- Artista:
- Santiago Rusiñol
- Data:
- 1903
- Tècnica:
- Oli damunt tela
- Dimensions:
- 83 x 56 cm
- Procedència:
- Es Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma, dipòsit Col·lecció Serra
- Número de registre:
- 155
Les diverses estades de Santiago Rusiñol a Mallorca, entre el 1893 i el 1923, il·lustren la fascinació que el literat i pintor sentia per l’illa. És coneguda la predilecció pels jardins de Valldemossa: Son Moragues, Son Mossènyer, la Cartoixa i, especialment, els jardins de la finca de Sa Coma. Son Moragues. Sa Muntanyeta pertany a una possessió que en aquella època era propietat del’arxiduc Lluís Salvador. D’aquesta petita muntanya, en feu dues versions, l’obra present a la Col·lecció Es Baluard i una altra que titulà Font de Minerva, reproduïda a l’edició Jardines de España de 1914.
A Son Moragues. Sa Muntanyeta, la llum intensa de Mallorca penetra al jardí i ens marca un temps present, un moment sense retorn, definit pels núvols fugissers, l’hora que marca el sol en la inclinació de les ombres del primer pla i les siluetes dels xiprers, habituals en la simbologia fúnebre. Ens descobreix un jardí silenciós, en repòs i solitari, contemplat des d’un punt de vista elevat. Destaca l’absència de la figura humana, tot i que en podem reconèixer l’empremta en l’existència de construccions, una reixa i arquitectures vegetals en el paisatge.
En les pintures de jardins d’aquesta etapa es percep que Rusiñol cercava noves propostes, basades en un curós estudi del natural i, d’altra banda, en el lirisme que revelava el temperament de l’artista: les seves emocions, pors i incerteses pel pas del temps, tema clau a la seva obra. El pintor assoleix un estil personal, allunyat de les composicions tradicionals, amb influències de les estampes japoneses.
M.G.
Nascut en una família de fabricants tèxtils, Santiago Rusiñol fou educat per dedicar-se al negoci familiar. Això no obstant, trencà les imposicions familiars per consagrar-se de ple a la vocació pictòrica. La seva pintura no suposà una ruptura radical, sinó que concilià el naturalisme rural de la joventut amb alguns aspectes de l’impressionisme —instantània fugaç, subtilesa en el tractament de l’atmosfera, influència de l’estampa japonesa—, en la mateixa línia que altres artistes coetanis.
Una de les etapes més significatives la desenvolupà a París. Ben aviat es convertí en una de les figures amb més projecció i personalitat del modernisme, a la definició i desenvolupament del qual contribuí amb les seves teles, que suggereixen un univers íntim i molt personal. Realitzà incursions en diversos gèneres literaris, d’entre els quals destaca la seva labor teatral, a més del seu paper de promotor de l’ambient artístic a través d’activitats que organitzà a Sitges i en relació amb la cerveseria Els Quatre Gats de Barcelona.
Rusiñol utilitzà la pintura i la literatura per projectar una personalitat introvertida i melancòlica, que es plasmà a la seva pintura i que ocultà sota una aparença de frivolitat i extraversió.
M.G.
