- Artista:
- Eulàlia Valldosera
- Data:
- 1990-2001
- Tècnica:
- Instal·lació en progrés. Lona de quatre metres, escombra de jardí, text exposat a una caixa de llum, vídeo documental i conjunt de sis fotografies
- Dimensions:
- Variables
- Procedència:
- Es Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma, donació Nueva Colección Pilar Citoler
- Número de registre:
- 945
- Edició:
- 1/3
La destrucció d’una peça construïda és la reflexió plantejada per Eulàlia Valldosera en El melic del món #3, una obra molt significativa en el seu treball ja que és la primera creació vinculada a la pràctica sensorial, la percepció, en línia amb l’art processual.
Valldosera parteix d’un acte banal com ara fumar una cigarreta, un element convertit en metàfora del consum, la meditació i la fugacitat del temps, en analogia amb el procés de creació artística. Després de vint dies d’abstinència, l’artista comença un treball de recollida diària de les restes de l’acte de fumar com a exercici de consciència, com ella mateixa el defineix al text que acompanya la instal·lació.
El 2001, Valldosera tanca el cicle d’aquest procés a la Fundació Tàpies de Barcelona amb una acció, Barrida #3: agrana la superfície d’una lona de gran format coberta per les llosques de les cigarretes que tracen la silueta d’un cos femení, el seu, restes que arreplega i arrossega fins al centre, el llombrígol; la instal·lació, a més de la lona, es complementa amb el vídeo de l’acció i una sèrie de sis fotografies que, amb el títol Construcción-Deconstrucción, capten el procés definit per l’artista en un text reproduït sobre una caixa de llum.
S.H.
Eulàlia Valldosera, artista que es formà inicialment en el camp de la pintura, a la dècada dels noranta, després d’establir-se a Holanda, amplia la seva formació a altres disciplines. A partir d’aquí se centra en l’espai públic, físic, i la seva transformació, i en l’espai interior de cada un de nosaltres, en la nostra percepció del món exterior i la matèria sensible, accions que du a terme a través del vídeo, la performance, la fotografia i la instal·lació, principalment. Objectes i fets vinculats a l’àmbit domèstic i al paper secundari de la dona, exercicis d’introspecció a partir d’experiències negatives viscudes que s’analitzen des de la mirada femenina i s’activen a partir de l’experiència de l’artista. La pràctica artística com a mitjà sanador del nostre món i de l’ésser humà —que concep l’artista com a mèdium— és actualment la seva línia de treball.
S.H.
