Viu i treballa a Madrid. Pertanyent a una família de perfil artístic, intel·lectual i lliberal, amb divuit anys decideix realitzar la seva primera exposició a la galeria Alfil de Madrid, el mateix any –1957– en què comença a l’Escola de Belles Arts de San Fernando, estudis que compagina amb altres de Dret i Filosofia i Lletres. En aquesta època és quan comença a bolcar-se en les seves primeres fotografies.

Així doncs, a mitjan dècada dels seixanta Darío Villalba comença a utilitzar la fotografia en les seves obres, tot i que encara no es considera fotògraf, ja que per a ell la fotografia és un mitjà, una tècnica que utilitza com a vehicle per transmetre actituds i emocions. Aquesta descontextualització de la fotografia és una actitud precursora en l’època, un mitjà a través del qual l’artista reflexiona sobre el retorn a l’esperit de la pintura mitjançant la tècnica fotogràfica. Segons les paraules de l’artista: «En la meva obra, la pintura és fotografia i la fotografia és pintura.»

El 1970 presenta a la XXXV Biennal de Venècia unes fotografies de personatges dins un metacrilat transparent i rosat, «els encapsulats roses», emulsionats amb pintura, que marquen la seva trajectòria artística. La seva obra es va fent cada vegada més intimista, el seu procés més complex, es converteix en una autoanàlisi amb una voluntat d’introspecció. Actualment, en la seva producció artística trobem pintures, fotografia, objectes, instal·lacions, escultures, l’estil enfront del no-estil caracteritzen la seva obra.

Ha exposat als centres d’art més destacats de tot el món, com ara: Frankfurter Kunstverein (Frankfurt, 1974), Palais de Beaux-Arts (Brussel·les, 1976), Solomon R. Guggenheim Museum (Nova York, 1983), Museum of Modern Art (Nova York, 1984), Musée d’Art moderne de la Ville de París (1987), Institut Valencià d’Art Modern (València, 1994) i Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid, 2007).

El 1973 obté el Premi Internacional de Pintura de la XII Biennal de São Paulo i l’any 1983 el Premio Nacional de Artes Plásticas a Espanya. L’any 2002 és nomenat acadèmic numerari de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i li atorguen aquell mateix any la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes.

La seva obra forma part de col·leccions espanyoles i estrangeres: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Institut Valencià d’Art Modern (València), Museo Patio Herreriano (Valladolid), Centro de Arte Contemporáneo de Málaga, Artium de Álava (Vitòria), Fundación Juan March (Madrid), Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, The Metropolitan Museum of Art (Nova York), The Solomon R. Guggenheim (Nova York), entre d’altres.

E.B.