Elisa Braem. Ens trobam en la nit

«Ens trobam en la nit» ens convida a entrar en l’univers escultòric d’Elisa Braem, caracteritzat per l’experimentació amb argila i esmalt, combinats en aquest projecte amb la fusta i el metall. El treball amb aquests materials integra formes animals, vegetals i humanes, que coexisteixen amb elements naturals i arquitectònics. És una simbiosi que apunta a l’aproximació humana cap al seu entorn.

Amb una pràctica profundament lligada a la filosofia, un llenguatge que beu de la poesia, i amb referents artístics d’èpoques diverses, Braem s’interessa per aquells espais i elements aglutinadors que ens reuneixen sota un mateix cel. La nit actua com a lloc de trobada i la seva foscor ens transporta a un estat de natura paradoxalment més humà, obert a la transformació i a una consciència salvatge i permeable.

Les escultures es despleguen com extensions d’aquesta consciència. Manifesten l’interès de l’artista per entitats universals com el cel, la natura o la llum. Amb la seva pràctica, Braem posa en relació la fascinació humana per l’univers, la importància de la penombra en la pintura o la fragmentació del territori sota la mirada humana, i trasllada aquests temes al treball matèric. Aquestes observacions es codifiquen en figures que apropen el món terrenal a l’universal, com ara formes similars a ocells, a una muntanya o el símbol de l’infinit.

Aquesta mirada també incideix en la tradició pictòrica i filosòfica del paisatge. El treball amb argila fa present que la matèria prové d’indrets concrets —la muntanya, els sediments, la terra—, i en certa manera hi retorna. Conscient de com la mirada humana sobre el territori desdibuixa les fronteres entre cultura i natura, Braem no crea obres sobre el paisatge, sinó que treballa el procés d’esdevenir paisatge.

Aquest sentit de construcció i transformació acompanya l’artista tant en la concepció com en la producció de les obres. El pensament flueix entre la lectura i el dibuix, entre l’escriptura i la ceràmica, entre el concepte i el gest. L’argila no és només matèria, sinó també metàfora sedimentària: un registre de temps acumulat, de decisions i indecisions, de forces que interactuen. Una actitud contemplativa que vincula el fer artístic amb la manera d’habitar el món.

Elisa Braem (Oostende, 1991) és llicenciada en Escultura (2015) per la Koninklijke Academie voor Schone Kunsten d’Anvers (Bèlgica), on també va cursar el màster en Escultura (2016). A més, va realitzar estudis de postgrau en Teoria Cultural i Antropologia a Goldsmiths, University of London (2016). La relació amb l’entorn i la naturalesa sedimentària de l’argila tenen un paper clau en la conceptualització de les seves obres i funcionen com una analogia per entendre la condició processual de tota manifestació cultural i per explorar les relacions entre l’espai i el temps.

Ha exposat en espais internacionals diversos, amb exposicions individuals a la Galeria Fermay, Palma (2023); TACA, Palma (2022); o a Addaya Centre d’Art Contemporani, Palma (2018-2019). Ha participat en diverses exposicions col·lectives en esdeveniments i espais com ara ARCOmadrid amb la Galeria Fermay, Palma (2024); la Biennal Internacional de Ceràmica al Museu de Manises, València (2020); SWAB Art Fair, Barcelona (2019); Hangar. Centro de Investigação Artística, Lisboa (2019); o el Jewish Museum de Brussel·les (2017).

Braem ha estat beneficiària de diverses residències d’artista, com la Cerámica Suro, Guadalajara (Mèxic, 2023); el Guldagergaard – International Ceramic Research Center (Dinamarca, 2021) i Hangar Lisboa (Portugal, 2019). També va rebre el premi Archie Gittes, Casal Balaguer Award, Palma (2017) i el Sculpture prijs Koninklijke Academie voor Schone Kunsten d’Anvers (2017), i va ser finalista del Premio Illy Sustain Art a ARCO 2024.