Tiende la belleza a la esfericidad

Es Baluard Museu programa una lectura performativa sota el títol Tendeix la bellesa a l’esfericitat. Aquesta activitat, vinculada a l’exposició «Olimpia Velasco. Claros del bosque (Bell-ver)» serà conduïda per l’escriptor José Vidal Valicourt.

A l’acció s’activaran en ressonància mútua, els motius i les temàtiques que enllacen la filosofia poètica de María Zambrano i la proposta expositiva d’Olimpia Velasco. Vidal Valicourt llegirà textos propis a la sala de l’exposició, els passadissos i les terrasses del Museu.

La idea és que la paraula recitada vagi ressonant, transitant i transformant els diferents espais d’Es Baluard Museu, travessant i submergint-se a l’obra que desplega Velasco, així com en una sèrie de conceptes clau que habiten la poètica de Zambrano: la clariana del bosc com a centre i lloc de contemplació; la metàfora del cor i l’amor com a motor per pensar i crear. La paraula que és llavor, que penetra a la terra tot esperant germinació i creixement, el buit que és possibilitat i condició de bellesa. Tot d’acord amb la raó poètica zambraniana.

Els textos seleccionats pretenen dialogar, mitjançant la sonoritat i projecció de la paraula, -literalment, amb el cor a la mà- amb la pràctica artística d’Olimpia Velasco i amb la manera poètica de filosofar de María Zambrano.

José Vidal Valicourt és llicenciat en Filosofia, titulat amb un màster de Filosofia Contemporània. La poesia i la filosofia, branques d’un mateix arbre, habiten a la seva escriptura, sempre amb la tensió vivificant entre Eros i Thanatos, així com el cinema, el jazz i una mena de poètica psico-geogràfica. En prosa, és autor de novel·les breus com El hombre que vio caer a Deleuze, Tomas falsas, Lisboa Song, Desaparecer en un solo de Coltrane, La hora del lobo, a més d’un assaig sobre Maurice Blanchot, titulat Blanchot, el espacio del desastre. En poesia, destaquen els seus llibres Ruido de fondo, La casa de Mallarmé, Zona de nadie i Meseta (traduït al francès com Le Plateau) entre alguns altres.