Viu i treballa a Munic i a Pequín. Fischer defineix la fotografia com un mitjà lligat a la pintura a través de la qual aconsegueix la representació directa del món visible amb l’ajuda de les eines digitals. En primer lloc, el retrat i, posteriorment, l’arquitectura, són els dos eixos vertebradors de la seva obra, que fa visible el que no apreciem de la realitat, sempre mitjançant recursos com la reducció de l’enquadrament i l’ampliació del format, l’objectivitat tant en un gènere com en l’altre o el desenvolupament d’exhaustives sèries que abandona i reprèn de manera discontínua, però no vistes com una repetició sinó com a variacions d’un mateix tema.

Els seus retrats col·lectius, iniciats durant la primera estada a la Xina, són fruit de l’exploració de la relació individu-societat, mentre que els famosos retrats individuals, com «Chinese Pool Portraits», responen a la voluntat d’aïllar el protagonista del seu context geogràfic, per a la qual cosa els suspèn en el temps i en l’espai i els descontextualitza submergint-los en aigua, per exemple. Aquesta mateixa intenció de fugir de tota referència espacial i temporal es manté a les seves obres relacionades amb l’arquitectura, com a la sèrie «Façades», on anul·la la funció purament descriptiva i romp l’associació entre imatge i realitat per convertir el motiu capturat en composicions abstractes.

Ha exposat al Musée d’art moderne de la ville de Paris (1989, 2007), al Centro Galego de Arte Contemporánea (Santiago de Compostela, 2003), a la Pinakothek der Moderne (Munic, 2003), al Museo de Arte Contemporánea de Vigo (2008) i al Domus Artium 2002 (Salamanca, 2011), entre d’altres. La seva obra forma part de destacades col·leccions com, per exemple, la del Centro de Arte Caja de Burgos, Artium de Álava (Vitòria), Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, el Musée d’art moderne et contemporain (Estrasburg), l’Institut Valencià d’Art Modern (València), el Thyssen-Bornemisza Art Contemporary (Viena) i el Musée d’art moderne de la ville de Paris.

E.B.