Mapping Journey #2 forma part d’una sèrie de vuit vídeos (produïts entre el 2008 i el 2011) sobre vuit individus que es veuen forçats, per circumstàncies polítiques i econòmiques, a desplaçar-se il·legalment, els viatges encoberts dels quals els han portat per tot el Mediterrani. Khalili realitzà aquesta obra submergint-se en llocs de trànsit pera migrants a Europa, el nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà, on va escollir els participants a l’atzar. Després d’una trobada inicial, l’artista convidà cada participant a contar la seva història i a traçar-la amb retolador permanent en un mapa geopolític de la regió. El vídeo mostra la veu del subjecte i les mans, que dibuixen es seves trajectòries a la superfície del mapa; la cara es manté oculta. Els elements formals estan molt simplificats, la càmera se centra en la imatge estàtica del mapa i l’únic moviment és la mà del migrant dibuixant. A Mapping Journey #2, el ciutadà deixa la Tunísia natal i conta el seu pas fronterer cap a Líbia per poder arribar a Itàlia i establir-se finalment a Marsella. Les fronteres entre països són l’element més important en la història de cada personatge.

Ocultant les cares dels migrants, a qui l’artista prefereix anomenar «resistents», Khalili aconsegueix rebutjar les formes de visualització utilitzades pels sistemes de vigilància de les fronteres i evita comparacions amb les imatges genèriques dels mitjans de comunicació, que tendeixen a deshumanitzar-los. Khalili els individualitza i els dona veu, i així en reformula la representació. Mirant el món a través dels seus ulls, en comptes d’observar-lo amb les lents de l’aparell de l’estat, ens dona una perspectiva de l’emigració alternativa al discurs polític i dels mitjans de comunicació. Escoltant les vides dels que es veuen obligats a fugir indocumentats, obliga l’espectador a considerar les seves actituds envers els migrants i les difícils i ètiques decisions que han d’adoptar les societats contemporànies. La crisi de refugiats a Europa com a teló de fons i el discurs antimigratori imperant fan especialment rellevant l’obra de l’artista in’amplien el valor artístic i social.

M.G.