- Artista:
- Pablo Picasso
- Data:
- 1957
- Tècnica:
- Plat rodó. Argila vermella cuita, pintada i vidrada. Peça única
- Dimensions:
- 23 cm diàmetre
- Procedència:
- Es Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma
- Número de registre:
- 483
Quan a finals de 1946 Picasso visita amb Françoise Gilot el taller Madoura a Vallauris, França, descobreix una nova via d’expressió artística en la qual treballarà; la reproductibilitat de l’obra d’art a partir de la tradició artesanal de la terrissa. Un total de 633 creacions—en sèrie i també obres úniques— configuren l’extensa producció, realitzada entre el 1947 i el 1971.
Picasso adopta l’objecte utilitari i domèstic —plats, palanganes, gerros, pitxells, bols, rajoles, etc., produïts pel matrimoni Georges i Suzanne Ramié—, tant com a superfície pictòrica sobre la qual desenvolupa temàtiques lligades a la mitologia, el retrat, la tauromàquia, entre d’altres, o com a material que manipula, modelant directament el suport per vincular-lo a temes del seu interès.
A més de la creació en sèrie, edicions de més o menys exemplars segons cada cas, realitzà en paral·lel diverses peces úniques, entre les quals destaca Musiciens et danseur, de 1957. L’argila vermella, en aquest cas, modelada en forma de plat rodó, plasma una escena de dansa estructurada a partir de la síntesi de les formes primitives i ens remet a la peça de fang com un dels primers elements que l’ésser humà realitzà i que, a més,fou objecte d’ús en rituals ancestrals.
S.H.
Pablo Picasso, considerat un dels grans mestres de la història de l’art del segle XX, desenvolupa una vasta producció artística iniciada en l’academicisme i que deriva, des que es traslladà a París el 1904, cap a l’exploració dels diferents moviments sorgits durant el segle passat, el cubisme entre d’altres, del qual fou fundador juntament amb Georges Braque. La multiplicitat de llenguatges als quals recorr —pintura, escultura, obra gràfica, ceràmica i,fins i tot, decoracions i vestuari per a obres de teatre i ballet— és el resultat d’una qüestió vital, l’acte creador com a via per al coneixement de l’ésser humà i del món.
S.H.
