Territoris en trànsit / Solo duo: Anna Talens & Mar Guerrero

L’exposició proposa pensar el mar no com a límit, sinó com a territori: un cos viu, canviant, on la cartografia es dissol i les fronteres no es tracen amb línies fixes, sinó amb corrents, marees i temporalitats. Més que un horitzó líquid, el mar es mostra com una geografia inestable, un espai que no es xafa, però que sosté la mobilitat de cossos, memòries i materials.

En aquesta inversió de la mirada, el que és líquid es torna la regla i el que és sòlid, l’excepció. El blau ja no és fons, sinó estructura; el que és terrestre deixa d’ocupar el centre. Des d’aquesta lògica, el mar deixa de ser paisatge o metàfora romàntica per a esdevenir territori contemporani, carregat de dimensions polítiques, històriques, estètiques i afectives.

Les obres de Mar Guerrero i Anna Talens se situen en aquest llindar on el mar es pensa no només com a naturalesa, sinó com a arxiu d’experiències i ressonàncies.

Mar Guerrero treballa amb materials residuals que provenen de l’oceà —plàstics erosionats, fustes a la deriva— que recol·lecta i transforma en peces escultòriques. A les mans, les restes deixen de ser rebuig per a convertir-se en testimonis del trànsit, la contaminació i la resistència. Cada objecte conserva la memòria del viatge marí i proposa una estètica on la bellesa emergeix del descartat, i convida a repensar la nostra relació amb l’entorn.

Anna Talens, en canvi, aborda l’horitzó com a experiència perceptiva i espiritual. Les seves obres exploren el límit entre el visible i l’invisible, entre allò que s’expandeix i allò que s’esvaeix. En la pràctica, l’horitzó no és un punt de fuga, sinó una presència mòbil que estructura la mirada i encarna la possibilitat del que és inassolible.

Ambdues artistes habiten el plec entre el que és material i immaterial, entre el que és terrestre i el que és abismal. El mar esdevé mirall i llindar: superfície de trànsit i profunditat simbòlica. Enfront seu, la mirada no es retreu; s’obre. Aquesta exposició convida a habitar l’ambigüitat, a reconèixer en el que és insondable del mar la possibilitat d’imaginar noves maneres d’estar i de mirar el món.