- Artista:
- Diana Coca
- Data:
- 2008
- Tècnica:
- Fotografia de sals de plata damunt paper baritat. Còpia vintage
- Dimensions:
- 11 x 11 cm c/u. Conjunt de 14 fotografies
- Procedència:
- Es Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma
- Número de registre:
- 698
- Edició:
- 1/5
Diana Coca concep la sèrie «Arlés Bruto» el 2007, que consta de catorze fotografies realitzades en blanc i negre. De petit format, l’artista es representa a si mateixa en cada una de les preses realitzades, resultat d’una acció per posar en evidència els estereotips femenins.
El seu cos en moviment en un escenari natural, composició que utilitza en altres projectes fotogràfics, li possibilita donar lloc a una mena d’inquietud davant la imatge. Simulacre i anatomia que remeten a certes arrels surrealistes a la manera de Hans Bellmer. Mitjançant aquesta seqüència narrativa treballa el seu cos fragmentat com a objecte i subjecte de les seves reflexions sobre com els atributs que caracteritzen artificialment el cos femení, com el maquillatge, les mitges o les sabates de tacó, es converteixen en mecanismes de control de la dona.
E.B.
Viu i treballa entre Madrid i Pequín. Llicenciada en Belles Arts en l’especialitat de Fotografia per la University of Brighton (2003) i en Filosofia per la Universitat de les Illes Balears (2009). El 2004 rep la beca de fotografia del MAE, Ministeri d’Afers Exteriors d’Espanya, per a la producció artística a la Real Academia de España en Roma. Completa la seva formació amb la participació en els programes de residència següents: Aula de Danza Estrella Casero de la Universidad de Alcalá de Henares i La Casa Encendida (Madrid, 2007), Internacional Center of Photography (Nova York), beca Matadero (Madrid, 2008), Programa de Residencias Artísticas para Creadores Iberoamericanos a Oaxaca, Mèxic, de l’AECID, FONCA i CONCULTA (2009), i Three Shadows Photography Art Centre (Pequín, 2010).
La destrucció i construcció de la realitat o el control exercit per tots aquells atributs que contribueixen a caracteritzar el cos femení (maquillatge, sabates de tacó…), són els temes recurrents en la seva obra, treballats a partir de la simbiosi entre la performance, el vídeo i la fotografia. Mitjançant seqüències narratives, trobem el seu cos seminu i fragmentat concebut com a objecte i subjecte alhora, utilitzant-se a si mateixa com a territori d’experimentació i subversió, amb la voluntat de transmetre la tensió d’allò ocult i posant èmfasi en l’esclavitud de l’ésser humà sorgida arran de la dependència tecnològica de la societat actual.
Finalista als certàmens Art Jove 2005 i 2004 organitzats pel Govern de les Illes Balears i a PhotoEspaña 2004, ha estat reconeguda amb el Premi de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca (Palma de Mallorca, 2009). Ha exposat, entre d’altres, al Centre de Cultura “Sa Nostra” (Palma de Mallorca, 2005), al Museu d’Art Contemporani d’Eivissa (Eivissa, 2006), a la Sala d’exposicions Canal Isabel II (Madrid, 2007), al Deichtorcenter (Triennal de Fotografia d’Hamburg, 2008), a la Galeria SKL (Palma de Mallorca, 2009), al Sunshine International Art Museum (Pequín, 2010) i al Centro Cultural Correios Rio de Janeiro, al Centro Cultural Banco do Brasil i a l’Instituto Cultural Mejicano a El Salvador (totes el 2011).
La seva obra forma part de les col·leccions de museus i entitats com la Real Academia de España en Roma, la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca, el Consell de Mallorca, el Three Shadows Photography Art Centre de Pequín i Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, entre d’altres.
E.B.
