Fiona Rae. Vista

«Vista» és la primera exposició individual de Fiona Rae que se celebra a l’Estat espanyol. La mostra ofereix una selecció d’obres creades per aquesta artista britànica al llarg de les tres darreres dècades, algunes de les quals pertanyen a col·leccions tan destacades com les del Tate Museum i la Fundació ”la Caixa”, juntament amb un depòsit recent a Es Baluard Museu de la Fundación Barrié.

El títol no només convida a imaginar un futur possible, sinó que també ens suggereix, amb una certa ironia, que ens acostem a les peces com si fossin unes vistes molt belles, emmarcades per unes sales expositives obertes, que permeten observar-les des de múltiples i privilegiades perspectives. Així mateix, l’exposició estableix un diàleg entre obres de períodes diversos i ofereix un escenari que permet contemplar l’evolució del llenguatge pictòric singular de Rae i de les seves exploracions del regne de l’abstracció.

Al llarg de les darreres quatre dècades, Fiona Rae ha desenvolupat un cos d’obra particular, que desborda una energia vibrant, humor i complexitat, i que desafia i expandeix les convencions de la pintura moderna. Les grans teles abstractes de Rae juguen amb conceptes com la llegibilitat, allò imaginari i allò figuratiu, amb unes composicions controlades però improvisades que transmeten una sensació d’inestabilitat i fins i tot de desordre elegant. Les obres s’inspiren clarament en l’experiència contemporània i en l’evolució de l’art i la cultura, amb influències que van des dels gravats de Dürer, la cal·ligrafia xinesa, l’expressionisme abstracte i l’art pop fins al disseny gràfic, la moda, el còmic i els videojocs.

Rae treballa en sèries, que sempre parteixen d’una idea o d’un conjunt de pautes conceptuals que, a continuació, l’artista explora per crear unes peces que responen al context cultural del seu entorn amb poderoses ressonàncies emocionals i intel·lectuals. Cada sèrie podria ser alguna forma de desenvolupament de les idees anteriors o una proposta totalment diferent. En aquesta exposició es poden veure exemples d’algunes d’aquestes sèries, des de finals de la dècada de 1990 fins a l’actualitat.

A finals dels noranta, Rae va començar els quadres «Black & White», en els quals uns discos de colors vius esquitxen un fons en blanc i negre, alhora que la superfície es dinamitza i s’altera amb pinzellades també en blanc i negre i en constant moviment. Després va arribar la sèrie «Black», que suggereix un escenari de ciència ficció i combina l’hermetisme reglamentat del fons amb pinzellades carregades de sensualitat i moviment.

A la dècada del 2000, Rae va inaugurar una nova manera de treballar en començar a projectar els elements geomètrics dels quadres amb Photoshop. A les peces de «Fufanu» observam un univers pictòric connectat amb la pantalla de l’ordinador, que reflecteix en els equivalents plàstics moltes de les noves convencions visuals pròpies de la generació digital. Rae va seguir aquestes mateixes idees a la sèrie «Font», i el 2004 va expandir el seu lèxic per incloure imatges de còmic entremesclades en un univers de pintura abstracta la condició del qual es mantenia enigmàticament ambigua. Les dues series resultants, «Font, Image, Pour» i «Panda», destaquen per unes paletes vistoses, que s’escampen per la superfície en composicions iconoclastes, líriques i alhora alegres.

Tal com suggereixen els títols de les sèries «Greyscale» i «Pastel», les seves obres es basen en unes paletes de colors específiques i en imaginaris desenfrenats de còmics per centrar-se només en les possibilitats expressives de la pinzellada. Cada quadre suggereix una figura etèria evocada amb arabescos, vapors i moviments quimèrics. També hi trobam tres dibuixos al carbonet, realitzats juntament amb les peces de «Greyscale» i inspirats en una visita al Victoria and Albert Museum de Londres per veure el manuscrit xinès del segle xiii «Nou dracs», de Chen Rong. Amb la sèrie posterior, «Abstracts», Rae va portar encara més lluny l’exploració de les conseqüències evocadores de les pinzellades minimalistes i de les harmonies cromàtiques.

La darrera sèrie de Fiona Rae, «Word», experimenta amb frases plasmades damunt teles, com a part d’una investigació en curs sobre la naturalesa de l’abstracció i el llenguatge. L’artista va començar a interessar-se per la literatura molt aviat, i estudià Anglès a la universitat abans de deixar-ho per l’escola d’art. La seva intenció no és il·lustrar el significat o l’emoció de les frases, sinó crear unes composicions alegres i animades, els caràcters tipogràfics de les quals s’han alliberat de la seva funció inicial. Les lletres s’entrecreuen, es fusionen, s’evaporen i fins i tot col·lisionen i generen esclats d’energia pictòrica, i, tal com afirma Rae, «Esper treure a la llum imatges i significats nous i inesperats.»

 

Fiona Rae (Hong Kong, 1963) va estudiar al Croydon College of Art de Londres (1983-1984) i al Goldsmiths College de la Universitat de Londres (1984-1987). El 1988, juntament amb molts altres dels que formarien part del grup Young British Artists, va participar a l’exposició «Freeze», una mostra fonamental als molls de Londres. El 1990 va ser seleccionada per a l’Aperto de la Biennal de Venècia, i posteriorment per al Turner Prize de 1991. El 2002 fou elegida per formar part de la Royal Academy of Arts (Londres).

Rae s’ha convertit en una de les pintores abstractes més importants de la seva generació, amb exposicions individuals en institucions públiques com el Centre d’art La Malmaison de Canes (França, 2021), Leeds City Art Gallery (el Regne Unit, 2014), Carré d’Art – Musée d’art contemporain de Nimes (França, 2002), Institute of Contemporary Arts (Londres, 1994) i Kunsthalle Basel (Suïssa, 1992), entre d’altres.

També ha participat en destacades exposicions col·lectives de centres com ara el Guangdong Museum (Guangzhou, la Xina, 2024), el Milwaukee Art Museum (els Estats Units, 2023), la Tate Britain (Londres, 2019), el Birmingham Museum and Art Gallery (el Regne Unit, 2017), el Museo de Arte Contemporánea de Vigo (2008), l’Hamburger Bahnhof – Nationalgalerie der Gegenwart (Berlín, 2007), el Kunstmuseum Stuttgart (Alemanya, 2006), el Museum of Contemporary Art (Shanghai, 2006), el Singapore Art Museum (2006), el Kunstmuseum Wolfsburg (Alemanya, 2003), l’Irish Museum of Modern Art (Dublín, 2002), la Tate Liverpool (el Regne Unit, 2001), el Brooklyn Museum of Art (Nova York, 2000), el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid, 1996), el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (1996), la Hayward Gallery (Londres, 1994) i la Serpentine Gallery (Londres, 1989).

L’obra de Rae forma part de col·leccions tan prestigioses com les de l’Albertina Museum de Viena, l’Arts Council England i el British Council (el Regne Unit), el Buffalo AKG Art Museum (els Estats Units), la Fundação Calouste Gulbenkian (Lisboa), el Fonds national d’art contemporain (París), el Fonds régional d’art contemporain d’Auvergne (Clermont-Ferrand, França), la Fundació ”la Caixa” (Barcelona), l’Hirshhorn Museum and Sculpture Garden (Smithsonian Institution, Washington D. C.), el Musée d’art moderne Grand-Duc Jean (Luxemburgo), el Musée national d’art moderne Centre Pompidou (París), el Museum Morsbroich (Leverkusen, Alemanya), el Muzeul de Artă Recentă (Bucarest), la National Gallery of Victoria (Melbourne, Austràlia), el National Museum of Women in the Arts (Washington D. C.) i la Tate Collection (el Regne Unit).