Fotografiar sin ver. Visiones del cuerpo humano – Es Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma

Fotografiar sin ver. Visiones del cuerpo humano (1994) neix de l’interès de Jana Leo per la investigació de la condició humana i, en aquest cas, se centra en si mateixa per aclarir la seva identitat mitjançant les imatges del seu cos en mans d’altres persones. Leo comença fotografiant amb els ulls tancats les mans de la persona convidada, qui després retrata a cegues el cos nu de l’artista. A través de diverses sessions, realitzades en dies diferents –en un escenari compost sempre per un llit i llum ambiental, gairebé sense preparació prèvia–, diferents convidats anònims indiquen a l’artista com s’ha de col·locar mitjançant el tacte i la veu. A Fotografiar sin ver. Visiones del cuerpo humano, l’artista concentra quatre sessions, cada una formalitzada sobre paper negre. Un total de 122 fotografies analògiques de rodet en blanc i negre són revelades per l’autora i validades sense restriccions segons varen ser preses, juntament amb un quint panell amb l’explicació dintre d’una caixa de fusta folrada de vellut, que reforça el caràcter íntim del procés en si mateix.

Amb aquesta manera d’utilitzar el mitjà fotogràfic, Jana Leo redefineix el procés fotogràfic, la relació entre el fotògraf i la persona fotografiada i es desfà del costum o cànons establerts per desenvolupar la mirada interior. El material en brut es convertirà en testimoni de l’acció i la relació d’autor-cos de la model amb cada autor.

E.B.

Biografia de l'artista

Jana Leo

Madrid, 1965

Viu i treballa a Nova York. Artista multidisciplinar, desenvolupa la seva obra a través de diversos mitjans com ara el vídeo, el cinema, la fotografia, la performance, l’arquitectura i l’escriptura. Doctora en Filosofia per la Universitat Autònoma de Madrid i Màster en Arquitectura per la Universitat de Princeton (EUA), treballa entre l’any 2000 i el 2007 com a professora de Projectes i Conceptes Avançats d’Art i Arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Cooper Union de Nova York. En aquest encreuament entre filosofia i arquitectura, Jana Leo desenvolupa un treball amb una forta base conceptual que es materialitza en diferents formats en una mateixa obra: llibres, fotografies, teatre, dibuixos, cançons… El 2007 funda Civic Gaps –un grup de reflexió establert a Nova York dedicat a l’estudi d’espais buits o abandonats a la ciutat– i el 2008 la Fundació MOSIS-MOdelos y SIStemas; Arte y Ciudad, la finalitat principal de la qual és fer ciutat mitjançant l’art i l’arquitectura i construir models i sistemes d’art.

La seva obra s’articula al voltant de dos eixos principals basats en l’anonimat i la col·laboració: per un costat, el seu treball per «facilitar» trobades entre desconeguts i unir-los per aconseguir un objectiu comú, plasmat a l’obra Fotografiar sin ver. Visiones del cuerpo humano (1994) i, per l’altre, les accions art-ciutat, és a dir, la creació de grupsamb la finalitat de crear projectes artístics que aglutinin diferents disciplines com, perexemple, l’acció Volando avioncitos de papel realitzada al Museum of Modern Art de Nova York.

Ha publicat El viaje sin distancia: Perversiones del tiempo. El espacio y el dinero frente al límite en la cultura contemporánea (2006), Rape New York-A Narrative of a Rape and Examination of Culture of Predation (2009), I Condo New York una teoría del amor, la arquitectura y las formas de propiedad (2010) i El efecto Goya, Destrucción de Estatuas (2011).

Ha exposat al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid, 1999), a la Javier López Gallery (Madrid, 1999), al Project Room Arco (Madrid, 2002), a la Invisible Exports Gallery (Nova York, 2009) i a La Casa Encendida (Madrid, 2011), entre d’altres. La seva obra és present en col·leccions públiques i privades espanyoles: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid), Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, Comunidad de Madrid, Fundación Marcelino Botín (Santander) i Museo de Arte Contemporánea de Vigo.

E.B.