Lawrence Carroll desenvolupa un llenguatge que aporta una nova dimensió a la pintura com a resultat d’integrar una pràctica habitual durant els anys d’estudiant d’art, en què per manca de recursos econòmics fabricava els seus bastidors amb fusta reciclada i reutilitzava les teles per les dues cares, repintades diverses vegades, o cosides a partir de peces de tela diferents. Aquesta experiència de treballar amb materials irregulars, tant en longitud com en amplàriai/o grossor, li serví per veure les obres des d’una altra perspectiva, amb la possibilitat de convertir la bidimensionalitat inherent a la pintura en la tridimensionalitat pròpia dels objectes. Així, a mitjan dècada dels vuitanta,comença a crear obres en forma de petits cubs blancs que són el punt de partida de la seva evolució artística.

It’s a long wait és una obra característica de la seva producció. El títol, explícit, fa referència a l’interès pel pas del temps i, sobretot, a la idea de la complexitat de l’experiència humana, que discorr per tota la seva obra i que reforça l’aparença de desgast i «de vida viscuda» de les peces. Es tracta d’una obra amb una superfície pintada i repintada amb diverses capes, amb veladures que ens mostren altres històries, sobre tres plans, imperfectes, de fusta reciclada d’altres usos; amb la tela cosida en algunes parts, indica esquinçament i tornada a començar. La superfície de la tela, també imperfecta, conté una gran càrrega poètica, misteri, memòria i records. Ni agressiva ni cridanera, gairebé monocroma a primera vista, però plena de matisos, d’ocres, blancs i grocs.

En l’obra de Carroll allò ordinari adquireix un significat especial, en la mesura en què s’uneix a l’experiència humana i a la memòria. Treballa tècniques diverses que li permeten donar a la pintura, tot i que sigui pintura, una naturalesa gairebé escultòrica. Talls, reutilització de teles o la inserció d’una pintura dins una altra, aporten la multiplicitat de perspectiva.

C. J.