Sense títol – Es Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma

Aquesta peça escultòrica és representativa d’algunes de les característiques més significatives del treball d’Antoni Miralda, com aquelles en què utilitza elements de la cultura popular i la cultura de masses, i també de l’apropiacionisme. Hi podem observar un exèrcit de soldats de joguina escalant una clàssica figura de Cupido, reapropiat per l’artista i no produït per l’autor. Es tracta d’una rèplica del Cupido amenazante de Falconet (1758), que li donà el Louvre. L’artista ha utilitzat els soldats de manera recurrent des de l’any 1967, tot i que al llarg de la seva dilatada trajectòria s’ha preocupat pel tema de la guerra i la violència. A les seves creacions són presents els al·legats pacifistes i les paròdies de les mitologies sobre la violència a través d’elements com els soldats de plom. L’interès per denunciar la violència és fruit de la pròpia experiència vital, ja que l’artista fou reclutat per l’exèrcit espanyol, període durant el qual visqué una atmosfera asfixiant que sempre tingué la necessitat de denunciar.

Un altre dels grans temes de la seva trajectòria artística, en part arran de la relació amb la gastrònoma Montse Guillén, ha estat l’art efímer de l’alimentació i la creació del projecte Food Cultura Museum el 2003, un gran arxiu relacionat amb el menjar. Miralda és, en definitiva, un artista sense prejudicis, atrevit i sense por a moure’s per temes espinosos. El concepte de l’obra com a procés té una gran importància en la seva producció artística. Molts dels seus projectes només existeixen documentats en fotografies, vídeos i pel·lícules.

I.A.

Biografia de l'artista

Antoni Miralda

Terrassa, Barcelona, 1942

Artista multidisciplinari que viu entre Miami i Barcelona, després d’haver residit anteriorment a París i a Nova York. Autor de dibuixos, fotografies, pel·lícules, muntatges fotogràfics, escultures-monument, instal·lacions o intervencions públiques, les seves primeres obres dels anys seixanta es converteixen en al·legats pacifistes, paròdies de les mitologies sobre la violència a través d’elements com els soldats de plom, amb l’objectiu de denunciar l’atmosfera asfixiant que va haver de viure quan el reclutà l’exèrcit espanyol. No obstant això, i arran de la seva relació amb la gastrònoma Montse Guillén, gairebé tota la seva trajectòria artística s’ha centrat en la investigació de l’art efímer de l’alimentació i la creació del projecte FoodCulturaMuseum el 2003, un gran arxiu relacionat amb el menjar.

Artista sense prejudicis, agosarat, sense por a moure’s per temes espinosos, el concepte de l’obra com a procés té una gran importància en la seva trajectòria. Molts dels seus projectes només existeixen documentats en fotografies, vídeos i pel·lícules. Defensa la cultura de masses enfront de l’alta cultura i s’interessa especialment per l’espectacle de la cultura de masses.

Museus i centres d’art de tot el món han exposat la seva obra i acollit els seus projectes: Institute of Contemporary Arts, Londres (1966), Musée d’art moderne, París (1969), Museum of Contemporary Crafts, Nova York, (1972), Centre Pompidou, París (1975), Documenta 6, Kassel (1977), Palazzo Grassi, Venècia (1978), Museo del Barrio, Nova York (1984), Fundació Joan Miró, Barcelona (1988), 44 Biennal de Venècia, Pavelló d’Espanya (1990), Centre de Cultura “Sa Nostra”, Palma (1994), Fundació “la Caixa”, Barcelona (1995), Institut Valencià d’Art Modern, València (1996), Museu d’Art Contemporani de Barcelona (1996), Art Basel Miami Beach (2003), Museo de Bellas Artes de Caracas (2004), 27 Biennal de São Paulo (2006), Artium de Álava, Vitòria (2008), Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma (2009), Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid (2010), entre d’altres. Es troba representat a les col·leccions del Museu d’Art Contemporani de Barcelona, la Collection Centre national des arts plastiques-Ministère de la culture et de la communication, París, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid, i Artium de Álava, Vitòria, entre d’altres.

E.B.