
- Artista:
- Joaquim Mir
- Data:
- c. 1903
- Tècnica:
- Oli damunt tela
- Dimensions:
- 280 x 190 cm
- Procedència:
- Es Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma
- Número de registre:
- 566
Fou el 1902, arran de la construcció del Gran Hotel de Palma per Lluís Domènech i Montaner, que Antonio Albareda, l’arrendatari del’edifici, encarregà set plafons per decorar el gran menjador, un espai de 140 metres: quatre els realitzà Santiago Rusiñol i tres Joaquim Mir, a qui se li especificà que havien de ser «marines de les costes mallorquines». Mir s’abocà en el projecte amb molta energia i per dur-lo a terme es traslladà a Pollença. S’endarrerí en l’encàrrec fins al punt que Rusiñol estava disposat a realitzar-lo en 15 dies, però el cert és que una vegada obert l’hotel al públic les obres més admirades foren les de Mir. Per a Rusiñol era un treball menor i presentà ampliacions produïdes per Antoni Gelabert a partir dels seus olis.
Mir pintà els plafons Posta de sol, La cala encantada, Deià (repetició en gran format d’una de les seves versions anteriors) i La cala Sant Vicenç. El pintor barceloní hi referma l’estil i la tècnica. Dels tres grans quadres, el de proporcions més petites és aquesta Posta de sol, que sintetitza tots els valors transgressors i revolucionaris del Mir mallorquí: soledat extrema del paisatge, costes rocoses irregulars i un realisme visionari que arribà a l’abstracció, amb fluïdesa de tonalitats i colors contrastats en zones. Posta de sol és el manifest pictòric de Mir, un pintor que trobà a Mallorca la seva expressió i que aconseguí ser un dels paisatgistes més importants de l’Europa de la seva època i un dels creadors més originals i singulars del moment.
El 1941, el Gran Hotel tancà definitivament i les obres foren traslladades de manera provisional al Museu de la Llonja de Palma, després els quadres passaren per diversos col·leccionistes fins que, com a peces de gran valor, han acabat en col·leccions importants: La cala encantada pertany a Aena Colección de Arte Contemporáneo; La cala Sant Vicenç, a la col·lecció Museu de Montserrat; i Posta de sol, adquirit per a la Col·lecció Es Baluard.
M.G.
Joaquim Mir ingressa a l’Escola de Belles Artes de la Llotja de Barcelona el 1893. La seva obra era molt innovadora per a l’època a l’Estat espanyol, tot i que exempta de referències a artistes europeus, ja que és un dels pocs pintors de la seva generació que no visqué a París. El 1900 arribà a Mallorca, on residí durant tres anys; de seguida inicià els itineraris pictòrics per la costa de Tramuntana, amb Santiago Rusiñol i el pintor mallorquí Antoni Gelabert. L’obsessió per aconseguir un estil propi el portà a basar-se en grans contrasts de llum i en l’expressivitat cromàtica, fins que arribà a la despreocupació per la forma a favor del domini del color.
M.G.