- Artista:
- Marina Núñez
- Data:
- 2003
- Tècnica:
- Infografia damunt caixa de llum
- Dimensions:
- 130 x 130 x 25 cm
- Procedència:
- Es Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma, donació de l'artista
- Número de registre:
- 790
En aquesta obra podem observar la que ha estat la principal preocupació de Marina Núñez al llarg de la seva trajectòria artística, la representació del subjecte i de la identitat com quelcom mutable i construït. El seu treball reflecteix la fascinació per la literatura de terror i de ciència-ficció; Edgar Allan Poe és una referència ineludible quan s’aborda la seva obra,igual que la figura del cíborg, és a dir, la idea d’un ésser meitat humà meitat màquina.
Així, en el treball de Marina Núñez, hi trobam referents que provenen tant de la literatura i l’assaig com del cinema i la televisió. Si bé la qüestió identitària i subjectiva ha estat una constant en la creació de Núñez, la manera de plantejar-la ha anat variant al llarg de la seva trajectòria. En els seus inicis començà principalment amb la pintura a l’oli i de manera progressiva explorà les possibilitats que li oferia la tecnologia digital.
Aquesta peça forma part d’una sèrie de set cíborgs que l’autora produí per encàrrec d’El Mundo per a ARCO, just en el moment en què explorava aquesta línia dels organismes cibernètics.
I.A.
Marina Núñez representa a les seves obres éssers diferents, aberrants, monstruosos, els que existeixen al marge o en contra del cànon. Els cossos anòmals que habiten els seus quadres, infografies o vídeos ens parlen d’una identitat metamòrfica, híbrida, múltiple. Recrea una subjectivitat desestabilitzada i impura per a la qual l’alteritat no és quelcom aliè, sinó que constitueix bàsicament l’ésser humà.
Ha exposat individualment en centres públics com l’Espacio Uno del Reina Sofía (1997), La Gallera de la Comunitat Valenciana (1998), la Fundació Pilar i Joan Miró a Palma de Mallorca (2000), l’església de Verónicas a Murcia (2001), el DA2 de Salamanca (2002), la Casa de América a Madrid (2004), l’Instituto Cervantes a París (2006), la Panera a Lleida (2008), el Musac a Lleó (2009), el Centre del Carme a València (2010), la Sala Rekalde a Bilbao (2011), el Patio Herreriano a Valladolid (2012), la Sala Alcalá 31 de la Comunitat de Madrid (2015) o Artium a Vitòria (2016).
Pel que fa a les exposicions col·lectives, es poden destacar Transgenéric@s (1998, Koldo Mitxelena Kulturnea, Sant Sebastià), La realidad y el deseo (1999, Fundació Miró, Barcelona), Zona F (2000, Espai d´Art Contemporani de Castelló), I Bienal Internacional de Arte (2000, Museo Nacional de Bellas Artes, Buenos Aires), Ofelias y Ulises. En torno al arte español contemporáneo (2001, Antichi Granei, Giudecca, Venècia), Big Sur. Neue Spanische Kunst (2002, Hamburger Banhof, Berlín), Pain; passion, compassion, sensibility (2004, Science Museum, Londres), Posthumous choreographies (2005, White Box, Nova York), Identidades críticas (2006, Patio Herreriano, Valladolid), Pintura mutante (2007, MARCO, Vigo), Banquete (nodos y redes) (2009, Laboral, Gijón, i 2010, ZKM, Karlsruhe, Alemanya), Skin, (2010, Wellcome Collection, Londres), Genealogías feministas en el arte español: 1960-2010 (2012, Musac, Lleó), Monstruo. Historias, promesas y derivas (2013, Fundación Chirivella Soriano, València), La imagen fantástica (2014, Sala Kubo-kutxa, Sant Sebastià), Gender in art (2015, MOCAK, Museum of Contemporrary Art in Krakow, Polònia).
La seva obra figura en col·leccions de diverses institucions com ara el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, l’Artium de Vitòria, el MUSAC de Lleó, el Patio Herreriano de Valladolid, la Panera de Lleida, el TEA de Tenerife, el CAAM de Las Palmas, Es Baluard de Palma de Mallorca, la Fundació La Caixa, la Fundación Botín, el MAC de la Corunya, el CAB de Burgos, el FRAC Corse, el Mint Museum o la Corcoran Gallery of Art de Washington DC.
És professora a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Vigo.
E.B.
