- Artista:
- Hermen Anglada-Camarasa
- Data:
- c. 1922
- Tècnica:
- Oli damunt taula
- Dimensions:
- 63 x 49 cm
- Procedència:
- Es Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma, dipòsit col·lecció Ajuntament de Palma
- Número de registre:
- 422
L’obra, pintada durant la primera estada del pintor al Port de Pollença (Mallorca), mostra en primer pla un pi majestuós, de branques poderoses, que es perfila sobre un fons de mar, cel imuntanyes. Predomina el color i la captació de la llummediterràniaamb una pinzelladaràpidai densa.
Del paisatge mallorquí, Anglada sentí predilecció pels racons petits, els horts familiars i, sobretot, pels arbres solitaris, especialmentels pins —concebuts com a símbol de forçai lluita contra les adversitats—. El títol de l’obra fa referència al poema de Miquel Costa i Llobera «El pi de Formentor» (1875), on el pi es converteix en presència humanitzada que proclama un missatge d’afirmació vital iespiritualitat. És un dels poemes més representatius de l’Escola Mallorquina, considerat el cim de la poesiaromàntica en català. La inspiració la troba en els pins arrelats als penya-segats de la península de Formentor (Mallorca), paisatge freqüentat pel poeta desde jove, qui, així mateix, conegué personalment Anglada-Camarasa.
E.C.
Format a l’Escola de la Llotja de Barcelona, fou alumne dels pintors Modest Urgell i Tomás Moragas. La seva obra presenta diverses etapes cronològiques molt diferenciades: la primera, del 1894 al 1904, reflecteix els primers contactes amb París i e scaracteritza per una particular apologia de la nit parisenca, pinta múltiples escenes nocturnes al natural en què mostra predilecció pel tema femení, el color es converteix en protagonista i desapareix el detall. La segona etapa abasta el període comprès entre el 1904 i el 1914, anys durantels quals continuà residinta la capital francesa. Després d’un viatge a València, el 1904, introduí en el seu repertori el tema folklòrici la plàstica colorista illuminosa que li permet elaborar un conjunt pictòric de caràcter decorativista. La seva obra fou acceptada a la Secession de Viena, que se celebrà el 1904. Entre el 1914 iel 1936 s’instal·là al Port de Pollença, canvi geogràfic que marca l’inici d’una nova etapa. Deixà de tractar temes folklòrics per introduir-se de ple en el paisatge sense despreocupar-se del color, abandona les transparències i aplica l’oli amb empastaments gruixuts i directes. És nomenat membre d’honor de la Hispanic Society de Nova York el 1917 i considerat un dels grans exponents de la pintura europea.
Durant la Guerra Civil espanyola deixa Mallorca i entre el 1937 i el 1939 passà una temporada a Montserrat (Catalunya) pintant paisatges de la zona. Acabada la guerra s’exilià a Pougues-les-Eaux (França) i el 1948 torna a Mallorca, on residí fins a la seva mort. El 1988, el fons propietat de la família fou adquirit per la Fundació “la Caixa” i exposat de manera permanent en el que fou el Gran Hotel de Palma.
E.C.
