LA REMOR DEL MÓN: DE L’INFORMALISME A LES NOVES ABSTRACCIONS, 1950-2010

- Artistes:
-
Antoni Tàpies, Emilio Vedova, Erwin Bechtold, Ferran García Sevilla, Frank El Punto, Georges Mathieu, Günter Förg, Hans Hartung, Helmut Dorner, Imi Knoebel, Jean Fautrier, Jean-Paul Riopelle…
Artistes
Antoni Tàpies, Emilio Vedova, Erwin Bechtold, Ferran García Sevilla, Frank El Punto, Georges Mathieu, Günter Förg, Hans Hartung, Helmut Dorner, Imi Knoebel, Jean Fautrier, Jean-Paul Riopelle, José Guerrero, José Manuel Broto, José María Sicilia, Juan Uslé, Juli Ramis, Jürgen Partenheimer, Lawrence Carroll, Lluís Lleó, Luis Feito, Manolo Millares, Manuel Hernández Mompó, Manuel Mampaso, Miguel Ángel Campano, Nicolas de Staël, Peter Zimmermann., Rafael Tur Costa, Ramon Canet, Sam Francis, Serge Poliakoff, Wols, Xavier Grau, Yves Klein i Ñaco Fabré - Comissariat:
- Juan Manuel Bonet
“Mirades a la col·lecció d’Es Baluard” és una sèrie d’exposicions que, amb les seves publicacions, recull la diversitat de lectures que permet la col·lecció de tot museu. Iniciada el 2009 amb “Paisatges creuats”, continua el 2010 amb “La remor del món: de l’informalisme a les noves abstraccions, 1950-2010”, a cura de l’historiador i crític d’art Juan Manuel Bonet.
Es tracta d’una mirada a la pintura i, més concretament, a la pintura abstracta que, en certa mesura, predomina en la col·lecció d’Es Baluard. Així i tot, en l’anàlisi de Bonet es remarca la conjunció de dues èpoques que actuen com a mirall l’una de l’altra. Bonet parla de “continuïtat d’interessos i de preocupacions” entre la generació que, als anys 50, féu la revolució abstracta a Espanya, i dels artistes que aquells anys arribaren de l’estranger per accentuar o servir de referent a l’informalisme que es donà al nostre país, per donar-los “continuïtat”, i la generació dels 80 que alhora que dóna “continuïtat” derivarà fins a les noves abstraccions actuals.
La de Juan Manuel Bonet és una mirada llançada des de les Illes Balears, la particularitat de la qual és una de les missions d’Es Baluard, raó per la qual s’explica la presència, entre els artistes de mitjans del segle XX, de pintors com Frank El Punto, Hans Hartung, Manuel H. Mompó, Wols o Erwin Bechtold entre d’altres creadors que s’establiren a les nostres illes, sobretot a Eivissa, per contribuir a una obertura artística que portaria l’art espanyol a sincronitzar amb les tendències que es donaven a les principals ciutats del món occidental. També destaca la presència d’artistes com Jean Fautrier, Nicolas de Staël o Serge Poliakoff, la relació estreta dels quals amb pintors com el mallorquí Juli Ramis deixà sens dubte empremta. I això per no parlar de la següent generació, la dels “80’s i derives” –recordem l’exposició que, amb aquest títol, organitzà Es Baluard el 2008-, en la qual s’hi troben, entre els artistes que segueixen una abstracció pictòrica de tècnica més tradicional i els que investiguen nous suports i noves matèries com Helmut Dorner o Peter Zimmermann, pintors d’orígens diversos amb d’altres que són de les Illes o hi estan molt vinculats, com ara José Manuel Broto, Miguel Ángel Campano, Ramon Canet, Ñaco Fabré, Ferran García Sevilla, Xavier Grau, Lluís Lleó o José María Sicilia.
Espai: Planta 0
Producció: Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma