La boca llena de trigo de Mayte Gómez Molina

La boca llena de trigo és la primera novel·la de la poeta Mayte Gómez Molina que, amb una escriptura plàstica, irònica i esmolada, debuta en la narrativa amb un llibre profundament íntim en el qual el vertigen de ser vista i la por a no estar a l’altura es converteixen en una aposta radical per la cura, a una mateixa i als altres, com a forma de resistència. Una novel·la en la qual l’art no és un tema, sinó una ferida: allò que fa mal, allò que salva, allò que ens uneix.

La boca llena de trigo és la història d’una nena prodigi convertida ara en una dona atrapada en un llenç en blanc. Una història sobre l’atzar, sobre la tensió entre llibertat i obediència, sobre el desig de ser honesta amb el que una és i amb el que arrossega. Una reflexió entorn de l’autoexigència, la impostura i la precarietat emocional i econòmica que ha d’afrontar qui tracta d’obrir-se pas en un món encara ancorat a la ficció de la meritocràcia.

La crida de Maria Manzoni, la galerista més important del país i figura de gran rellevància en el col·leccionisme privat d’art contemporani, desencadena una profunda crisi creativa i existencial. Anna s’enfronta llavors no sols a la pressió del mercat, sinó al record d’una infància travessada pel rebuig i la culpa, a una amistat fundacional que s’esquerda i a la sospita que tal vegada hagi traït alguna cosa important pel camí.

Presenta: Raquel Victoria, comissària

Mayte Gómez Molina és una escriptora, investigadora i artista de nous mitjans que utilitza l’escriptura com a eix vertebrador d’una pràctica plural. Maneja la poesia i la ficció en un sentit tradicional, creant objectes «llibre», però també explora l’expansió de la literatura a formats digitals a través del cinema, el 3D i la realitat virtual. Becària Fulbright 2019-2021, va estudiar un Màster en Cinema, Vídeo, Nous Mitjans i Animació a The School of the Art Institute of Chicago. En 2021 va realitzar en la Universidad de Granada la seva primera exposició individual, Me veo la nuca, de la qual va néixer el seu primer poemari: Mi piel virtual, cansada. Després de guanyar diversos concursos literaris, va ser reconeguda amb el Premio Nacional de Poesía Joven Miguel Hernández 2023 per la seva obra Los trabajos sin Hércules. En 2024 va  publicar el poemari Circuito cerrado de vigilancia. Actualment forma part del programa de doctorat MAKE/SENSE a l’Acadèmia d’Art i Disseny de Basilea, on també imparteix classes a l’Institut d’Art, Gènere i Naturalesa.