
- Artista:
- Juan Uslé
- Data:
- 2000
- Tècnica:
- Vinílic, dispersió i pigments damunt tela
- Dimensions:
- 274 x 203 cm
- Procedència:
- Es Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma
- Número de registre:
- 629
Juan Uslé començà el 1997 la primera obra que donà lloc a la sèrie homònima Soñé que revelabas, formada, actualment, per més de cinquanta pintures. Es tracta d’una de les sèries més destacades de l’artista càntabre, qui afirma que desconeix fins quan continuarà. La sèrie fa referència al món dels somnis i, al mateix temps, al procés fotogràfic, la cambra fosca.
Soñé que revelabas IV és una de les primeres obres que fan part de la sèrie; ens posa al davant una successió de franges en sèrie que, a la vegada, configuren una estructura horitzontal oposada a la verticalitat de la tela. Matisos obscurs que donen forma a un territori de marques i rutes, com ell mateix defineix. A més del procés creatiu artístic en si mateix, aquesta obra de gran format —igual que la resta de la sèrie— reflecteix un procés emocional, la pinzellada segueix el ritme del cor de l’artista per convertir-se en registre dels seus batecs.
L’artista càntabre reprèn en aquesta sèrie l’obscuritat ja plantejada en diverses obres de finals dels vuitanta i incideix en la seriació i la unitat compositiva. Repeteix el procés una vegada i una altra a cada obra: adopta un format de grans dimensions com a suport, aplica la mateixa tècnica i components pictòrics, pintura vinílica i pigments,i, això no obstant, a cada una Uslé en subratlla la singularitat i la unicitat. Parteix del negre com a essència cromàtica, remarca l’horitzontalitat amb la pinzellada gruixuda o,fins i tot, aplicant algunes notes de color, però si observam el detall, no descura la verticalitat, materialitzada a través de traços curts seriats.
S.H.
Viu i treballa entre Nova York i Santander. Inicia els seus estudis de Belles Arts a la Universitat de València (1973-1977), on entra en contacte amb la llum i la pintura mediterrània. El 1980 rep una beca per a artistes joves del Ministeri de Cultura i exposa per tot el país coincidint amb un moment en el qual a Espanya hi ha un retorn a la pintura. Aquesta primera etapa es caracteritza per una obra marcadament expressionista. A finals dels anys vuitanta es trasllada a Nova York, on el seu estil evoluciona cap a una abstracció gestual amb predomini del color i de l’espai, en una disposició en ones, gestos cargolats i ratlles multicolors o en bandes, en què destaca la manera de descompondre el color mitjançant la utilització de l’aiguada. L’obra d’Uslé ha estat exposada al MACBA de Barcelona (1996), a l’IVAM de València (1996), a la Fundação Serralves de Porto (2000), al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid (2003), a l’Irish Museum of Modern Art de Dublín (2004), al CAC Málaga (2007), a la Fundación Bancaja de València (2008), i a Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma (2010), entre d’altres. Ha participat a la Biennal de São Paulo (1985), a la Documenta de Kassel (1992), a la Biennal de Venècia (2005), i la seva obra és present a les col·leccions del Museu d’Art Contemporani de Barcelona, CAC Màlaga, Tate Collection de Londres, Saatchi Collection de Londres, Col·lecció Testimoni “la Caixa” de Barcelona, entre d’altres. El 2002 li fou concedit el Premi Nacional d’Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura.
E.B.