Sandra Cinto. Preludi per al sol i les estrelles

Amb «Preludi per al sol i les estrelles», Sandra Cinto transforma l’Espai C d’Es Baluard Museu en un lloc suspès entre el temps, la matèria i la percepció: un espai que no s’imposa, sinó que envolupa l’espectador en un paisatge expandit que convida a la pausa, a l’escolta i a la contemplació. La instal·lació, pensada site-specific i construïda a partir del dibuix, la línia i el ritme, genera una experiència immersiva com a part d’una travessia sensorial.

Sandra Cinto és una de les artistes més rellevants des dels anys noranta al Brasil, i ha destacat internacionalment pel domini del dibuix i la pintura, així com per la versatilitat per treballar amb mitjans diversos. Des de murals monumentals fins a delicades pintures de petit format, escultures de fusta o de ceràmica, instal·lacions amb paper, llibres-objecte i fins i tot objectes mobles, la seva obra es caracteritza per un llenguatge visual propi, ric en simbologia, que dibuixa paisatges lírics i narratives que oscil·len entre la projecció simbòlica, la fantasia i la realitat.

L’exposició es desplega en tres espais que, connectats a través del dibuix, dialoguen entre si i creen una experiència envolupant alhora que generen entorns per a l’esperança i la transformació. Així, el primer és una instal·lació composta per teles de gran format que ocupen una gran part de l’espai expositiu i evoquen els set mars: una al·lusió a la complexitat de la travessia i el desplaçament en la societat contemporània. Els altres dos espais presenten dos grans murals: un de daurat, que suggereix un paisatge sense fronteres, lluminós i obert, metafísic; i un altre, blau fosc, que evoca la nit, el silenci i la introspecció. Aquestes superfícies, lluny de ser simples fons, es transformen en arquitectures emocionals en què el dibuix es converteix en un camp simbòlic i poètic, i en els quals tant la llum com l’aigua actuen com a metàfores del temps que transcorr i que ho transforma tot.

Per a Cinto, el dibuix transcendeix la bidimensionalitat i s’expandeix harmoniosament en l’espai per enllaçar les diverses parts de la instal·lació mitjançant el traç. La percepció aquí no és només visual: l’espectador es mou per un entorn multisensorial, que potencia l’experiència i ajuda a entrar en una atmosfera íntima i a compassar-se amb l’univers dibuixat. L’exposició es presenta com un refugi que convida a la pausa, al silenci i a la reflexió, un espai-temps en què el cos escolta, respira i habita l’obra.

L’exposició proposa una travessia per escales diverses que reposicionen l’espectador i catalitzen allò micro i allò macro en una mateixa experiència: des del que és íntim i corporal fins al que és còsmic i universal. Els mars turbulents i els cels estrellats s’entrellacen amb l’arquitectura del museu i generen una il·lusió d’expansió. Aquesta articulació d’escales connecta el cos, l’esperit i el cosmos en un viatge compartit que convida a reconèixer i a empatitzar amb la travessia de l’altre, una experiència que és col·lectiva i humana. L’obra de Sandra flueix i ens convida a entrar intuïtivament en el món dels somnis i dels símbols, en què tot és possible, i ofereix una lectura alhora sensible i urgent del nostre present. Amb peces carregades de simbolisme i memòria, la seva obra ens convoca a presenciar, a imaginar i a esperançar junts.

 

Sandra Cinto (Santo André, Sao Paulo, Brasil, 1968) va estudiar Belles Arts a les Faculdades Integradas Teresa D’Ávila, a Santo André. Va obtenir les beques de la Cité internationale des arts, París (2000-2001) i de la Fundació Civitella Ranieri (2005). Actualment viu i treballa a Sao Paulo.

Des de principis dels anys noranta, Cinto ha presentat la seva obra en museus i institucions de tot el món, amb importants exposicions individuals a la Fondation Hermès, Tòquio (2020); l’Instituto Itaú Cultural, Sao Paulo (2020); el Dallas Museum of Art (2019-2020); el Contemporary Arts Center, Cincinnati (2017); l’USF Contemporary Art Museum, Tampa, Florida (2015); el CAAM Centro Atlántico de Arte Moderno, Las Palmas de Gran Canària (2014); l’Instituto Tomie Ohtake, Sao Paulo (2010); el MAC Museo de Arte Contemporáneo Gas Natural Fenosa, la Corunya (2007); el Projeto Parede del MAM, Museu de Arte Moderna de Sao Paulo (2003); el Museu de Arte da Pampulha, Belo Horizonte (2003).

Entre els seus projectes i encàrrecs públics arreu del món, els més destacats recentment són Prelude to Dream & Melody for the Stars I and II, al Teatro Cultura Artística, Sao Paulo (2024); Let Freedom Ring, al Johns Hopkins Bloomberg Center a Washington D. C. (2023); The Wishes Boulevard, a la Biennal de Tailàndia, Korat (2021); Open Seascape, al Memorial Sloan Kettering Cancer Center, Nova York (2019); One Day, After the Rain, a The Phillips Collection, Washington D. C. (2012-2013).

Les seves obres formen part de destacades col·leccions com les del Museum of Modern Art (MoMA), Nova York; la Pinacoteca Municipal de Sao Paulo; el Museu de Arte Moderna de Sao Paulo; el Museum of Contemporary Art San Diego; l’Institute of Contemporary Art, Boston; l’Instituto Inhotim, Brumadinho, Minas Gerais; la Fundación ARCO, Madrid.