Fiona Rae (Hong Kong, 1963) estudia al Croydon College of Art de Londres (1983-1984) i es gradua al Goldsmiths College de la Universitat de Londres (1984-1987), centre eminentment conceptual amb una visió experimental de la creativitat i un enfocament democràtic dels materials i significats. Actualment, resideix i treballa a Londres.
El 1988, juntament amb companys seus del Goldsmiths, Rae participà a «Freeze», la famosíssima exposició organitzada per Damien Hirst en un edifici abandonat dels molls de Londres. Aquell episodi va marcar l’inici del grup Young British Artists (YBAs), que es donaria a conèixer per la seva actitud oberta respecte a materials i processos, l’ús d’objectes trobats, les seves tàctiques de xoc i la mentalitat empresarial. El 1997, la Royal Academy of Arts (Londres) inaugurà l’avui coneguda mostra del nou art britànic, «Sensation», una selecció d’obres de la col·lecció Saatchi que reflectia com n’era d’emocionant i dinàmica aquella època al Regne Unit, amb Fiona Rae entre els artistes representats.
Rae desenvolupa el seu treball a partir de sèries, sempre a partir d’una idea o element que explora mitjançant les marques o els gestos de l’abstracció. A les seves composicions, que són improvisades, juxtaposa improbables marques de pintura i elements, i es lliura a la llibertat de modificar radicalment els seus components i inspiracions. A la dècada de 2000, l’artista comença a utilitzar el Photoshop per projectar les formes geomètriques dels seus quadres, reflectint les noves convencions visuals pròpies de la generació digital. La seva experimentació continua amb l’ús de les lletres com a formes compositives, i expandeix el seu lèxic cap al dibuix animat, barrejant l’humor i l’ambigüitat en un univers abstracte. Entre el 2014 i el 2017, Rae dona un tomb a la seva obra abandonant el color i reduint la paleta als colors blanc, negre i gris, per després reincorporar-lo introduint tons artificials i màgics. Des del 2019, Rae explora les possibilitats de l’abstracció i del llenguatge escrit -la poesia, el cinema i la música-, creant composicions pictòriques en què juga de forma intrigant amb la llegibilitat i la pura abstracció.
Nombroses exposicions, individuals i col·lectives, han mostrat la seva obra per tot el món: Serpentine Gallery (Londres, 1989); Kunsthalle Basel (Suïssa, 1992); Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid, 1996); Museu d’Art Contemporani de Barcelona (1996); Hayward Gallery (Londres, 1994); Tate Liverpool (Regne Unit, 2001); Irish Museum of Modern Art (Dublín, 2002); Carré d’Art – Musée d’art contemporain de Nîmes (França, 2002); Singapore Art Museum (Singapur, 2006); Tate Britain (Londres, 2019); Guangdong Museum (Guangzhou, China, 2024), Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma (Mallorca, 2026), entre d’altres.
La seva obra es troba representada a les col·leccions de museus tan destacats com, per exemple, Tate Collection (Regne Unit); Albertina Museum (Viena); Musée national d’art moderne Centre Pompidou (París); Fundação Calouste Gulbenkian (Lisboa); Fonds régional d’art contemporain d’Auvergne (Clermont-Ferrand, França); Fundació ”la Caixa” (Barcelona); Hirshhorn Museum and Sculpture Garden (Smithsonian Institution, Washington D. C.); Fonds national d’art contemporain (París), National Gallery of Victoria (Melbourne, Austràlia), National Museum of Women in the Arts (Washington D. C.), i Fundació Barrié (A Coruña).
C. G.
