Català Roig. De la terra al Cel

Català Roig ocupa un lloc rellevant en la ceràmica, ja que ha heretat una manera d’entendre l’ofici de ceramista des d’una perspectiva espiritual, estretament vinculada a una filosofia de vida, que dignifica l’objecte senzill sorgit del torn i el porta a una dimensió nova en l’àmbit de l’art. Respecta i emfatitza el ritual i el ritme de la creació de l’objecte ceràmic. Aquesta espiritualitat de l’ofici està pràcticament extingida a Occident. Cal, per tant, preservar-la com una espècie en perill d’extinció.

L’actitud del nostre ceramista es manifesta en el fet que actua des d’una llibertat total, més enllà de modes i tendències, amb una simplificació existencialista i allunyada de l’espectacularitat.

Les seves peces parlen als dits que les acaronen i transmeten al tacte tota la seva puresa mineral, com a objectes poètics, suggeridors, alhora que preciosos, d’una sobrietat temperamental, que defuig qualsevol temptació d’ostentació.

A mesura que el foc actua, els colors que revesteixen la terra s’exalten, resplendeixen, canvien, s’esvaeixen o s’enfosqueixen, però el gran ceramista és aquell que millor sap preveure l’aspecte final de la seva obra, perquè és capaç d’endevinar els desplaçaments de l’esmalt, la dilatació de les corbes o l’obertura final de la cavitat.

Joan Pere Català Roig és la manifestació més pura d’un artista poètic en una època antipoètica. Les seves peces, com estrelles d’un cosmos format per tota la seva obra, són part d’aquest univers de paciència i recolliment que transmet el seu creador, que ens commou i ens indueix a la màgia de la contemplació. Admirador dels mestres orientals, salvaguarda la seva independència davant qualsevol intromissió nostàlgica d’aquells que són o han estat els seus referents; la seva obra presenta trets personals que la diferencien de la dels millors ceramistes que li han servit d’inspiració.

L’art de la ceràmica assoleix en les seves obres un grau de maduresa magistral. L’argila, treballada amb el màxim domini, es converteix en una massa d’una puresa increïble, en un material noble per la seva essència natural, que, transformada com a conseqüència d’un esforç inventiu i creador propi dels déus, està feta per ser contemplada sensiblement, assossegadament i amb un criteri serè.

En l’obra de Català Roig tot convida a la meditació serena, a un despreniment de les aparences per assolir una essència pura, a una aproximació al buit que ens enriqueix, al silenci que anhelam. L’artista de la ceràmica aprecia el recolliment individual i renuncia a la vanaglòria pública.

La ceràmica, per se, s’oposa a la rapidesa, és una manifestació artística que, més que d’altres, exigeix que el nostre pensament es mantengui recollit, en repòs. És un art essencialment pur que no necessita narració, perquè es basa en la saviesa que porta la paciència infinita.

Les peces ceràmiques de Català Roig exerceixen una atracció irrefrenable sobre els sentits; no només sedueixen la vista, sinó que desperten un impuls irracional i espontani que ens incita a tocar-les, però, alhora, la seva senzillesa i harmonia produeixen una sensació de plenitud, d’obra absoluta, acabada i totalment reeixida, que suscita aquella emoció de profunda complaença que eleva l’esperit i que només generen les creacions inequívocament artístiques; en definitiva: «de la terra al cel».

 

Joan Pere Català Roig (Palma, 1973) es va iniciar en el món de la ceràmica al taller familiar Es Retall. L’any 1994 va començar els estudis de ceràmica a l’Escola d’Art de Palma, on va descobrir les possibilitats creatives de la ceràmica més enllà de la dimensió artesana.

La seva trajectòria s’ha desenvolupat entre la producció ceràmica, la docència i l’activitat artística. Ha impartit cursos i monogràfics de diverses tècniques i va ser director de l’Escola Municipal de Ceràmica de Marratxí entre el 2012 i el 2020.

Entre els seus projectes destaquen la reproducció de 4.000 rajoles per a la restauració del campanar de la Cartoixa de Valldemossa, la realització del mosaic de la font de la plaça de la Reina de Palma i la restauració del mural de Lluís Castaldo al Parc de la Quarantena.

L’any 2022 va presentar a Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma «Cambra de combustió», un projecte desenvolupat durant quatre anys en col·laboració amb l’artista Albert Pinya, que va posar en diàleg la ceràmica i la pintura des d’una perspectiva contemporània.

La seva obra parteix del coneixement de l’ofici i d’una vinculació estreta amb el territori, i estableix un diàleg entre la tradició i la contemporaneïtat. Ha participat en exposicions a Mallorca i en projectes a Londres, Madrid i Milà. La seva trajectòria ha estat reconeguda, entre d’altres, amb el Premi Benet Mas de la Fira del Fang de Marratxí, el Premi Producte del Consell de Mallorca, el Premi Jaume II i el Siurell de Plata d’Ultima Hora.