LAP#1

El Laboratori d’Art i Pensament és un programa de formació i investigació que es proposa constituir-se com a plataforma d’idees i espai de pensament crític des d’on explorar les potencialitats de la pràctica artística i la producció cultural com a dispositius d’intervenció en el canvi social.

Vol reunir les persones interessades en les interrelacions entre l’art i la cultura i altres àmbits polítics i socials, persones dels àmbits de les humanitats, la pràctica artística, les polítiques públiques, la producció o la gestió cultural, activistes i persones vinculades a moviments socials o compromeses amb el canvi social que vulguin implicar-se en projectes de reflexió, investigació i acció en un context de treball col·lectiu.

El LAP concep la pràctica artística com a territori de confluència de múltiples sabers, relats, disciplines i intervencions polítiques o socials. D’acord amb l’anomenat «gir pedagògic» que ha experimentat l’art contemporani i els museus d’art contemporani de tot arreu durant les últimes dècades, el LAP parteix d’una concepció de la institució com a espai d’experimentació crítica, educativa i social, i cerca constituir-se com a laboratori d’idees artístiques i culturals en l’epicentre actual de les crisis, de les innovacions i dels fluxos contemporanis.

Amb vocació d’activitat permanent, però també com a espai en revisió i exploració constant, intensament relacionat amb el context cultural, social i polític contemporani, així com amb la necessitat institucional de repensar-se de manera constant, el LAP s’articularà d’acord amb diverses línies de reflexió i d’investigació.

Un dispositiu d’art i pensament que neix, en definitiva, amb l’objectiu d’articular un projecte que posi en relació la institució-museu amb els debats, la producció i la difusió del pensament contemporani. És un projecte de formació experimental i interdisciplinària que entén l’educació i l’intercanvi de sabers com a elements essencials de transformació social.

Direcció: Imma Prieto
Continguts: Imma Prieto i Berta Sureda
Metodologia i gestió: Eva Cifre i Berta Sureda
Coordinació: Eva Cifre i Pilar Rubí

Concebut des d’una perspectiva oberta i experimental entorn dels propis processos educatius, el Laboratori d’Art i Pensament es planteja com a espai relacional i de confluència entre formació, investigació, diàleg, pensament crític i construcció col·lectiva de narratives. Com a laboratori d’idees, es pretén articular nous espais de coneixement compartit, espais transformadors que obrin qüestions i interrogants i que permetin, a través d’una constel·lació de conceptes i sabers, redefinir els límits de la institució mateixa.

El Programa de formació parteix de la idea de treball col·lectiu, amb un format flexible, que s’articula a través de tres fases entrellaçades que integren l’aprenentatge i la coproducció de coneixement, la investigació i la prospecció.

Integrat per activitats de formats diversos —conferències i projeccions, seminaris, taules de treball, processos de recerca i laboratoris—, cada edició del LAP estarà configurada per diferents mòduls temàtics amb l’objectiu d’articular espais de coneixement compartit. Els mòduls no estan concebuts com a compartiments estancs atesa la transversalitat i la interconnexió entre les diferents temàtiques.

Cada mòdul té una durada de tres setmanes amb l’estructura següent:

PRIMERA SETMANA

Conferència inaugural (activitat oberta al públic en general). Conferència que vol obrir marcs de reflexió, anàlisi i debat crític, a càrrec d’una persona especialista i reconeguda en l’àmbit que cada mòdul abordi, amb la finalitat de dotar el conjunt del procés del LAP de discursos, relats, idees o cartografies.

Conversa/cafè amb… (només per a persones inscrites). Posteriorment a la conferència, les persones inscrites i els participants als diversos mòduls es trobaran en una sessió informal i distesa amb la persona conferenciant.

Seminari i taules de treball (només per a persones inscrites). Aquesta fase s’inicia amb una xerrada a càrrec dels docents participants en què exposaran les seves experiències, reflexions i qüestions en el context del tema de cada mòdul. Posteriorment, a través de taules de treball i sessions de treball col·lectiu, es reflexionarà conjuntament i s’identificaran línies d’investigació, d’exploració prospectiva i de recerca de dispositius d’acció i d’intervenció que puguin contribuir a dissenyar noves estratègies de canvi social.

SEGONA SETMANA

Treball intern de recerca (només per a persones inscrites). La investigació travessarà cada mòdul des de l’inici fins que finalitzi i serà particularment intensa durant l’impasse entre el primer bloc (seminari i taules de treball) i el segon bloc (laboratori presencial). A través de trobades del grup de persones inscrites, i acompanyades durant tot el procés per la persona coordinadora de cada mòdul, es desenvoluparà un treball previ a les jornades presencials de laboratori. Un treball consistent en la recerca d’eines per a la generació de narratives i dispositius que es desenvoluparà amb més profunditat durant el bloc presencial del laboratori.

TERCERA SETMANA

Pantalla LAP (activitat oberta). El LAP també es proposa, a través del cicle Pantalla LAP o altres activitats obertes, aprofundir i abordar qüestions de rellevància singular al voltant de les temàtiques plantejades a cada mòdul.

Laboratori (només per a persones inscrites). El laboratori consistirà en un espai de coproducció, dirigit per tres docents/especialistes, que situarà el procés de recerca en el diàleg entre el coneixement, la imaginació, la producció discursiva i artística i les formes d’intervenció.

El Programa formatiu seguirà una metodologia docent que combina la teoria, la pràctica, la investigació i la prospecció, la reflexió i el pensament crític. S’estructura en 5 fases formatives (mòduls temàtics), que es poden realitzar de manera conjunta (fins i tot seria recomanable fer-ho, atesa la seva transversalitat i interconnexió), però també és possible inscriure’s a cadascun dels mòduls de forma independent. Al seu torn, cada mòdul es desplega en dues fases, amb els objectius formatius següents:

Fase 1. Analitzar i contextualitzar. Analitzar, aprofundir i debatre sobre els conceptes clau de les diferents temàtiques de cada mòdul, situar-se en el context social i cultural i analitzar formes d’intervenció en contextos diversos treballant de forma col·laborativa.

Fase 2. Investigar i intervenir. Abordar processos d’investigació i recerca basats en l’experimentació, la creació, la producció i l’ús d’eines i materials. Es treballarà en relació amb els continguts de cada mòdul amb un objectiu vinculat a les possibilitats d’acció, a través del desenvolupament de metodologies, tècniques i processos artístics i culturals capaços d’incidir activament en les transformacions socials.

Activitats fase 1. Analitzar i contextualitzar

M1 Conferències, projeccions i documentació. Les conferències es plantegen com a espais de difusió de continguts, així com de definició i proposició de marcs teòrics i conceptuals, que integren també encontres i diàlegs amb els participants per tal de fomentar el treball des de la reflexió, el debat i l’intercanvi de coneixement. Es desenvoluparà un programa de projeccions audiovisuals i s’aportarà documentació complementària per aprofundir en les diverses temàtiques i processos.

M2 Seminaris. A través dels seminaris s’expandiran els marcs teòrics i conceptuals oberts a partir de les conferències i es desplegaran espais d’anàlisi i reflexió crítica en profunditat a càrrec de ponents i docents per abordar les diferents qüestions des de mirades i perspectives diverses.

M3 Taules de treball. Són punts de trobada i espais de treball col·lectiu que parteixen dels continguts treballats per tal d’explorar propostes d’investigació i reflexió sobre dispositius d’intervenció i acció. Les taules de treball es constitueixen com a lloc de diàleg i intercanvi d’experiències i coneixement en un àmbit temàtic situat.

Activitats fase 2. Investigar i intervenir

M4 Processos de recerca. En un context de treball que parteix de la recerca d’aquests mecanismes d’intervenció i transformació de la realitat objecte d’anàlisi, en aquest tram s’abordarà el procés d’identificació i delimitació de l’àrea d’investigació i d’aspectes concrets de la investigació, formulació de l’objectiu final del procés de recerca previ al Laboratori i planificació del treball.

M5 Laboratori. Espai de recerca, creació i producció estructurat entorn del treball cooperatiu i col·laboratiu del qual puguin emergir i replantejar-se la producció discursiva i artística, la capacitat d’expressió i les formes d’acció.

AVALUACIÓ

L’avaluació serà contínua i formativa, a través de dos sistemes d’avaluació:

ES1. Elaboració d’un projecte-memòria final de cada mòdul, en el qual les persones inscrites desenvoluparan propostes reflexives, conclusions, experiències o valoracions crítiques i autocrítiques en relació amb el conjunt del mòdul.

ES2. Assistència a un 80% del conjunt del programa complet.

COMPETÈNCIES

Competències generals

CG1. Capacitat d’anàlisi crítica de la societat contemporània.

CG2. Capacitat per repensar les pràctiques artístiques i culturals contemporànies des de la seva relació amb altres àmbits i disciplines i des d’entorns d’investigació multidisciplinaris.

CG3. Coneixement de la pràctica artística i cultural com a element d’intervenció i transformació social.

CG4. Comprensió i integració del coneixement, tant de la mateixa especialització com en altres contextos més amplis.

CG5. Capacitat de treball col·lectiu i cooperatiu per interpretar, reflexionar i analitzar temes clau del món contemporani.

CG6. Capacitat per identificar, interpretar, criticar i treballar des de la complexitat i la pluralitat dels discursos de l’art contemporani.

Competències específiques:

CE 1. Capacitat per a la connexió de les pràctiques artístiques amb contextos i referències conceptuals en àmbits històrics, socials, de pensament crític contemporani o teòrics.

CE 2. Capacitat per vincular els debats de la cultura i de l’art contemporani amb les problemàtiques socials clau d’avui.

CE 3. Capacitat per desenvolupar la pràctica professional artística pròpia en contextos no habituals amb més incidència en el conjunt de la societat.

CE 4. Capacitat per al treball cooperatiu i de col·laboració i amb professionals d’altres camps del coneixement, de manera horitzontal i en xarxa,  basat en el fet de compartir coneixement, produccions i relats.

CE 5. Capacitat per desenvolupar processos de recerca, des de la delimitació de l’àmbit de recerca, la formulació de l’objectiu final, el desenvolupament de la metodologia i la planificació del treball de camp.

CE 6. Capacitat per a l’experimentació i la innovació creativa, des de la interdisciplinarietat i el diàleg amb altres contextos, disciplines i xarxes ciutadanes.

CE 7. Capacitat per desenvolupar projectes culturals i artístics des de les fases inicials fins a la seva producció i difusió.

RESULTATS D’APRENENTATGE

En finalitzar el programa, els participants tendran un coneixement més exhaustiu de com treballar des de la cultura i les pràctiques artístiques com a elements clau per a la transformació social. En concret, hauran d’assolir els objectius o resultats d’aprenentatge següents:

1) Desenvolupar estratègies per donar visibilitat, qüestionar críticament o activar espais comunitaris i d’intervenció social entorn de qüestions i conceptes relacionats amb moltes de les incerteses generades per la crisi sistèmica en la qual estam immersos.

2) Treballar col·lectivament amb persones procedents de diferents disciplines, a través de formats i formes de treball innovadores i plurals d’acció i mediació.

3) Analitzar les pràctiques artístiques que propicien noves formes i dinàmiques capaces de connectar els processos artístics i socials contemporanis.

4) Identificar i interpretar les eines conceptuals i artístiques que poden contribuir en el desenvolupament de projectes situats en el marc de processos socials amplis i amb capacitat d’incidir en la realitat del món contemporani.

5) Desenvolupar projectes d’investigació que obliguin a integrar-nos i a comprendre diferents contextos, activar l’escolta activa, la relació i la negociació amb agents diversos.

6) Disposar d’eines d’anàlisi i reflexió específiques dels diferents mitjans de creació.

7) Interrelacionar diferents mitjans en els processos d’experimentació i creació artística.

8) Conèixer les institucions, museus i centres d’art i la seva relació i influència en les realitats socials i polítiques contemporànies.

Format del programa

• El programa està format per 5 mòduls d’una durada de 3 setmanes cadascun.
• Es recomana la inscripció al programa complet atesa la interconnexió i la transversalitat dels diferents mòduls. En qualsevol cas, s’admetran inscripcions als mòduls de manera independent.
• El programa és presencial, a excepció de la segona setmana, dedicada al procés de recerca, que pot incloure sessions i treball en línia.
• Nombre màxim de places: 25 persones.
• Tota l’activitat presencial tendrà lloc a Es Baluard Museu.
• Els idiomes del programa són el català, el castellà i l’anglès (les conferències disposaran de traducció simultània).

Destinataris i inscripcions

• Obert a totes les persones interessades en les interrelacions entre l’art i la cultura i altres àmbits polítics i socials, persones dels àmbits de les humanitats, la pràctica artística, les polítiques públiques, la producció o la gestió cultural, activistes i persones vinculades a moviments socials o compromeses amb el canvi social.
• La reserva de plaça es farà per ordre estricte d’arribada de les sol·licituds.
• Data límit d’inscripció al programa complet: 16 de gener de 2022.
• Data límit d’inscripció als mòduls: un mes abans de l’inici de cada mòdul.
• Anul·lació de la inscripció: només serà possible 15 dies abans de l’inici del programa. En aquest cas, es té dret a la devolució de l’import, excepte un 10% en concepte de despeses de gestió.

Preus i forma de pagament

• Programa complet (5 mòduls): 220 €.
• Tarifa per mòdul: 60 €.
• Estudiants: descompte del 40% i del 50% per estudiants i docents de l’Escola Universitària ADEMA.
• Amics Es Baluard Museu: descompte del 10%.
• Inscripcions i pagament aquí.
• Es Baluard Museu atorgarà 5 beques per cursar el programa, 2 a l’àmbit de les Illes Balears (matrícula i viatge) i 3 a l’àmbit internacional (matrícula, viatge i allotjament).
• Escola Universitària ADEMA atorgarà 5 beques per a estudiants econòmicament vulnerables.

Certificació

• L’alumnat participant interessat a obtenir un certificat acadèmic convalidat per l’Escola Universitària ADEMA haurà d’haver assistit a un 80% del conjunt del programa complet i haurà de redactar una memòria final (d’entre 3 i 5 pàgines).
• Hores de docència 250 h (programa complet) i 50 h (mòduls independents)

Activitats obertes

• Preu d’accés a les activitats obertes
  • Conferències inaugurals de cada mòdul: 5 € (no aplicable a les persones inscrites al programa complet o a les inscrites al mòdul en què té lloc la conferència).
  • Pantalla LAP: accés gratuït amb inscripció prèvia.
• Les inscripcions a les activitats obertes s’obriran aproximadament un mes abans de la realització de la mateixa.

Desplaçaments i hotel

• Busos: 1, 3, 5, 7 i 20, A1, CC, N1, N4 i Bus turístic.
• Es Baluard Museu recomana AC Hotel Ciutat de Palma ubicat a pocs minuts caminant del Museu (els interessats i interessades poden contactar amb l’àrea d’Educació i Programes públics d’Es Baluard Museu).

«Zona de contacte» es concep, doncs, com a espai relacional, com a territori de confluència entre formació, investigació, diàleg, pensament i crítica, des d’on abordar debats relacionats amb la complexitat de la nostra realitat en crisi i, en definitiva, amb problemàtiques polítiques, socials o institucionals contemporànies. Com a laboratori d’idees, pretén articular nous espais de coneixement compartit, espais transformadors que obrin qüestions i interrogants i que permetin, a través d’una constel·lació de conceptes i sabers, redefinir els límits de la institució mateixa.

El programa parteix de la crisi no només per realitzar una anàlisi des de les seves múltiples dimensions, sinó també, i principalment, per proposar el que podrien ser polítiques essencials de «reparació». Reparar és un concepte que, en el marc d’aquesta proposta, opera de manera polisèmica. Reparar en el sentit de recompondre allò que està fet malbé. Però també reparar en el sentit que els moviments en defensa dels drets humans de tot el món sumen a la reclamació d’una societat més justa, igualitària, sostenible i lliure.

Va ser concebut abans de la crisi de la COVID-19, centrat essencialment en la crisi financera internacional de 2007-2008 i les seves conseqüències, però també en saber-nos hereus de múltiples crisis no resoltes. La situació sanitària provocada per la COVID-19 ha posat encara més en evidència la necessitat de transformacions radicals en els sistemes econòmics, polítics i socials, i ha precipitat i ha fet visible una crisi latent de les institucions que sustenten les nostres societats democràtiques, i això també afecta, per descomptat, les institucions culturals. Davant d’això, ha crescut enormement la consciència global sobre les desigualtats socials i econòmiques, la precarietat global, el racisme, la finitud dels recursos del nostre planeta, l’explotació sense límits de la natura i altres problemàtiques provocades per la centralitat de l’economia en el conjunt de les polítiques públiques, en perjudici de la centralitat de les persones i el seu benestar.

El Laboratori d’Art i Pensament, en la primera edició, planteja la necessitat de pensar la complexitat contemporània i articula la seva activitat en cinc eixos temàtics que s’entrellacen els uns amb els altres per constituir el sistema nerviós del conjunt de l’activitat formativa d‘Es Baluard Museu: Nova institucionalitat, Ecologismes, Treballs, Feminismes i Fronteres. Cinc eixos que, des de perspectives diferents, s’aproximaran a alguns dels grans reptes de la nostra societat: les desigualtats socials, el respecte als drets humans, el canvi climàtic, la precarietat global i la pobresa, els desplaçaments i les fronteres, i la necessitat de repensar les estructures institucionals per respondre a aquests reptes.

MÒDUL 1. REINVENTAR LES INSTITUCIONS, ELS COSSOS AL CENTRE
Del 1 al 12 de febrer de 2022

Aquest mòdul pretén revisar el paper de la institució com a esfera pública oberta, com a laboratori ciutadà en el qual s’entrecreuen narratives i històries, espais des dels quals interpel·lar i ser interpel·lats. Es repensaran els dispositius i les estructures de generació de coneixement, i s’analitzaran aquelles pràctiques artístiques que propicien noves formes i dinàmiques capaces de connectar els processos artístics i socials contemporanis. Es parteix de la generació de cartografies, experiències, conceptes i relats historiogràfics, però també es volen redefinir fronteres i reinventar models, i entrellaçar la crítica, el pensament i el coneixement amb experiències i pràctiques que contribuesquin a actuar, des de la producció cultural i artística, en el canvi social i polític.

MÒDUL 2. ECOLOGISMES, IMAGINAR ELS IMPOSSIBLES  
Del 3 al 19 de març de 2022

Des d’aquest mòdul s’abordaran qüestions com l’emergència climàtica i la nova consciència crítica internacional sobre els límits del desenvolupament, l’aparició de nous moviments ecologistes o la idea de col·lapse ambiental, situada avui entre les grans preocupacions de la ciutadania. També vol reflexionar sobre com la crisi sanitària de la COVID-19 ha aturat en sec el sector turístic i, davant d’això, s’han alçat múltiples veus demanant (de nou) la redefinició del model turístic cap a un model que situï el medi ambient i les persones al centre, i es tenguin en compte criteris de justícia social i climàtica. El mòdul vol repensar, des de la institució cultural, dispositius i estructures de generació de coneixement, i analitzar aquelles pràctiques artístiques que promouen noves formes i dinàmiques capaces de connectar processos artístics i socials contemporanis. I, des de la producció artística i cultural, en relació amb la consciència ecològica i compromesa, articular reflexions sobre com desbordar les maneres de fer basades en processos purament mercantils o d’intercanvi de productes, per desplegar processos des dels quals es puguin compartir sabers i coneixement, i cooperar de manera efectiva i sostenible.

MÒDUL 3. FEMINISMES, LES ALTRES INAPROPIABLES
Del 7 al 23 d’abril de 2022

La quarta onada feminista, que destaca pel seu caràcter interseccional i desborda la lògica de la desigualtat homes-dones per integrar en els seus discursos la raça o la classe social, aglutina avui totes les reivindicacions llançades pels diversos moviments i teories feministes: les desigualtats, les violències i els feminicidis, la feminització de la pobresa, els estereotips de gènere, la llibertat sexual, la responsabilitat del treball de les cures i els drets que se’n deriven, els drets de les dones migrades i el racisme, la simbiosi feminismes-ecologismes, el feminisme postcolonial, la bretxa salarial o la precarització de sectors feminitzats. El mòdul té per objectiu obrir una reflexió i aportar eines crítiques, històriques i conceptuals sobre les principals qüestions que es van desplegant, i desbordar el feminisme homogeneïtzador per aproximar-s’hi des de la seva complexitat. Parteix de diverses perspectives enllaçades que tenen en compte que els feminismes produeixen pensament crític i reivindicacions sobre la lluita contra les desigualtats de gènere, però també s’integren en moltes de les reivindicacions procedents de les lluites contra els efectes negatius del capitalisme neoliberal i a favor de la democràcia radical, amb el desig de promoure transformacions socialsprofundes.

MÒDUL 4. DESCONSTRUIR LES FRONTERES, DESCOLONITZAR ELS SABERS
Del 5 al 21 de maig de 2022

El mòdul 4 parteix de la complexitat dels processos de mobilitat humana, les migracions i les fronteres, fenòmens que interpel·len les lògiques institucionals i posen a prova les nostres democràcies. Vol abordar els movimentsmigratoris actuals i la situació real de vulnerabilitat en què es troben la major part de les persones migrants,i com encarar la situació de desemparament econòmic i social de les persones que demanen asil internacional. Sobre les causes i els impactes, sobre el dret a migrar, a l’asil, sobre la violació dels drets humans, la mortalitat a les fronteres i sobre el paper d’Europa en la seva gestió, que sovint contravé els compromisos universals. Vol abordar la urgència d’erradicar el racisme, la xenofòbia i els discursos de l’odi per a la salut de les nostres societats democràtiques i la reconstrucció de les relacions geopolítiques basades en principis de responsabilitat i justícia global. En definitiva, repensar i desconstruir les relacions de poder i els privilegis occidentalistes autoatorgats a partir dels qualsregulam i ordenam el món.Perquè ens trobam davant un dels reptes més grans com a societat: la construcció d’un món just i sostenible, on es respectin la seguretat, la dignitat, els drets humans i les llibertats fonamentals de la humanitat.

MÒDUL 5. TREBALLS, MULTITUDS PRECÀRIES
Del 2 al 18 de juny de 2022

Aquest mòdul parteix de l’anàlisi d’un dels efectes negatius més visibles del capitalisme, la precarietat global, que és una precarietat laboral, emocional i social. Reconeix la urgència de pal·liar les múltiples formes de precarietat i recompondre les relacions socials, les desigualtats d’accés i les condicions laborals, les enormes distàncies entre pobresa i riquesa, les explotacions i el perquè hem arribat fins aquí, a la precarietat vital com a sistema. Contractes temporals, subcontractació, falsos autònoms, becaris, economies submergides, treballadors i treballadores pobres…,maneres de fer que eludeixen els pocs drets que es conserven. Davant d’això, prenen força les veus que proposen alternatives, com la renda bàsica universal, posar els mercats financers al servei de polítiques socials, laborals i de benestar, la redistribució de l’ocupació o la democratització de la vida al si de les empreses. Un mòdul que, per tot plegat, vol reflexionar i desplegar formes de resistènciapossibles.

JORNADA DE CLOENDA. REPARAR LES CRISIS
18 de juny de 2022

El programa «Zona de contacte: reparar les crisis» ha volgut donar visibilitat a les múltiples crisis que estam afrontant des de fa dècades, crisis interrelacionades, continuades i simultànies, crisis climàtiques, socials, laborals, polítiques, sanitàries o econòmiques. Ha volgut donar visibilitat a la ineficàcia dels nostres sistemes polítics i econòmics que, lluny de posar les persones al centre, continuen fent de l’economia i el seu creixement l’eix de totes les polítiques. Davant d’això, cada vegada s’aixequen més veus que reivindiquen polítiques de reparació, polítiques de transformacions radicals en el context de la crisi civilitzatòria en què estam immersos.

«Zona de contacte: reparar les crisis» ha volgut desplegar un espai des del qual reflexionar i analitzar, però també, i essencialment, ha volgut assajar diferents formes de treball des de la institució-museu, com a espai d’experimentació crítica, educativa i social, i cercar dispositius d’intervenció que contribuesquin a reparar un món en el qual, en paraules de Naomi Klein, tot està massa espatllat.

El LAP també es proposa, a través del cicle Pantalla LAP i d’altres activitats obertes, aprofundir i abordar temes de rellevància singular al voltant de les temàtiques plantejades en cada mòdul.

MÒDUL 1.      REINVENTAR LES INSTITUCIONS, ELS COSSOS AL CENTRE
Projecció cancel·lada

El capital, Costas-Gavras, 2012 (114’)
El director Costa-Gavras descriu la vida de Marc Tourneuil, un banquer que es converteix en director executiu i CEO d’una gran entitat bancària. És un executiu que afronta la greu crisi de la seva organització amb idees renovades. No té escrúpols a emprendre una reestructuració completa de l’entitat ni aacomiadar el 7% o el 8% de la plantilla, els càrrecs més propers inclosos. Tampoc a gastar doblers del banc en capritxos o prostitució. De cada una de les operacions executades, el jove executiu en treu una part important per al seu profit personal.

MÒDUL 2.      ECOLOGISMES, IMAGINAR ELS IMPOSSIBLES  
Projecció: dijous 17 de març

Ficciones anfibias, María Ruido, 2002 (33′)
Aquesta obra de María Ruido analitza els canvis socials, econòmics i emocionals que les noves condicions de producció han imposat al treball del tèxtil tradicional. Com a cas d’estudi utilitza les ciutats de Terrassa i Mataró, històricament vinculades al sector. Mitjançant la combinació de material d’arxiu, testimoniatges personals i la veu en off de l’artista, es posa en evidència com aquests canvis afecten la vida de les treballadores i extreballadores d’aquestes fàbriques.

Koyaanisqatsi, Godfrey Reggio, 1982 (87’)
Pel·lícula experimental dirigida per Godfrey Reggio. És la primera d’una trilogia que tracta aspectes diversos de la relació entre éssers humans, natura i tecnologia. Descriu l’efecte destructiu del món modern sobre el medi ambient a causa de l’acció humana. És un documental en el qual es mostren imatges d’un gran impacte visual i emocional acompanyades de la música de Philip Glass. El nom del film significa «Vida fora d’equilibri» en la llengua dels hopi, antiga tribu americana que habita l’altiplà central dels Estats Units.

MÒDUL 3.      FEMINISMES, LES ALTRES INAPROPIABLES
Projecció: dijous 7 d’abril

No existimos, Ana Solano, 2015 (66′)
La història que conta Ana Solano parteix d’un continu teoricosocial que pretén donar visibilitat a la situació de dones refugiades que cerquen asil i refugi a França i a Espanya. Aquest film documental investiga,a partir de situacions viscudes, el tracte, el compliment de les resolucions d’igualtat adoptades per les Nacions Unides. Aprofundeix en les causes i en les problemàtiques en les quals el gènere és una raó discriminatòria al país d’origen i un afegit més per fer-les invisibles, com el cos femení en alguns països és un instrument de guerra.

MÒDUL 4. DESCONSTRUIR LES FRONTERES, DESCOLONITZAR ELS SABERS
Projecció: dijous 19 de maig

Overseas: esclavas del s. XXI, Sung-A Yoon, 2019 (90’)
Sung-A Yoon realitza un retrat impactant de les dones filipines que es veuen obligades a anar-se’n a l’estranger per guanyar-se la vida com a treballadores de la llar. La directora barreja l’humor negre i la denúncia social, a la vegada que posa en evidència una forma encoberta d’esclavitud moderna. Overseas segueix l’etapa de formació d’un grup que es prepara per fer front a una nova vida lluny de casa. La majoria dels contractes laborals obliguen les dones a passar anys sense poder veure les seves famílies, dones que es queden soles afrontant l’explotació laboral i les agressions de tota mena.

MÒDUL 5.      TREBALLS, MULTITUDS PRECÀRIES
Projecció: dijous 16 de juny

Estado de malestar, María Ruido, 2019 (63′)
“El capital emmalalteix el treballador, i després les companyies farmacèutiques internacionals li venen drogues perquè se senti millor. Les causes socials i polítiques de l’estrès queden de banda, mentre que, inversament, el descontentament s’individualitza i s’interioritza”. Mark Fisher, Realisme capitalista.

A partir d’alguns textos de Mark Fisher, Franco Berardi “Bifo” i Santiago López Petit, així com algunes converses amb filòsofs, psiquiatres i persones afectades o diagnosticades, especialment amb el col·lectiu d’activistes InsPiradas de Madrid, Estado de malestar es proposa com a un assaig visual sobre la simptomatologia social i el patiment psíquic en temps del realisme capitalista, sobre el dolor que ens provoca el sistema de vida en què estem immersos, i sobre quins llocs i accions de resistència i/o canvi podem construir per combatre’l.

De l’1 al 9 de febrer
Feina online a través de l’aula virtual. Proposta lectures i qüestions prèvies.

Dimecres 9 de febrer
19 h – 19.30 h. Presentació del programa LAP#1
19.30 h – 20.30 h. Taula rodona i debat amb Zdenka Badovinac, Mabel Tapia y Pau Waelder

Dijous 10 de febrer
10 h – 11 h. Visita al Museu
11 h – 18.30 h. Seminari i taula de treball amb Zdenka Badovinac, Mabel Tapia i Pau Waelder
19 h – 20 h. Conferència pública: Hito Steyerl. Més informació.
20.30 h – 21 h. Conversa amb  Hito Steyerl

Divendres 11 de febrer
10 h – 19 h. Laboratori amb Jesús Carrillo, Yaiza Hernández i Manuel Segade

Dissabte 12 de febrer
10.30 h – 13.30 h. Continuació laboratori i preparació conclusions
13.30 h. Presentació oberta

Hito Steyerl
Cineasta i escriptora amb seu a Berlín.

Zdenka Badovinac
Comissària i escriptora. Entre el 1993 i el 2020 ha estat directora de la Moderna galerija (Ljubljana), institució que des del 2011 disposa de dues seus a la capital eslovena. En la seva obra, Badovinac explora la història de l’art de l’Europa de l’Est i la institucionalitat situada. Va iniciar la primera col·lecció d’art de l’est d’Europa, Arteast 2000+. La seva exposició més recent és «Bigger Than Myself: Heroic Voices from Ex-Yugoslavia», MAXXI (Roma, 2021), i el seu últim llibre Comradeship: Curating, Art, and Politics in Post-Socialist Europe (Independent Curators International. ICI, 2019). És una de les fundadores de L’Internationale, una confederació de set institucions europees d’art modern i contemporani. Va ser presidenta del Comitè Internacional de Museus i Col·leccions d’Art Modern (CIMAM), del 2010 al 2013.

Jesús Carrillo
Llicenciat en Història de l’Art per la Universidad de Murcia, màster en Estudis Històrics pel Warburg Institute de la University of London i doctor en Història per la University of Cambridge, King’s College. Ha estat investigador convidat a la Huntington Library de Los Angeles, a la Brown University a Rhode Island i al Consejo Superior de Investigaciones Científicas de Madrid. Des del 1997 és professor al Departament d’Història i Teoria de l’Art a la Universidad Autónoma de Madrid (UAM), on és titular des del 2007. Des del juliol de 2008 fins al desembre de 2014 va dirigir el Departament de Programes Culturals del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.

Yaiza Hernández Velázquez
Filòsofa i professora del Departament de Cultures Visuals a la Goldsmiths, University of London. Amb anterioritat va dirigir el MRes Art: Exhibition Studies a la Central Saint Martins, University of the Arts London i va treballar durant més d’una dècada en institucions artístiques. Entre les seves darreres publicacions destaquen: «Who Needs Exhibition Studies?», a Art, and its Worlds: Exhibitions, Institutions, and Art Becoming Public (Afterall, 2021), i «Imagining Curatorial Practice after 1972», a Curating after the Global (MIT, 2019).

Manuel Segade
Llicenciat en Història de l’Art per la Universidade de Santiago de Compostela. Durant el 2005 i el 2006 ha estat coordinador de continguts de Metrònom Fundació Rafael Tous d’Art Contemporani (Barcelona). Entre el 2007 i el 2009 ha estat curador al Centro Galego de Arte Contemporánea (Santiago de Compostel·la). A partir del 2009 va reprendre la feina com a comissari independent, amb projectes per a la Fundació Joan Miró (Barcelona), La Casa Encendida (Madrid), ARC (Los Choros, Xile), MUSAC (Lleó), Centre d’Art La Panera (Lleida), Pavillon Vendôme (Ais de Provença), Kadist Foundation (París), Bienal de Cuenca (Equador), ArteBA (Buenos Aires), TENT (Rotterdam) o el Centro de Arte Dos de Mayo (Madrid).

Ha estat professor de pràctiques curatorials en diversos programes de postgrau i màster Honours in Curatorship de la Michaelis University (Ciutat del Cap, Sud-àfrica) o al Programa d’Estudis Independents del MACBA (Barcelona). Actualment és tutor de l’École du Magasin (Grenoble). Va ser el curador del Pavelló Espanyol de la Biennal de Venècia el 2017 amb un projecte de l’artista Jordi Colomer. En els seus últims projectes intenta oferir formes d’acostament gestual al comissariat com altres maneres de distribució discursiva, en formats de pedagogia i educació i en accions curatorials properes a la performance. Actualment dirigeix ​​el Centro de Arte Dos de Mayo (CA2M) de la Comunitat de Madrid.

Mabel Tapia
Investigadora en art contemporani i sotsdirectora del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid). Anteriorment ha treballat com a coordinadora de L’Internationale, una confederació de set institucions d’art modern i contemporani. Així mateix, ha codirigit, a França, el programa de postgrau en investigació artística DSRA, Document i art contemporani (ÉESI – Esna Bourges), durant 3 anys. Amb anterioritat ha estat coordinadora de la Red Conceptualismos del Sur, plataforma de la qual és membre. També ha exercit com a coordinadora editorial, entre d’altres, de les publicacions següents: Perder la forma humana. Una imagen sísmica de los años 80 en América Latina (MNCARS, 2013 / Eduntref, 2014); Un saber realmente útil (MNCARS, 2014); Desinventario (Ocholibros, 2015); Archivos del común II, El archivo anómico (Pasamontañas, 2020). En l’àmbit de la investigació, s’interessa per les pràctiques artístiques del segle XXI que es caracteritzen principalment per la desactivació de la funció estètica, a partir de l’ús d’arxius, propostes heurístiques i pràctica política.

Pau Waelder
Comissari, escriptor i investigador especialitzat en art i nous mitjans. Doctor en Societat de la Informació i el Coneixement per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Professor col·laborador a la UOC i en cursos i postgraus de comissariat a l’Escola Superior de Disseny (ESDi) i al Node Center for Curatorial Studies. El seu treball explora els diferents aspectes de la interacció entre art, tecnologia i societat, així com les relacions entre l’art digital i el mercat de l’art. És autor del llibre sobre col·leccionisme d’art contemporani i digital You Ca Be A Wealthy / Cash-Strapped Art Collector In The Digital Age (Printer Fault Press, 2020). www.pauwaelder.com

Dijous 3 de març
19 h – 21 h. Conferència pública: Yayo Herrero

Divendres 4 de març
10 h – 11 h. Conversa/cafè amb Yayo Herrero
11 h – 19 h. Seminari i taula de treball amb Ernest Garcia, Ivan Murray i Margalida Ramis

Dissabte 5 de març
10.30 h – 13.30 h. Continuació taula de treball i inici del grup d’investigació
13.30 h. Conclusions

Del 5 al 17 de març
Treball de recerca, trobades del grup de recerca, activació de recursos documentals i visuals.
Acompanyament procés: Ivan Murray

Dijous 17 de març
19 h – 21 h. Pantalla LAP
Ficciones anfibias, María Ruido, 2002 (33′)
Koyaanisqatsi, Godfrey Reggio, 1982 (75’)

Divendres 18 de març
10 h – 19 h. Laboratori amb Arquitectives, Basurama i Luís González Reyes

Dissabte 19 de març
10.30 h. – 13.30 h Continuació laboratori i preparació conclusions
13.30 h. Presentació oberta

Yayo Herrero
Consultora, investigadora i professora en els àmbits de l’ecologia política, els ecofeminismes i l’educació per a la sostenibilitat. És llicenciada en Antropologia Social i Cultural, diplomada en Educació Social i Enginyera Tècnica Agrícola, amb un Diploma d’Estudis Avançats en Teoria de l’Educació i Pedagogia Social. En l’actualitat és sòcia de Garúa S. Coop. Mad. i docent en diverses universitats espanyoles. És autora o coautora de més d’una trentena de llibres i col·labora habitualment amb diversos mitjans de comunicació.

Arquitectives
Col·lectiu format per Pablo Amor Méndez i Cristina Llorente Roca, arquitectes especialitzats en urbanisme i medi ambient i en gestió urbana i participació ciutadana i delegats espanyols del programa de treball internacional Architecture & Children de la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA). A través del col·lectiu Arquitectives treballen des del 2009 en la divulgació i la transformació de l’arquitectura, els entorns urbans i el paisatge, tant des del disseny com des de la formació, mitjançant una perspectiva participativa, col·laborativa, integradora, ecosistèmica i didàctica. Han impartit cursos universitaris i conferències sobre aquests temes en l’àmbit nacional i internacional (Madrid, Hèlsinki, Weimar, Bucarest, Sofia, etc.). Entre les seves publicacions destaquen Edu y la mejor casa del mundo (autoeditat, 2015), Escola i paisatge de Mallorca (Direcció Insular de Territori i Paisatge. Departament de Territori. Consell de Mallorca, 2020), Guia urbana de l’Eixample de Palma (Palma XXI, 2019) i Ecosistemes urbans (Conselleria de Medi Ambient, 2020), a més d’articles científics i d’opinió en publicacions nacionals i internacionals. www.arquitectives.com

Basurama
Col·lectiu actualment format per Mónica Gutiérrez Herrero, Rubén Lorenzo Montero, Alberto Nanclares da Veiga i Manuel Polanco Pérez-Llantada. Nascut el 2001 a l’Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid, treballa en els camps de l’art, l’arquitectura i el medi ambient, i centra l’àrea d’estudi i d’acció en la ciutat, en els processos productius i la generació de deixalles que aquests processos impliquen i en les possibilitats creatives que susciten aquestes conjuntures contemporànies. Pretén estudiar fenòmens inherents a la producció massiva d’escombraries reals i virtuals a la societat de consum des de noves visions que actuïn com a generadors de pensament i d’actitud. Detecta escletxes en aquests processos de generació i consum que no només plantegen interrogants sobre la nostra manera d’explotar els recursos, sinó també sobre la nostra manera de pensar, de treballar, de percebre la realitat. Utilitza les escombraries en el sentit més ampli com a punt de partida, com a mitjà i com a fi per pensar i construir noves possibilitats. Treball en xarxa, participació activa, posada en valor de recursos locals i creativitat són les claus per desenvolupar projectes de transformació social.

Basurama s’ha convertit en un espai pluridisciplinari en el qual es desenvolupen simultàniament activitats dispars, però amb un enfocament comú. Hi tenen cabuda, juntament amb les arts visuals en la seva més àmplia accepció, tota mena de tallers, ponències, concerts, projeccions i publicacions. També pretén establir una plataforma perquè entrin en contacte i treballin junts personatges de l’entramat social que ocupen llocs molt diferents però que no estan molt allunyats, i es considera un node creatiu-espai de trobada. Han realitzat més de cent projectes en quatre continents, tenen la base a Madrid i una oficina permanent a Bilbao.

Ernest Garcia
Professor emèrit de la Universitat de València, on ha estat catedràtic de Sociologia, director del Departament de Sociologia i Antropologia Social, degà de la Facultat de Ciències Socials i coordinador de l’ESDESOST (grup de recerca en estudis de sostenibilitat). Ha publicat: El trampolí fàustic: ciència, mite i poder en el desenvolupament sostenible (Germania, 1995), Medio ambiente y sociedad. La civilización industrial y los límites del planeta (Alianza, 2004), Transitioning to a Post-Carbon Society: Degrowth, Austerity and Wellbeing (Palgrave Macmillan, 2017) i Ecología e igualdad. Hacia una relectura de la teoría sociológica en un planeta que se ha quedado pequeño (Tirant lo Blanch, 2021). Ha estat membre del comitè de coordinació de la xarxa sobre medi ambient i societat de l’European Sociological Association i president de l’Associació Valenciana de Sociologia.

Luis González Reyes
Doctor en Ciències Químiques. Membre d’Ecologistes en Acció, on va ser durant nou anys coordinador confederal. És soci de Garúa S. Coop. Mad., que es dedica a facilitar les transicions ecosocials promovent pràctiques concretes, formant, investigant i acompanyant processos. En aquests quatre àmbits treballa especialment en temes relacionats amb l’ecologisme, l’economia i la pedagogia. Des d’aquest àmbit és col·laborador habitual de diverses universitats. També treballa a FUHEM, on és el coordinador d’educació ecosocial. Això abasta múltiples tasques, entre les quals destaca l’elaboració d’un currículum amb enfocament eco per a totes les etapes i els materials didàctics. També coordina els menjadors escolars ecològics i saludables. Participa activament en diverses experiències justes i resilients com Entrepatios (habitatge), El Arenero (criança) i Las Carolinas (alimentació). És autor o coautor d’una vintena de llibres sobre diferents facetes de l’ecologisme social. En destaquen En la espiral de la energía (Libros en acción, 2018) i Educar para la transformación ecosocial (Fuhem ecosocial, 2018).

Ivan Murray
Professor del Departament de Geografia de la Universitat de les Illes Balears (UIB). És doctor en Geografia per la UIB i MsC (màster en Ciències) en Sostenibilitat Ambiental per la University of Edinburgh. Ha impartit assignatures de grau o de llicenciatura i de màster als estudis de geografia i turisme. Les seves línies de recerca s’emmarquen en la perspectiva de la geografia crítica, que vinculen les anàlisis des de l’economia política, l’ecologia política i l’economia ecològica. La seva recerca se centra a estudiar les lògiques espacials del capitalisme turístic, les seves contradiccions i els conflictes associats. Entre les seves publicacions destaquen els llibres següents: Geografies del capitalisme balear (UIB, 2012), Capitalismo y turismo en España (Alba Sud Editorial, 2015), Turistificación global. Perspectivas críticas en turismo (Icaria, 2019), Tourism and Degrowth (Routledge, 2020) i #TourismPostCOVID19. Turistificació confinada (Alba Sud Editorial, 2021).

Així mateix, ha publicat nombrosos articles acadèmics. És membre del Grup d’Investigació en Sostenibilitat i Territori de la UIB i del Grupo de Investigación Transdisciplinar sobre Transiciones Socioecológicas de la Universidad Autónoma de  Madrid (UAM). Pertany a l’equip editorial de la revista Scripta Nova i és membre de l’equip de redacció de la revista Ecología Política. També participa en moviments socials ecologistes i anticapitalistes. Entre d’altres, està vinculat al Grup d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) i participà en el col·lectiu Tot Inclòs. També col·labora amb l’organització Alba Sud amb relació a l’anàlisi crítica de la turistificació i la cerca de propostes alternatives contrahegemòniques.

Margalida Ramis
Llicenciada en Física i activista ecofeminista. Ha treballat en els camps de la gestió energètica i les energies renovables, al capdavant de l’Agència de l’Energia de Menorca i de les Illes Balears, i també en l’àmbit de la consultoria en matèria de gestió de residus. Va iniciar els estudis de tercer cicle al Departament de Geografia de la Universitat de les Illes Balears (UIB) com a membre del Grup d’Investigació en Sostenibilitat i Territori (GIST). Ha estat presidenta-fundadora de l’ONG Enginyeria Sense Fronteres de les Illes Balears. Actualment, i des de fa més de deu anys, treballa al Grup d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) com a portaveu i responsable de l’Àrea de Territori, Recursos i per la Transició Ecosocial. En la vessant de la divulgació de l’ecologisme social i polític imparteix tallers i xerrades, participa en cursos i seminaris i col·labora habitualment amb diversos mitjans de comunicació com ara La Directa, Ona Mediterrània Ràdio o el diari Ara Balears, i també amb les associacions Alba Sud i Conca 5.1.

Dijous 7 d’abril
19 h – 21 h. Pantalla LAP: No existimos, Ana Solano, 2015 (66′)

Divendres 8 d’abril
10 h – 19 h. Seminari i taula de treball amb Suely Rolnik, Neus Tur i Brigitte Vasallo

Dissabte 9 d’abril
10.30 h – 13.30 h. Continuació taula de treball i inici del grup d’investigació
13.30 h. Conclusions

Del 9 al 21 d’abril
Treball de recerca, trobades del grup de recerca, activació de recursos documentals i visuals.
Acompanyament procés: Neus Tur

Dijous 21 d’abril
19 h – 21 h. Conferència pública: Judith Butler

Divendres 22 d’abril
10 h – 11 h Conversa/cafè amb Judith Butler
11 h – 19 h. Laboratori amb Tonina Matamalas, Lucía Mbomío i PSJM

Dissabte 23 d’abril
10.30 h – 13.30 h. Continuació laboratori i preparació conclusions
13.30 h. Presentació oberta

Judith Butler
Professora Maxine Elliot al Departament de Literatura Comparada de la University of California, Berkeley, i catedràtica Hannah Arendt a The European Graduate School (EGS). Activista i filòsofa, està especialitzada en estudis de gènere, tot i que la seva obra inclou també reflexions sobre ètica, política i drets humans.

Entre les seves publicacions, traduïdes a més de 27 idiomes, destaquen Sujetos del deseo: reflexiones hegelianas en la Francia del siglo XX (Amorrortu, 2012); El género en disputa. El feminismo y la subversión de la identidad (Paidós, 2007); Cossos que encara importen (CCCB, 2017); Desfer el gènere (en línia, 2007) i Vida precaria. El poder del duelo y la violencia (Paidós, 2006).

Ha participat activament en diverses organitzacions de drets humans, com ara a la junta del Center for Constitutional Rights a Nova York i al consell assessor del Jewish Voice for Peace.

Tonina Matamalas
Actualment resideix a Berlín. És artista visual, treballa amb el dibuix-documental, la imatge en moviment i els seus projectes artístics no es poden deslligar del seu activisme transfeminista. Interessada en la creació del vídeo col·laboratiu, l’animació i el vídeo experimental i l’autoedició com a eines per a la construcció de narratives per a la supervivència dins el caos actual i el futur. Ha estat mentora en el taller d’animació documental Anidox al festival Miradas DOC 2019 i membre del jurat del Xposed Queer film festival Berlín 2021. Actualment treballa en la direcció d’art per a un llargmetratge d’animació-documental de la directora Katrin Rothe i en la creació audiovisual per a l’òpera La Veu Humana, feina que combina amb la realització del curtmetratge Amigas, muy amigas amb Rosa García i Manuela Acereda, premiat pel Xposed film fund Berlín 2019, sobre imaginaris lèsbics en la cultura pop dels noranta.

També és membre fundadora del col·lectiu de performance i vídeo experimental Titiv. El seu darrer curtmetratge, Organizar lo (im)posible, ha rebut el premi al millor curtmetratge al London Feminist Film Fest 2018, entre d’altres, i s’ha mostrat en diversos festivals arreu del món. Projecte Úter és un dels projectes clau en la seva trajectòria. Es tracta d’un dibuix documental iniciat el 2014 entorn de l’avortament i les llibertats sexuals i reproductives. El 2020, seguint amb la temàtica, va dur a terme l’exposició «Teixit Conjuntiu» al Casal Solleric (Palma).

Lucía Mbomío
Treballa com a reportera de televisió des del 2005 en programes com Madrid Directo, Españoles en el Mundo, El Método Gonzo o, actualment, Aquí la Tierra, a TVE1. A més, col·labora amb diversos mitjans escrits entre els quals cal esmentar El País (Verne, SModa, Barrionalismos), Mundo Negro, Afroféminas, Pikara Magazine o Ctxt. Ha escrit dos llibres: Hija del camino (Grijalbo, 2019) i Las que se atrevieron (Sial/Pigmalión, 2017), obra els drets de reproducció audiovisual de la qual ha comprat Netflix amb la intenció de produir una sèrie. Fa sis anys va començar a analitzar la representació de persones negres, africanes i afrodescendents als mitjans de comunicació. Producte d’això va impartir una xerrada TEDx el 2017 titulada «¿Existen las razas?» i va rebre el premi de comunicació de l’APDHE el 2020.

PSJM
Equip de creació, teoria i gestió format per Cynthia Viera i Pablo San José. PSJM es presenta com una marca d’art que s’apropia dels procediments i les estratègies del capitalisme avançat per subvertir les seves estructures simbòliques. Les seves obres estan presents en nombroses exposicions internacionals, com ara «Personal Structures», en el context de la 58 Biennal de Venècia (2019); «Beyond the Tropics», en el context de la 56 Biennal de Venècia (2015); «Hic et Nunc», Hirshhorn Museum (Washington D. C., 2014); «One Shot!», Museu Brasileiro da Escultura (Sao Paulo, 2014); «Off Street», A Foundation (Londres, 2009); «The Real Royal Trip… by the Arts», PS1-MOMA (Nova York, 2003), en col·laboració amb El Perro i Aitor Méndez, i altres d’àmbit estatal com «Prophetia», Fundació Miró (Barcelona, 2015) o «PIGS», Artium (Vitòria, 2016).

Suely Rolnik
Psicoanalista, assagista, curadora i professora titular de la Pontifícia Universidade Católica de São Paulo. Té una llicenciatura i un mestratge per la Sorbonne Université en Sociologia i Filosofia (París VIII) i en Ciències Humanes Clíniques (París VII). En aquesta darrera ha rebut també el Diploma d’Estudis Superiors Especialitzats. És doctora en Psicologia Social per la Pontifícia Universidade Católica de São Paulo. Fou investigadora convidada de la Fondation de France, a l’Institut National d’Histoire de l’Art (2007). Dedicada a la investigació del règim del’inconscient colonial-racialitzador-capitalista desd’una perspectiva teòrica transdisciplinària, indissociable d’una pragmàtica clínica, política i cultural. Rolnik téuna àmplia actuació internacional en conferències, seminaris, oficinesi la publicació d’assajos i llibres de la seva autoria. En espanyol: Esferas de la insurrección. Apuntes para descolonizar el inconsciente (Tinta Limón, 2019; publicat originalment al Brasil, 2018), Cartografía sentimental (publicat originalment al Brasil, 1989),i en coautoria amb Félix Guattari Micropolítica. Cartografías del deseo (Tinta Limón i Traficantes de Sueños, 2006; publicat originalment al Brasil, 1986).

Neus Tur
Llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat de Barcelona (UB). Màster oficial en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania (UB) i postgrau en Economia Social i Solidària-Estudis Cooperatius de la Xarxa d’Economia Solidària i la Universitat Pompeu Fabra (XES-UPF). Ha treballat com a docent, investigadora i assessora en l’àmbit del feminisme jurídic, les polítiques públiques i el mainstreaming de gènere, la teoria feminista, les violències masclistes, els drets sexuals i reproductius i els drets humans de les dones i el col·lectiu LGTBIQ+. És membre del Grupo de Estudios Feminista de la Universidad Carlos III de Madrid, doctoranda en Estudis Interdisciplinaris de Gènere a la Universitat de les Illes Balears (UIB) i activista feminista.

Brigitte Vasallo
Escriptora i investigadora independent. Sense estudis universitaris és, malgrat tot, docent del màster de Gènere i Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha estat consultora del projecte Intimate, del Centro de Estudos Sociais de la Universidade de Coimbra, i ha dirigit i comissariat el I Festival de Cultura Txarnega de Barcelona. Ha publicat PornoBurka (autoeditat, 2013); Pensamiento monógamo, terror poliamoroso (Oveja Roja 2017) –traslladat com El desafío poliamoroso a l’Argentina i al Brasil (Paidós, 2020)–; Mentes insanas (RBA, 2020) i Lenguaje inclusivo y exclusión de clase (Larousse, 2021). Col·laboradora habitual de mitjans de comunicació com ara Rac1, Pikara Magazine, elcritic.cat o el diari Ara, ha estat traduïda a l’anglès, al francès, a l’àrab, a l’italià i al portuguès, entre d’altres. En l’entorn de les arts escèniques ha codirigit la peça Un cos (possible) i lesbià, amb Alba G. Corral, i ha escrit i dirigeix la Trilogia de Naxos.

Dijous 5 de maig
19 h – 21 h. Conferència pública: Banu Cennetoğlu

Divendres 6 de maig
10 h – 11 h. Conversa/cafè amb Banu Cennetoğlu
11 h – 19 h. Seminari i taula de treball amb Tania Adam, Meritxell Esquirol i Sandro Mezzadra

Dissabte 7 de maig
10.30 h – 13.30 h. Continuació taula de treball i inici del grup d’investigació
13.30 h. Conclusions

Del 7 al 19 de maig
Treball de recerca, trobades del grup de recerca, activació de recursos documentals i visuals.
Acompanyament procés: Meritxell Esquirol

Dijous 19 de maig
19 h – 21 h. Pantalla LAP: Overseas: esclavas del s. XXI, Sung-A Yoon, 2019 (90’)

Divendres 20 de maig
10 h – 19 h. Laboratori amb Carles Bover, Marusia López Cruz i Grigri

Dissabte 21 de maig
10.30 h – 13.30 h. Continuació laboratori i preparació conclusions
13.30 h. Presentació oberta

Banu Cennetoğlu
Artista amb seu a Istanbul que es dedica a una àmplia gamma de pràctiques interdisciplinàries. La seva pràctica incorpora mètodes de mapatge, recopilació i arxiu per qüestionar i desafiar les polítiques de la memòria, així com la producció, distribució i consum de la informació. Des del 2007, Cennetoğlu és facilitadora de The List, una col·laboració permanent amb UNITED for Intercultural Action, una ONG de drets humans amb seu a Europa. És la fundadora de BAS, un espai dirigit per artistes dedicat als llibres d’artistes i al material imprès. Ha fet exposicions individuals en institucions com K21 Ständehaus, Kunstsammlung Nordrhein-Westfalen (Düsseldorf), Sculpture Center (Nova York), Chisenhale Gallery (Londres), Bonner Kunstverein (Bonn), Salonul de proiecte (Bucarest) i Kunsthalle Basel (Basilea). Ha participat a les biennals de Berlín, Istanbul, Liverpool, Gwangju, Atenes i Venècia, així com al Manifesta 8 i al documenta 14. Cennetoğlu és actualment assessora a la Rijksakademie (Amsterdam).

Tania Adam
Periodista i productora cultural, és la fundadora de Radio Africa Magazine. El seu treball explora les migracions, diàspores i músiques africanes al llarg de l’Atlàntic Negre. La seva pràctica multidisciplinària injecta relats alternatius sobre el continent africà i l’heterogeneïtat de la negritud en l’imaginari col·lectiu per tal de donar resposta als interrogants i les dificultats que emergeixen de l’encaix social de les cultures i persones afrodiaspòriques en el territori espanyol i europeu. Presenta i dirigeix Radio Africa a Betevé Radio des del 2018 i ha escrit en mitjans com El Salto Diario, El Crític, La Directa, Africa is a Country, Ctxt o La Maleta de Portbou. A més, ha coordinat i participat en nombrosos debats i conferències en institucions culturals de renom en l’àmbit estatal com el MACBA, CCCB, Born Centre Cultural, Biennal de Pensament de Barcelona, Matadero, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Tabakalera de Donostia, així com també a la Biennal de Fotografia de Bamako (Mali).

Carles Bover
Graduat en Comunicació Audiovisual i especialitzat amb un màster en Documental i Nous Formats i en Distribució i Màrqueting Audiovisual. L’any 2015, Carles Bover s’inicia amb el seu primer curtmetratge documental, Escucha mi mirada, sobre el seu cosí amb paràlisi cerebral. Ha coproduït i codirigit amb Julio Pérez el seu primer llargmetratge documental, Gas the Arabs, 2018, sobre la situació de la Franja de Gaza després de l’últim bombardeig de l’exèrcit d’Israel, així com el seu darrer curtmetratge titulat GAZA, 2017, guanyador del Premi Goya 2019 al Millor Curtmetratge Documental. El 2020 va estrenar el seu primer llargmetratge en solitari titulat Destrucció creativa d’una ciutat, sobre la gentrificació de Palma.

Meritxell Esquirol
Investigadora i analista cultural doctorada en Comunicació, especialitzada en teories crítiques feministes, teories de la representació i economia política. És professora col·laboradora de Sociologia de la Comunicació a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i des del 2010 coordina el projecte de comunicació per al desenvolupament del Fòrum Comunicació, Educació i Ciutadania, impulsat per Enginyeria Sense Fronteres de les Illes Balears i finançat per la Direcció General de Cooperació del Govern de les Illes Balears. En la seva vessant acadèmica i professional incorpora una anàlisi post/de-colonial, interseccional i comunitària, que desenvolupa processos participatius, col·laboratius i de treball en xarxa.

Grigri
Plataforma dedicada a la investigació, la creació i la producció cultural que centra la seva àrea d’actuació en el disseny participatiu, la intervenció urbana i els processos comunitaris de caràcter transdisciplinari. Desenvolupa els seus treballs en col·laboració amb altres grups i agents que operen en diversos àmbits de la gestió i la construcció de la ciutat. Les seves propostes es desenvolupen de manera col·laborativa, experimental i situada, en diàleg constant amb el context i l’imprevist. L’experiència compartida i els vincles afectius són la base fonamental per al disseny i la implementació de programes que cerquen promoure un diàleg entre els diversos individus i col·lectius involucrats en el desenvolupament d’accions d’interès comú. Grigri, fundada com a associació cultural el 2016, està formada per la curadora i productora cultural Susana Moliner i l’arquitecte David Pérez.

Marusia López Cruz
Feminista mexicana llicenciada en Etnologia per l’Escuela Nacional de Antropología e Historia i té un màster en Gènere i Desenvolupament per la Universitat de Barcelona (UB). Actualment és codirectora de la Iniciativa Mesoamericana de Defensoras, articulació creada el 2010 per a la protecció integral feminista de defensores dels drets humans i organitzacions davant la violència sociopolítica que es viu a la regió. Va ser directora per a Mèxic i l’Amèrica Central de l’organització internacional feminista Just Associates (JASS). El 1994 va iniciar la seva tasca en organitzacions amb treball en l’àmbit comunitari per tal de promoure els drets de les dones en zones rurals, indígenes i urbanes populars. Posteriorment va ser coordinadora d’Elige, Red de Jóvenes por los Derechos Sexuales y Reproductivos i va formar part de l’organització Consorcio para el Diálogo Parlamentario y la Equidad. És consellera del Fondo Global para las Mujeres i integrant del Patronato del Fondo de Mujeres Calala. El 2013 va rebre el reconeixement Women Have Wings Awards i el 2012 la Medalla Omecíhuatl que lliura l’Instituto Nacional de las Mujeres de México. Entre les seves publicacions més recents cal destacar: Protección Colectiva para defender el territorio (JASS & Fund for Global Human Rights, 2021), La crisis ya estaba aquí (IM-Defensoras, 2020), Caminando más seguras, saberes para nuestra protección (JASS, 2020) i Repensando la Protección, el Poder y los Movimientos (JASS, 2017).

Sandro Mezzadra
Professor de Teoria Política a la Università di Bologna i investigador adjunt al Culture and Society Institute de la Western Sydney University. Ha estat professor convidat i investigador en diversos centres, com ara la New School for Social Research (Nova York), Humboldt Universität (Berlin), Duke University (Durham, Carolina del Nord), Fondation Maison des sciences de l’homme (París), Univerza v Ljubljani, FLACSO Ecuador i UNSAM (Buenos Aires). Durant l’última dècada el seu treball s’ha centrat particularment en les relacions entre globalització, migració i processos polítics, el capitalisme contemporani, així com en la teoria i la crítica postcolonial. És un participant actiu en els debats postoperaistes i un dels fundadors del web Euronomade (www.euronomade.info). Entre les seves publicacions destaquen: Derecho de fuga. Migraciones, ciudadanía y globalización (Traficantes de Sueños, 2005), La condizione postcoloniale. Storia e politica nel presente globale (Ombre Corte, 2008), Un mondo da guadagnare. Per una teoria politica del presente (Meltemi, 2020) i In the Marxian Workshops. Producing Subjects (Rowman & Littlefield, 2018).

Juntament amb Brett Neilson, és autor de La frontera como método (Traficantes de Sueños, 2017) i The Politics of Operations. Excavating Contemporary Capitalism (Duke University Press, 2019). Ha treballat en diversos projectes de recerca europeus i internacionals. Actualment coordina el projecte Horizon 2020 PLUS (Platforms, Labor, Urban Spaces).

Dijous 2 de juny
19 h – 21 h. Conferència pública: Remedios Zafra

Divendres 3 de juny
10 h – 11 h. Conversa/cafè amb Remedios Zafra
11 h – 19 h. Seminari i taula de treball amb Rafael Borràs, Ernest Cañada i Iván Miró

Dissabte 4 de juny
10.30 h – 13.30 h. Continuació taula de treball i inici del grup d’investigació
13.30 h. Conclusions

Del 4 al 16 de juny
Treball de recerca, trobades del grup de recerca, activació de recursos documentals i visuals.
Acompanyament procés: Rafael Borràs

Dijous 16 de juny
19 h – 21 h. Pantalla LAP: Estado de malestar, María Ruido, 2019 (63′)

Divendres 17 de juny
10 h – 19 h. Laboratori amb Daniel G. Andújar, Instituto del Tiempo Suspendido i María Ruido

Dissabte 18 de juny
10.30 h – 13.30 h. Continuació laboratori i preparació conclusions
13.30 h. Presentació oberta

Remedios Zafra
Assagista i investigadora a l’Instituto de Filosofía del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Treballa sobre l’estudi crític de la cultura contemporània, la creació com a treball, el feminisme i les polítiques de la identitat a les xarxes. Ha estat professora d’Art, Cultura Digital i Estudis de Gènere a la Universidad de Sevilla i professora tutora d’Antropologia Social a la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED). Doctora i llicenciada en Art, llicenciada en Antropologia Social i Cultural, estudis de doctorat en Filosofia Política i màster internacional en Creativitat. És autora, entre d’altres, dels llibres: Frágiles (Anagrama, 2021), El entusiasmo. Precariedad y trabajo creativo en la era digital (Anagrama, 2017), Ojos y capital (Consonni, 2015), (h)adas. Mujeres que crean, programan, prosumen, teclean (Páginas de Espuma, 2013), Un cuarto propio conectado (Fórcola Ediciones, 2010) i Netianas (Lengua de Trapo, 2005).

Pel seu treball assagístic ha obtengut els premis següents: Anagrama de Ensayo, Estado Crítico, Público de Las Letras, Málaga de Ensayo, de Comunicació de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, d’Investigación de la Cátedra Leonor de Guzmán, d’Ensayo Carmen de Burgos i Meridiana de Cultura de l’Instituto Andaluz de la Mujer. Des de l’any 2000 ha treballat com a curadora i directora de diversos projectes i exposicions sobre art, cultura digital i feminisme. Actualment és membre del patronat de la Real Academia de España en Roma. www.remedioszafra.net

Daniel G. Andújar
Artista visual, teòric i activista que qüestiona, mitjançant la ironia i la utilització d’estratègies de presentació de les noves tecnologies de la comunicació, les promeses democràtiques i igualitàries d’aquests mitjans i critica la voluntat de control que amaguen darrere la seva transparència aparent. Fundador de Technologies To The People, membre històric de l’irational.org (referent internacional de l’art a la xarxa) i director de nombrosos projectes a Internet com e-barcelona.org, e-stuttgart.org o Postcapital Archive (1989-2001). El seu treball s’ha mostrat en nombroses exposicions a tot el món, com ara la Manifesta 4, 53 Biennal de Venècia, Hèlsinki Photography Biennial, Guangzhou Image Triennial, Kyiv Biennial i 3th Seoul International Biennale of Media Art. El 2015 Manuel J. Borja-Villel realitza un recorregut a través del seu treball al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. L’any 2017 participa a la documenta 14 a Atenes i Kassel.

Rafael Borràs
Va exercir diverses responsabilitats al sindicat CCOO. Treballà com a analista sociolaboral a la Fundació Gadeso. Jubilat des del maig de 2018. Col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació de Mallorca. Escriu regularment per a l’associació d’investigació i comunicació per al desenvolupament Alba Sud i per a la revista digital Sin Permiso. Entre les seves publicacions cal destacar els assaigs Precarietat. De la inestabilitat a la pobresa laboral. El cas de les Illes Balears (Fundació Gadeso, 2015) i Pens, dic, faig… (Ona Mediterrània, 2019). Va coordinar l’Anuari del treball de les Illes Balears 2016 (GOIB, 2017) i ha participat, entre d’altres, en els llibres col·lectius Anuari del turisme de les Illes Balears (Agència d’Estratègia Turística de les Illes Balears, edicions corresponents als anys 2014, 2015 i 2016) i #TourismPostCOVID19. Turistificació confinada (Alba Sud Editorial, 2021).

Ernest Cañada
Doctor en Geografia i Història. Fundador i coordinador des de l’any 2008 d’Alba Sud, un centre independent de recerca en l’àmbit social amb presència a diversos països de l’Amèrica Llatina i Espanya. És també docent associat a les universitats de Barcelona i d’Angers. S’ha especialitzat en estudis sobre el turisme, des de perspectives crítiques, i el treball, en particular sobre la precarietat laboral. Entre les seves darreres publicacions destaquen: Cuidadoras. Historias de trabajadoras del hogar, del servicio de atención domiciliaria y de residencias (Icaria, 2021), #TourismPostCOVID19. Turistificació confinada (Alba Sud Editorial, 2021), Turistificación global. Perspectivas críticas en turismo (Editorial Icaria, 2019), La externalización del trabajo en hoteles. Impactos en los departamentos de pisos (Alba Sud Editorial, 2016) i Las que limpian los hoteles. Historias ocultas de precariedad laboral (Icaria, 2015).

Instituto del Tiempo Suspendido (ITS)
Projecte fundat per Raquel Friera i Xavier Bassas que combina els mitjans de l’art i el qüestionament de la filosofia i de la política, la reflexió i l’activisme del temps. L’ITS és un projecte de vida perquè afecta transversalment la vida de tots i totes, des del nostre naixement –i abans de néixer– fins a la nostra mort –i fins i tot després–. L’ITS identifica la crononormativitat en tots els àmbits de les nostres societats i la contesta mitjançant la cronodiversitat. www.institutodeltiemposuspendido.es

Raquel Friera és llicenciada en Econòmiques i Belles Arts. Els seus projectes artístics denuncien els diversos dispositius de control social: els centres d’internament d’estrangers, les identitats racials o religioses, la moral econòmica, entre d’altres. El pensament feminista l’ha acompanyada cada vegada més en els seus treballs i l’ha ajudada, finalment, a sintetitzar el qüestionament del temps com a dispositiu essencial de la producció de subjectivitat en les nostres societats. www.raquelfriera.net

Xavier Bassas és professor d’Estudis Francesos a la Universitat de Barcelona, ​​traductor del pensament francès i filòsof de vocació. De les seves nombroses col·laboracions i publicacions destaquen el cicle «L’Art de la cronodiversitat» (CaixaForum Barcelona, 2021) i els seus dos llibres recents: Jacques Rancière. L’assaig de la igualtat (també en castellà, Gedisa, 2018) i un diàleg amb Jacques Rancière titulat El litigio de las palabras. Diálogo sobre la política del lenguaje (NED, 2019; també en francès a La Fabrique, 2021).

Ivan Miró
Sociòleg i cooperativista a La Ciutat Invisible. Coordinador del postgrau d’Economia Social i Solidària – Estudis Cooperatius, de la Xarxa d’Economia Solidària i la Universitat Pompeu Fabra (XES-UPF), fa recerca a Coòpolis, Ateneu Cooperatiu de Barcelona. Membre del consell rector de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, patró de la Fundació Roca Galès i activista a l’Espai Comunitari i Veïnal Autogestionat Can Batlló. Ha publicat llibres com ara: L’Economia Social i Solidària a Catalunya. Fonaments teòrics i reptes estratègics (Icaria, 2020), Ciutats Cooperatives. Esbossos d’una altra economia urbana (Icaria, 2018), L’Economia Social i Solidària a Barcelona (Ajuntament de Barcelona, 2016) o La revolta que viurem (Tigre de paper, 2015), entre d’altres.

María Ruido
Realitzadora cinematogràfica, artista visual, investigadora i docent. Viu a Madrid i Barcelona ​​–on treballa com a professora al Departament d’Arts Visuals i Disseny de la Universitat de Barcelona (UB)–, i és membre de diversos grups de recerca al voltant de la representació i les seves relacions contextuals. Des del 1998, María Ruido desenvolupa projectes interdisciplinaris sobre la construcció social del cos i la identitat, els imaginaris de la feina en el capitalisme postfordista, i sobre la construcció de la memòria i les seves relacions amb les formes narratives de la història, i recentment treballa al voltant de les noves formes dels imaginaris decolonials i les seves possibilitats emancipadores. Entre les seves produccions destaquen els assajos documentals La memoria interior,2002; Tiempo real,2003; Ficciones anfibias,2005; Plan Rosebud (I y II), 2008; ElectroClass,2011; Le rêve est fini,2014; L’oeil impératif, 2015; Mater Amatísima,2017, i Estado de malestar, 2019. Des de principis dels 2000 ha participat en projectes expositius estatals i internacionals, així com en festivals de cinema i vídeo, i els seus treballs han circulat entre les dues institucions, l’artística i la cinematogràfica.

18 h. Conferència pública: Guy Standing
18.45 h. Diàleg entre Guy Standing i Marcelo Expósito, moderat per Berta Sureda

Guy Standing
Investigador associat del SOAS (Escola d’Estudis Orientals i Africans) a la University of London i professor honorari de la University of Sydney. Doctor en Economia per la University of Cambridge, és membre de la British Academy of Social Sciences, de la Royal Society of Arts i del Progressive Economy Forum. És cofundador i copresident honorari de la Basic Income Earth Network (BIEN) i entre el 2016 i el 2019 assessorà John McDonnell, membre del Parlament britànic especialitzat en Economia.

Ha estat professor al SOAS i a les universitats de Bath i Monash, així com director del Programa de Seguretat Socioeconòmica de l’Organització Internacional del Treball. Ha exercit d’assessor per a diversos organismes internacionals, fou director d’investigació a la Labour Market Policy Commission del president Mandela i ha implementat diverses proves de renda bàsica. Alguns dels seus llibres són The Precariat: The New Dangerous Class, publicat en 23 idiomes (quarta edició, 2021), The Corruption of Capitalism (tercera edició, 2021), Basic Income: And how we can make it happen (2017) i Plunder of the Commons (2019). El 2020 col·laborà amb Massive Attack en un vídeo basat en el seu llibre Battling Eight Giants: Basic Income Now (2020).

Marcelo Expósito
Artista i crític cultural. Entre les seves publicacions destaquen Walter Benjamin, productivista (Consonni, 2013), Conversación con Manuel Borja-Villel (Ediciones Turpial, S.A., 2015) i Discursos plebeyos (Icaria, 2019). La seva obra ha estat objecte de retrospectives recents a La Virreina Centre de la Imatge (Barcelona), FICUNAM 11 (Festival Internacional de Cine de la Universidad Nacional Autónoma de México) i el Museo Universitario de Arte Contemporáneo (MUAC) de Ciutat de Mèxic.

Ha exposat també en mostres internacionals o en institucions com l’Aperto ’93 de la Biennal de Venècia, la 6a Biennal de Taipei, la Manifesta 8 (Biennal Europea d’Art Contemporani), la Bienalsur de Buenos Aires, el festival Steirischer Herbst de Graz, el Festival Iberoamericano de Teatro (FIT) de Cadis, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), el Museo Reina Sofía de Madrid o el Centro Galego de Artes da Imaxe (CGAI) de la Corunya. Ha participat en moviments socials per la radicalització democràtica des de fa tres dècades i exercí els càrrecs de secretari del Congrés dels Diputats i diputat a les Corts Generals espanyoles durant les legislatures XI-XII (2016-2019).

Qui les pot sol·licitar?

Les beques s’adrecen a persones físiques de procedències diverses o en situació de vulnerabilitat (consultau l’apartat «Modalitats»). Hi poden optar totes les persones que estiguin interessades en les interrelacions entre l’art i la cultura i altres contextos polítics i socials, persones dels àmbits de les pràctiques artístiques, les humanitats, les polítiques públiques, la investigació, la producció o la gestió cultural, activistes i persones vinculades a moviments socials o compromeses amb el canvi social que vulguin implicar-se en projectes de reflexió, investigació i acció en un context de treball col·lectiu.

Modalitats

El programa inclou 3 modalitats de beques amb l’objectiu d’afavorir el desplaçament de persones d’origen balear residents fora de l’illa de Mallorca (2 beques), la participació de persones d’àmbit internacional (3 beques) i una quarta modalitat amb 5 beques de l’Escola Universitària Adema per a persones de Mallorca en situació de vulnerabilitat. Les modalitats inclouen diferents dotacions i condicions.

MODALITAT 1
– 2 beques per facilitar l’assistència al programa LAP#1 a persones amb residència a Menorca, Eivissa o Formentera

• Borsa per contribuir a les despeses de desplaçament, allotjament i manutenció de 1.000 euros (pagament fraccionat en 5 quotes de 200 euros que coincidirà amb les dates d’inici de cada mòdul).
• Matrícula gratuïta.
• Condicionada a l’assistència al programa complet.
• Les persones beneficiàries hauran de lliurar, en un termini màxim de dos mesos una vegada finalitzat el programa, una memòria d’una extensió màxima de 10 pàgines en què es detalli la seva experiència.

MODALITAT 2
– 2 beques per a persones amb residència en algun dels països africans

• Despeses de desplaçament i allotjament.
• Matrícula gratuïta.
• Condicionada a l’assistència al programa complet.
• Les persones beneficiàries hauran de lliurar, en un termini màxim de dos mesos una vegada finalitzat el programa, una memòria d’una extensió màxima de 10 pàgines en què es detalli la seva experiència.

MODALITAT 3
– 1 beca d’àmbit internacional per a persones amb residència fora de l’àmbit de l’Estat espanyol i de nacionalitat no espanyola

• Despeses de desplaçament i allotjament.
• Matrícula gratuïta.
• Condicionada a l’assistència al programa complet.
• Les persones beneficiàries hauran de lliurar, en un termini màxim de dos mesos una vegada finalitzat el programa, una memòria d’una extensió màxima de 10 pàgines en què es detalli la seva experiència.

MODALITAT 4
– 5 beques Adema per a persones en situació de vulnerabilitat, residents a l’illa de Mallorca

• Matrícula gratuïta.
• Condicionada a l’assistència al programa complet.
• Les persones beneficiàries hauran de lliurar, en un termini màxim de dos mesos una vegada finalitzat el programa, una memòria d’una extensió màxima de 10 pàgines en què es detalli la seva experiència.

Presentació de la documentació

Les persones interessades hauran d’aportar la documentació següent:

• Currículum on es detallin les dades, la formació i les experiències o la trajectòria de la persona sol·licitant (cal incloure dades personals de contacte).
• Carta de motivació, amb un màxim de 600 paraules.
• Informació sobre el coneixement d’idiomes.
• Documentació acreditativa del lloc de residència.
• En el cas de la modalitat 4 «Beques Adema». Documentació* que acrediti la situació de vulnerabilitat de la persona.

Terminis i procediment d’inscripció

La data màxima d’inscripció és el divendres 17 de desembre de 2021 a les 14 h.

Per sol·licitar la beca cal enviar la documentació sol·licitada a lap@esbaluard.org.

Cal identificar l’assumpte del correu com a Sol·licitud de beques + la modalitat sol·licitada.

Procés de selecció

La comissió de valoració estarà formada per, almenys, tres persones membres de l’equip del programa Laboratori d’Art i Pensament d’Es Baluard Museu. La selecció tendrà en compte l’adequació al programa de la trajectòria acadèmica, professional i activista de les persones sol·licitants, així com les raons que en motiven l’interès. Es tendrà en compte el coneixement de les llengües catalana, castellana o anglesa.

En el cas de la modalitat 4 «Beques Adema» es tendran en compte les situacions següents de les persones sol·licitants:

• Persones víctimes de maltractament.
• Persones en situació econòmica de vulnerabilitat.
• Persones amb discapacitat.
• Persones en procés de regulació de residència.

* Documentació específica beques Adema

• Persones víctimes de maltractament
  • Documentació acreditativa de l’Institut Balear de la Dona i/o denúncia policial (se signarà un compromís de confidencialitat per part d’Es Baluard Museu).
• Persones amb situació econòmica de vulnerabilitat 
  • En el cas de les persones assalariades, s’ha de presentar la declaració de la renda de la persona interessada, que ha de ser inferior als 20.000 €. Cal presentar una declaració jurada de no-convivència amb altres persones.
  • En el cas de renda familiar, ha de ser inferior als 20.000 €.
  • En el cas de les persones que realitzen la seva activitat en règim d’autònoms, cal presentar la declaració de la renda inferior als 20.000 € i l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF).
  • En el cas de les persones en situació d’atur, cal presentar l’informe del període ininterromput inscrit en situació d’atur.
• Persones amb discapacitat 
  • Certificat acreditatiu del grau de discapacitat expedit per la Direcció General de Dependència.
• Persones en procés de regulació de residència
  • Expedient/sol·licitud en tràmit de regulació de residència.

En tots els casos cal presentar una declaració jurada de la veracitat de les dades aportades.

Més informació i consultes

Contacte: lap@esbaluard.org