L’obra ens mostra una peça d’abric estesa sobre el mur i emmarcada en una aureola de trenta bombetes els cables de les quals es reuneixen en un ram que cauaterra. A Le juif errant apareixen dos elements distintius en l’obra de Boltanski, la llum que utilitza per visibilitzar i posar en valor històriesanònimesi una peça privada del cos, d’alt valor simbòlic, que al·ludeix els morts. L’obra apel·la de manera inequívoca a la massacre de jueus polonesos durant l’holocaust.

El títol de la peça podria fer referència a Der Ewige jude, un pseudodocumental de propaganda antisemita reprovable impulsat per Goebbels el 1940, filmat en part al gueto de Varsòvia pocs mesos després de l’ocupació de la ciutat. El nom d’aquest documental es refereix al jueu errant, figura del folklore medieval europeu. En el mite s’esmenten alguns personatges que presenciaren el suplici de Jesús i li negaren l’ajuda o li mostraren menyspreu, per la qual cosa Déu els condemnà a errar fins que retornàs. Eren subjectes d’una gran diversitat social i no es caracteritzaven per la seva condició hebrea, això no obstant, a partir del segle XVI, la llegenda insistía presentar el personatge errant com un jueu. Sens dubte, aquesta nova identitat estava vinculada al sorgiment de l’antijudaisme a Europa. La figura del jueu errant s’ha interpretat freqüentment com una personificació metafòrica de la diàspora jueva i se’l considera un mite d’evident caràcter antisemita. L’artista francès ha explicat que la «Shoá» (terme hebreu que remet a l’holocaust) és el punt de partida de la seva obra, tot i que no n’està influenciada tan directament com han interpretat alguns crítics a partir de la biografia del’autor. Boltanski aspira, sobretot, que la seva obra sigui universal.

M. G.