- Artista:
- María Blanchard
- Data:
- 1918
- Tècnica:
- Oli i llapis damunt tela
- Dimensions:
- 35,5 x 32 cm
- Procedència:
- Es Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma, dipòsit Col·lecció Serra
- Número de registre:
- 131
De dimensions reduïdes, Bodegón con frutero, botella y vaso pertany al període més significatiu de l’artista càntabra, entre el 1913 i el 1920, anys en els quals desenvolupa la seva obra seguint la pràctica cubista sintètica. La composició s’estructura sobre les mateixes pautes que altres obres coetànies afins a l’esfera de l’estètica cubista, una nova forma de representació del món en què l’efecte de la llumés substituït pel color del’objecte. En un primer pla, la taula sobre la qual disposa els objectes que configuren el bodegó i dominen la tela; cada un dels elements, definit a partir del procés de desconstrucció formal articulat a través de la successió de plans monocromàtics, recorden l’estructura d’un collage. Elimina qualsevol intent de detall, l’anecdòtic i la simple imitació per captar la realitat pura.
S.H.
María Blanchard, de família acomodada, realitza la seva formació en pintura a Madrid i a París –en aquesta darrera ciutat sota el guiatge dels pintors Hermen Anglada-Camarasa i Kees Van Dongen–. Blanchard, després de conèixer els nous corrents avantguardistes, adopta la pràctica moderna en la seva obra i s’instal·la de manera permanent a París el 1916, on manté una participació activa en el cercle artístic i estableix un vincle estret d’amistat amb Diego Rivera, Juan Gris, Angelina Beloff i André Lhotte, entre altres artistes.
Abandona l’estil figuratiu classicista que caracteritzava la seva obra inicial, realitzada entre el 1908 i el 1913, per vincular-se de ple a la «nova pintura» creada per Picasso i Braque, el cubisme –moviment que refusava la forma de representació del’art occidental tradicional–, en el vessant sintètic, i es converteix en una de les seves figures més destacades, juntament amb Juan Gris i Jaques Lipchitz, entre altres artistes. El 1927, els seus problemes de salut, units a una crisis personal –que a més coincideix amb la mort de Gris, fet que l’afectà moltíssim–, influeixen en la seva producció, s’allunya del cubisme i es limita a la figuració i al retrat.
S.H.
