Ghada Amer. Sculpture Since 1991

Pionera en la seva singular manera de resoldre la pintura i les seves escultures ceràmiques, per a Ghada Amer la percepció no existeix aïllada i, més enllà de les obres en si mateixes, aconsegueix que vegem el món a través de les seves obres. Per això defensa la capacitat de reconèixer l’ambivalència com una actitud revolucionària. Perquè sense ser didàctica, creu en el poder de la bellesa i la perspicàcia per assenyalar les injustícies o les contradiccions, i en aquest sentit és una artista política des del seu posicionament conceptual, que no sol ser directe, sinó que es basa en una proposta per a la meditació i la sensibilitat crítica. Allò personal, allò cultural, allò polític i allò social es conjuguen i cada matís pintat, brodat o esculpit resulta rellevant.

Nascuda al Caire (Egipte), criada a Niça (França) i resident a Nova York des de fa dècades, Ghada Amer és coneguda per les seves pintures, en les quals cus al llenç imatges eròtiques per difuminar-ne la visió i conduir el plaer més cap al delit del fil que cap a l’afany sensual dels seus motius iconogràfics. Tot es difumina sense esborrar-se de l’escena, com una mise en abyme que ens introdueix en una paradoxa conceptual. La imatge es precipita i s’encripta en una mena d’abisme enigmàtic. Perquè el missatge en l’obra de Ghada Amer no se’ns lliura mai de manera literal, sinó que s’ubica en l’àmbit d’allò contradictori, o d’allò que Jacques Rancière va denominar «espai intermedi», el que hi ha entre els extrems: l’intermedi com a espai de la diferència, com a trànsit entre el que és una cosa i el que és una altra cosa. Un camí entre dues imatges, entre dos gèneres, entre dues maneres d’encarar-se amb el món, entre territoris o maneres de veure-hi o entre disciplines artístiques com ara l’escultura i la pintura. La visió de Ghada Amer té a veure amb el transculturalisme i la importància de l’intercanvi cultural. Només s’ha de pensar en la seva tria de tècniques i materials; d’una banda, les seves pintures cosides que ens recorden que fa temps que teixir ha trascendit l’espai domèstic per ocupar l’espai d’allò polític i esdevenir una eina contra l’oblit; de l’altra, les seves escultures ceràmiques, tan incontrolables com alliberadores; o els seus bronzes, tan estables com moltes de les conviccions que l’artista vol desmuntar.

La tasca de Ghada Amer es formalitza des d’allò fronterer i es basa en una mena de durada suspesa. La dificultat per copsar-ho provoca que la nostra mirada sempre estigui en trànsit, com l’aigua que brolla de les fonts que ara presenta, realitzades en col·laboració amb la gerreria mallorquina de Pere Coll. És la seva manera d’esquinçar la imatge, d’embolcallar el misteri i reforçar-ne la densitat. Aquesta sensació s’extrapola també al muntatge de la seva exposició a Es Baluard Museu, on els seus paravents actuen com a sòlides barreres que protegeixen les imatges alhora que les acullen per obligar-nos a apropar-nos-hi i abraçar la vessant impúdica de les figures creades en relleu i en primer pla; el desig mai no és prou nítid i la presa de consciència resulta desconcertant: és la revelació del que ha estat concebut per ocultar.

Aquesta mirada ambivalent és la que transforma les seves pintures esculpides o escultures pintades en obres radicalment contemporànies. Encara que darrere de tot això, i paradoxalment ens n’adonam en les seves escultures ceràmiques, trobam que les seves obres es basen en l’acte pur de pintar. Si en les seves pintures brodades el concepte permetia un lloc per a la reflexió sobre el mateix mitjà i les possibilitats de la pintura, l’enfocament pictòric de la ceràmica, així com el seu caràcter imprevisible en formes i colors, li permet anar molt més enllà en aquesta recerca de la intensitat poètica. Ghada Amer du molts anys creant aquestes escultures amb un fort component pictòric i un atractiu cromatisme. No resulta novedós si pensam en com estaven pintades les escultures de l’antiguitat. També resulta inevitable pensar en el llegat de les escultures policromades de l’antic Egipte i com aquestes han arribat fins a nosaltres brillants, però alhora imperfectes com a conseqüència del pas del temps. Mentrestant, els seus Thoughts l’apropen de manera singular al món abstracte. L’execució del procés li permet acompanyar el pensament, que es descentra en una mena de dissolució pictòrica a través de la ceràmica. Ghada Amer cerca en la pintura i en l’escultura la seva capacitat per sensibilitzar l’espectador i en la seva intenció de velar la imatge abraça la difuminació per tal de posar èmfasi en la dificultat de la compressió visual en el món en què vivim.

 

Ghada Amer va néixer al Caire (Egipte) l’any 1963 i es va traslladar amb els seus pares a Niça quan tenia onze anys. Va continuar a França per completar la seva formació acadèmica i va obtenir tant els estudis de grau com el màster en Belles Arts (MFA) a la Villa Arson, École Nationale Supérieure de Niça (1989). Durant aquell període, l’any 1987, estudia arts (escultura) durant dos semestres a la School of the Museum of Fine Arts in Boston, Massachusetts. El 1991 va traslladar-se a París per cursar un programa de postgrau a l’Institut des Hautes Études en Arts Plastiques. El 1996 va ser acceptada per realitzar una residència artística a la University of North Carolina, a Chapel Hill. Des de llavors, viu i treballa entre Nova York i el Caire.

Ghada Amer és una de les artistes més reconegudes de la seva generació i compta amb exposicions en institucions públiques com ara les dues retrospectives que varen acollir el MUCEM, comissariada per Hélia Paukner; Musée des civilisations de l’Europe et de la Méditerranée, a Marsella (2022) i el Brooklyn Museum of Art de Nova York (2008), comissariada per Maura Reilly; i mostres al Centre Pompidou-Metz, Metz (2025); The Metropolitan Museum of Art, Nova York (2024); Stedelijk Museum, Amsterdam (2024); Desert X, Palm Springs (2021); Louvre Abu Dhabi (2021); MAZ, Museo de Arte de Zapopan, Jalisco, Mexico (2020); Brooklyn Museum, Nova York (2018); Smithsonian National Museum of African Art, Washington D. C. (2017); MACRO, Museo d’Arte Contemporanea di Roma (2007); Stedelijk Museum‘s-Hertogenbosch, Amsterdam (2006); Museum of Modern Art, Nova York (2006); Centre Georges Pompidou, París (2004).

L’obra d’Amer forma part de col·lecions públiques d’arreu del món, entre les quals l’Arab Museum of Modern Art de Doha; l’Art Institute of Chicago (Chicago, Illinois); la Barjeel Art Foundation (Sharjah); el Brooklyn Museum of Art (Nova York); el Centre Georges Pompidou (París); el Crystal Bridges Museum of American Art (Bentonville, Arkansas); el Guggenheim Museum Abu Dhabi; l’Israel Museum (Jerusalem); i el Samsung Museum (Seül), entre d’altres. Així mateix, també ha participat en destacades exposicions col·lectives i biennals internacionals com la Biennal de Whitney de l’any 2000 i les edicions de la Biennal de Venècia del 1999 (en la qual va rebre el Premi UNESCO), 2005 i 2007.