A la dècada dels seixanta, Juan Genovés començà a plantejar dos temes: l’«individu sol», resolt inicialment com un collage en relleu, i la «multitud», tractat amb tintes planes i estructures plàstiques d’aspecte cinematogràfic. Aquesta última proposta, a la qual pertany l’obra M131, es concretà amb el temps en un singular realisme polític de denúncia social, confeccionat a partir de la manipulació d’imatges proporcionades pels mitjans de comunicació de masses.

El quadre, un acrílic sobre tela de gran format, planteja la representació d’una multitud que fuig darrere uns barrots, tal vegada els de la reixa d’una porta o una finestra. Una pintura, com tot el seu corpus creatiu, intencionadament ambigua i descontextualitzada que durant els anys seixanta i primers setanta fou un símbol de la resistència franquista a Espanya, convertida en emblema de denúncia política contra la dictadura per reflectir la incomoditat i la por de la societat. Una societat formada per una massa, encara que l’artista sempre ha volgut plasmar-la figura a figura i diferenciar-la amb petits detalls individuals, a manera d’obsessió, per escapar de l’anonimat i aconseguir identificar el personatge que forma part d’un grup més gran juntament amb altres. Els últims anys, la seva obra girà cap a la investigació del moviment estàtic en la pintura. La multitud es convertí en la referència per parlar del problema de la pintura i el ritme visual.

P.R.