escultor tal vegada. Ho junto tot com un compositor. Sens dubte, la meva experiència amb el cinema va ser un gran aprenentatge en aquest sentit.»
Heartless black St. Sebastian respon a una manera de fer fotografia característica d’aquest artista, que desenvolupa un sistema de muntatge, de construccions, que li faciliten la complementarietat de les imatges, resultat de la seva pròpia experiència. En aquest cas, el tema central és el martiri de Sant Sebastià i es composa de nou elements a manera de retaule barroc al centre del qual hi ha la figura principal, la del màrtir. Potencia el tenebrisme a través de la monocromia utilitzada i enllaça amb la imatgeria barroca i la tradició plàstica del segle XVII, amb la iconografia dels màrtirs, des d’una òptica absolutament contemporània, en la qual Sant Sebastià pren una altra dimensió i deixa de ser un personatge exemplaritzant.
E.B.
Pintor, fotògraf, director de cinema i creador d’instal·lacions multimèdia, actualmente viu i treballa a Rio de Janeiro. Estudia al New York Institute of Photography i a l’Escola Superior de Desenho Industrial de Rio de Janeiro. Si bé comença a treballar de manera simultània la pintura i la fotografia, s’inclina finalment per aquesta darrera. Entre el 1970 i el 1972 treballa com a fotògraf i director de pel·lícules experimentals a Nova York i inicia la seva col·laboració amb l’agència Magnum com a corresponsal a l’Amèrica Llatina el 1978.
La fotografia documental amb una intensa càrrega poètica reflectida en l’ús accentuat del clarobscur és un dels eixos vertebradors de la trajectòria de Rio Branco. La seva intenció és fer pintura amb la fotografia i adopta una posició com a creador voluntariamente distant del concepte clàssic de fotògraf. L’ús del color a les seves fotografies resulta d’aquesta influència pictòrica alhora relacionada amb una visió dramàtica de la vida. La seva metodologia de treball es basa en la construcció i complementarietat de les imatges mitjançant el muntatge i el collage, però sense desproveir la imatge de la seva força inherent. Qüestions transcendentals com la vida, la mort o la sexualitat són alguns dels temes referits a la seva obra.
A més de continuar col·laborant amb Magnum, han publicat les seves fotografies revistes internacionals com ara Stern, National Geographic, Geo, Aperture o Photo Magazine. Ha estat objecte d’exposicions a museus de tot el món: Centre Pompidou (París, 1983), Stedelijk Museum Amsterdam (1989), Museu de Arte Moderna do Rio de Janeiro (1996), Tate (Liverpool, 1999), Fundació “la Caixa” (Barcelona, 1999, i Palma de Mallorca, 2000), The Solomon R. Guggenheim Museum (Nova York, 2001), la Maison Européenne de la Photographie de París (2005), Museum of Contemporary Art de Tòquio (2008) i Kulturhuset (Estocolm, 2011).
La seva obra forma part de les col·leccions públiques i privades següents: Museu de Arte Moderna do Rio de Janeiro, Museu de Arte Moderna de São Paulo, Centre Pompidou (París), San Francisco Museum of Modern Art, Stedelijk Museum Amsterdam, Museum of Photographic Arts of San Diego, The Metropolitan Museum of Art (New York), Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid) i Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, entre d’altres. Ha esta guardonat amb el Gran Premi de la Primera Triennal de Fotografia en el Museu de Arte Moderna de São Paulo i amb el Premi Kodak de la Crítica Fotogràfica (França, 1982).
E.B.
