Mentira nº3. Sèrie «300 mentiras» – Es Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma

Mentira nº 3 pertany a la sèrie en procés «300 mentiras», un projecte en què l’artista ens submergeix en el relat d’«històries que són mentides però que es poden registrar com a possibles», segons les seves pròpies paraules. A través de la fotografia construeix moments que han estat històrics mitjançant l’apropiació d’algunes de les seves parts, de manera que cada un de nosaltres configurem el nostre propi relat des de la imatge.

L’artista fa ús de símbols assimilats i interioritzats per la societat i per tant fàcilment identificables per narrar les 300 mentides de la història. Mentira nº 3 està dedicada a la dona, quatre dones retratades d’esquena observen un esdeveniment que té lloc al carrer. A l’esquena de tres de les dones, símbols recognoscibles com la creu, en al·lusió a la situació de totes les dones al llarg de la Història, recloses en l’anonimat, marcades… Una escenificació, una mentida que podria ser perfectament veritat, l’apropiació d’un fet modificat subtilment, una realitat històrica de fons.

S.H.

Biografia de l'artista

Pilar Albarracín

Sevilla, 1968

Viu i treballa entre Sevilla i Madrid. Estudia Belles Arts a la Universitat de Sevilla, on obté la llicenciatura el 1993, any en què comença a participar en exposicions. En poc temps, el seu treball és ràpidament reconegut i ja l’any 2000 la seva activitat expositiva adquireix rellevància gràcies a un tipus d’obra de caràcter audaç que recupera les arrels més viscerals de la cultura espanyola, la qual cosa la durà a ser inclosa en importants exposicions centrades en l’anàlisi de la plàstica espanyola del moment. La seva obra és el resultat d’una recerca constant, la conseqüència de les preguntes que es fa al voltant de la seva existència i de la necessitat de comunicar situacions o problemàtiques pròpies o properes.

Albarracín treballa mitjans diferents, la fotografia, la performance, la instal·lació i el vídeo, amb els quals articula els tres eixos principals en la seva obra: el gènere (en un intent d’enderrocar els models estereotipats de masculinitat i feminitat), la desigualtat (en qualsevol de les seves expressions, sia social, econòmica o d’una altra mena) i la identitat (sobretot la identitat andalusa, convertida en tòpic de tot Espanya i fent un èmfasi especial en la confrontació entre valors establerts i visions més contemporànies, entre tradició i modernització). D’aquí sorgeix el seu univers creatiu, moltes vegades amb ella com a protagonista, per tractar des de la ironia i la crítica càustica, el folklore, els costums alimentaris, els bous, la religió…, tot això com a símbols identificadors embolicats en dualitats: tradició-modernització, femení-masculí, raó-emoció i vida-mort, aquest últim un tema molt arrelat en la tradició plàstica espanyola.

Ha realitzat exposicions individuals a la Sala Montcada, Fundació “la Caixa” (Barcelona, 2002), a les Reales Atarazanas (Sevilla, 2004), La maison rouge – Fondation Antoine de Galbert (París, 2008), Instituto Cervantes de Tòquio (2010), La Conservera, Centro de Arte Contemporáneo Ceutí (Murcia, 2011), New World Museum (Houston, 2011) i Vitrines sur L’Art – Marseille & Création (Marsella, França, 2013). Destaquen també les exposicions col·lectives nacionals i internacionals següents: P.S.1 Contemporary Art Center (Nova York, 2003), Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid, 2003), Kunstmuseum (Bonn, 2007), Artium de Álava (Vitòria, 2011), Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León (Lleó, 2012), Centro Andaluz de Arte Contemporáneo (Sevilla, 2013), entre d’altres. La seva obra es troba representada en museus i centres d’art de l’Estat espanyol: Artium de Álava (Vitòria); Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León (Lleó); Centro de Arte Dos de Mayo (Móstoles, Madrid); Domus Artium 2002 (Salamanca); Fundación Montenmedio Arte Contemporáneo (Verjer de la Frontera, Cadis) o Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, entre d’altres.

E.B.