Soto desenvolupa en el seu treball dues línies d’investigació que s’articulen a la vegada en sèries: una, la que denomina «Espais de l’art», a través de la qual analitza la relació entre l’art i els seus espais, àmbits relacionats amb l’obra, el seu lloc de creació o el lloc on s’emmagatzemen o es mostren, en definitiva, on «viu» l’obra, tal com reflecteix a la sèrie «Archivos de Archivos» (1998-2006).
La seva altra vessant de treball al·ludeix al «Paisatge a través del viatge», a manera d’espais viscuts, que ens envolten i provoquen una reflexió sobre el lloc pel qual ens movem, com és el cas de «Doom City» (2005) o «Huellas» (2004). Són llocs i paisatges buits, en els quals la presència de la/les persona/es s’intueix, mitjançant el pensament i la memòria, però no està marcat perquè la intenció de l’artista és que l’espectador s’identifiqui amb aquest espai i projecti des del seu interior tot allò que pugui succeir a partir de la imatge.
En els últims anys, Soto ha col·laborat en diversos projectes relacionats amb la poesia, el teatre i el cinema: ha participat en el 17è Festival de Poesia al Palau de la Música (Barcelona, 2001) mitjançant una instal·lació multimèdia, ha creat l’escenografia de l’obra teatral Las tierras de Alvargonzález al Teatro María Guerrero (Madrid, 2009) i juntament amb la directora de cinema espanyola Chus Gutiérrez ha realitzat el curtmetratge Las que viven en la niebla (2010).
Des del 1993, any en què realitza la primera exposició individual a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró (Barcelona), la seva obra ha estat exhibida a la Sala Montcada, “la Caixa” (Barcelona, 1996), Koldo Mitxelena (Sant Sebastià, 2004), Fundación Telefónica (Madrid, 2004), Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid, 2005), Centre d´Art la Panera (Lleida, 2006), Museo Patio Herreriano (Valladolid, 2007), Centre d’Art Santa Mònica (Barcelona, 2007), Fundación Lázaro Galdiano (Madrid, 2009) o Museo de Zaragoza (Saragossa, 2010).
