- Artista:
- Aitor Ortiz
- Data:
- 2007
- Tècnica:
- Fotografia digital damunt alumini
- Dimensions:
- 125 x 250 cm
- Procedència:
- Es Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma
- Número de registre:
- 609
- Edició:
- 2/3
«[…] Un tall rotund secciona la pedra per habilitar un espai. Sobre el mur imponent de pedra s’obre un espai d’intimitat, una llum suau que il·lumina l’interior i es projecta sobre l’exterior com a invitació al refugi: un buit il·luminat […]».
Aitor Ortiz
Iniciada el 2004, la sèrie «Muros de luz» és un projecte que parteix de les restes de la cantera d’explotació de marbre negre a Markina, Biscaia (País Basc), com a matèria base, el buit de la muntanya que fotografiava cada cert temps. Concebudes en blanc i negre, aspecte habitual en la seva obra com a fórmula per distanciar-se a l’hora de contemplar la imatge, la sèrie realitzada amb la col·laboració de l’arquitecte Josep Egea, revela el pas de la representació a la construcció de nous espais, de caràcter efímer, aprofitant les empremtes en l’explotació. Les imatges, despullades de la seva identitat original, són intervingudes digitalment: Ortiz insereix formes quadrangulars que traspassen els murs massissos, obertures que projecten des del seu interior potents halos de llum blanca i que donen lloc a aquells «refugis de llum», com ell mateix els defineix. El poder de la matèria, el mur existent, contrasta amb els nous espais irreals creats per la nostra ment.
E.B.
Viu i treballa a Bilbao, on després de cursar estudis tècnics en imatge i so decideix dedicar-se a la fotografia. La seva activitat professional com a fotògraf d’arquitectura, l’autoria de la qual li és aliena, conviu amb la seva vessant artística desenvolupada a mitjan dècada dels noranta, on l’arquitectura imaginada –construïda a partir d’espais reals, a vegades anònims o abandonats– va ser durant algun temps la seva temàtica principal.
Ortiz concep la construcció i la desconstrucció de la imatge com el punt de partida en la seva creació. L’espai creat és el resultat de la seva intervenció sobre la realitat mitjançant fotografies d’edificacions retocades digitalment i tractades amb infografia per oferir una visió inquietant, atemporal, de l’objecte, i evitar-ne el reconeixement. Els seus treballs són concebuts en sèries per desenvolupar, així, de manera exhaustiva, diferents aspectes d’un motiu espacial, tal com reflecteixen «Destructuras» (2000), «Modular.mod» i «Modular.rec» (2002-2003), «Muros de luz» (2005-2007) o «Millau» (2008), per exemple. Des d’una perspectiva analítica, concep el procés com un element de tanta importància com el resultat final: dissecciona l’objecte arquitectònic i el reconstrueix, allunya la imatge obtinguda del pur reconeixement formal i se centra en l’espai.
Defineix el seu llenguatge a partir d’elements propis de l’arquitectura com, per exemple, l’escala i la seva modificació –un component que condiciona el punt de vista de l’espectador–, junt amb altres procedents de la fotografia com l’enfocament. L’estudi de l’estructura, la llum com a element configurador de l’espai i, fins i tot, l’ús de suports basculants per jugar amb la perspectiva (en el cas de «Modular.mod»), confereixen un caire d’atemporalitat a les seves obres. Juntament amb la fotografia, ha desenvolupat diversos projectes recorrent a altres mitjans com la instal·lació —GAP, Amorfosis o Espacio Latente—o les intervencions específiques, com la realitzada al Museo Guggenheim de Bilbao el 2007. En alguns combina la utilització de diferents mitjans, com a Destructuras o Muros de luz, on a més de la fotografia experimenta amb el vídeo.
Aitor Ortiz ha obtingut diversos premis des dels inicis de la seva trajectòria artística: Lux de Oro (Barcelona, 1994), Primer Premi «Villa de Madrid» (1996), Gran Premi de la Biennal d’Art d’Alexandria (Egipte, 2001), Premi ABC de Fotografia (2002) i Premi Ciutat de Palma d’Arts Plàstiques (Palma de Mallorca, 2006). La seva obra ha estat exposada a la Sala Rekalde (Bilbao, 2002), Artium de Álava (Vitòria, 2006), Koldo Mitxelena (Sant Sebastià, 2009), Museo Patio Herreriano (Valladolid, 2009), Swedish National Museum of Photography (Estocolm, 2011), Museo Guggenheim Bilbao (2011) i la Sala Canal de Isabel II (Madrid, 2013). La seva obra forma part de les col·leccions del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid), Museo Patio Herreriano (Valladolid), Artium de Álava (Vitòria), Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, Institut Valencià d’Art Modern (València), Museo Guggenheim Bilbao, Fundació “la Caixa”, Museo de Arte Contemporáneo Unión Fenosa (la Corunya), entre d’altres.
E.B.
