
- Artista:
- Marina Abramović
- Data:
- 2008
- Tècnica:
- C-print damunt dibond
- Dimensions:
- 150 x 120 cm
- Procedència:
- Es Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma
- Número de registre:
- 605
- Edició:
- 2/9
Eight Lessons on Emptiness with a Happy End reflecteix la preocupació de l’artista d’origen serbi Marina Abramović per l’excés de violència en la nostra societat actual. Referint-se al concepte de buit en el budisme (per aconseguir l’harmonia entre el cos i l’ànima cal buidar primer la ment i així permetre la transformació cap a un nou estat), l’artista crea aquesta obra el 2008 per afrontar la presència constant de la violència i la guerra, representades de manera constant als mitjans de comunicació contemporanis. Evocant un text de Susan Sontag del llibre Regarding the Pain of Others–on l’autora nord-americana tracta les arrels de la guerra– , Abramović reflexiona sobre els centenars d’imatges que mostren la mort de persones que veiem a Internet, als diaris, a la televisió, fins i tot als videojocs, sense ànim de redempció.
Per a la realització del projecte, l’artista opta per traslladar-se a Laos, on desenvolupa un vídeo multicanal i una sèrie de fotografies, entre les quals es troba The Family A, de la col·lecció d’Es Baluard. El projecte va ser concebut el 2006, quan visita per primera vegada aquest país; allà pren com a fonts d’inspiració la seva experiència vital amb un xaman a qui veu sacrificant un porc per entrar al món espiritual, i observa simultàniament com els nens poden comprar armes de joguina mentre té lloc la cerimònia d’uns monjos budistes. El vídeo consisteix en una instal·lació formada per cinc canals que recullen el paisatge de Laos a través d’imatges estàtiques i introdueixen a continuació les diferents fases d’un conflicte bèl·lic (la negociació, la batalla, el transport de captius…) protagonitzat per nens vestits amb roba militar, a la manera de tableaux vivants.
Alhora, l’artista realitza una sèrie de fotografies en les quals torna a aparèixer al costat dels nens que varen protagonitzar el vídeo. Abramović, amb una clara intenció de cridar a la compassió de l’espectador, a The Family A –igual que a la resta de fotografies de la sèrie– planteja una escenificació controlada. Assimilant la composició típica d’un retrat de família, sobre les seves cames un nen està assegut amb uniforme de soldat, tots dos amb cara inexpressiva davant un fons neutre i en posició frontal. El nen que sosté l’arma amb les mans és utilitzat per l’artista com un símbol de la dualitat violència-innocència, la qual cosa dona lloc a una nova iconografia per representar la possibilitat de redempció.
S.H/N.A.
Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Belgrad entre el 1965 i el 1970; en l’actualitat viu a Nova York. A finals dels anys seixanta deixa la pintura i el dibuix per la performance i el body art, i explora per mitjà del seu cos conceptes com el dolor, el plaer, la violència, la por o la consciència. El 1976 s’instal·la a Amsterdam, on coneix l’artista Uwe Laysiepen, Ulay, amb qui forma el col·lectiu The Other fins al 1988, anys en què la fotografia, el cinema i el vídeo prenen un lloc preeminent en el seu procés de creació.
La seva experiència personal als Balcans, Laos, la Xina, el desert del Sàhara, entre d’altres, són recollits en videoinstal·lacions com a exercicis d’introspecció que reflecteixen alhora referències culturals dels llocs. Abramović ha rebut el Lleó d’Or de la Biennal de Venècia (1997), el Niedersächsischer Kunstpreis (2003) i el New York Dance and Performance Award «The Bessies» (2003), entre altres reconeixements. A més, està treballant en la creació del Marina Abramović Institute a Hudson (Nova York), entitat dedicada a la performance i concebuda alhora com a centre de formació basat en el seu mètode de treball.
Nombroses exposicions, individuals i col·lectives, han mostrat la seva obra arreu del món: Centre Pompidou (París, 1990), Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca (Palma de Mallorca, 1996), Irish Museum of Modern Art (Dublín, 2001), Centro Galego de Arte Contemporánea (Santiago de Compostel·la, 2003), Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid, 2005) i The Museum of Modern Art (Nova York, 2010). La seva obra es troba representada a les col·leccions de museus tan destacats com: de Solomon R. Guggenheim (Nova York), Stedelijk Museum Amsterdam, Museum of Contemporary Art (Sidney), The Museum of Modern Art (Nova York), Fons National d’Art Contemporain (França), Kunstmuseum Bern (Suïssa), Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid) i Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma.
S.H/N.A.