Islas y horizontes

- Espai:
- Centro de Arte Tomás y Valiente - CEART de Fuenlabrada (Madrid)
- Artistes:
-
Alfredo Jaar, Amador, Amparo Sard, Antoni Socías, Bernardí Roig, Chema Alvargonzález, Dennis Oppenheim, Diana Coca, Dionisio González, Eliseu Meifrèn, Erró, Erwin Bechtold…
Artistes
Alfredo Jaar, Amador, Amparo Sard, Antoni Socías, Bernardí Roig, Chema Alvargonzález, Dennis Oppenheim, Diana Coca, Dionisio González, Eliseu Meifrèn, Erró, Erwin Bechtold, Eulàlia Valldosera, Fabrizio Plessi, Ferrán García Sevilla, Francisco Ruiz de Infante, Guillermo Pérez Villalta, Hermen Anglada-Camarasa, Irene de Andrés, Jana Leo Chema Madoz, Joan Antoni Fuster Valiente, Joan Brossa, Joan Cortés, Joan Fontcuberta, Joan Miró, Joaquim Mir, Joaquín Sorolla, Jorge Mayet, José Hernández, José Manuel Broto, Kcho, Lida Abdul, Llorenç Cerdà, Marcelo Viquez, Michael Najjar, Miquel Barceló, Montserrat Soto, Médard Verburgh, Núria Marquès, Pep Bonet, Rafael Tur Costa, Rebecca Horn, Ricard Anckermann, Roland Fischer, Sean Scully, Shirin Neshat, Toni Catany i William Degouve de Nuncques - Comissariat:
- Nekane Aramburu
En una illa, l’horitzó és un punt de referència constant, l’eix sobre el qual basculen les realitats, el pol d’atracció en què la fi és el principi i a la inversa; és la metàfora de la llunyania o la geometria per a la mirada interior. Venim d’un arxipèlag a la Mediterrània, una mar bressol de civilització al llarg de la seva història i al seu present plataforma de creuers i pasteres, de poesia i economia, de paisatge verge i de skyline hoteler, de nostàlgia i d’emoció.
La línia de l’horitzó és una ficció per al cel i la terra, pot ser una barrera, la frontera entre la realitat i el somni, un abisme o una promesa, la utopia a la rasa d’un globus terraqüi abismal o l’obertura vers la seva infinitud. Aquesta línia física i mental evidencia les construccions utòpiques de les perifèries i les tremendes possibilitats d’un territori que es va preservar, i alhora exposar, en ell mateix durant segles a l’empara de la mar.
Sant Agustí insisteix que admirar la natura és mirar cap a fora, foris, en oposició a intus. A les illes Balears, a Es Baluard com a museu autonòmic de referència, tenim permanentment en compte les nostres coordenades geogràfiques com a repte i oportunitat, immergits en la història i mirant cap al futur.
El contenidor per als rastres i les empremtes de la cultura —el museu— ve el ser el gran arxiu de tot allò que és tangible i intangible i el custodi del seu patrimoni.
Es Baluard és un museu d’art modern i contemporani, situat a Palma com a gran museu de les illes Balears i compta amb un fons d’obres d’artistes vinculats amb l’àmbit de les illes i/o de referència internacional. Es Baluard és catalitzador i emissor d’història, tendències contemporànies i formació a través d’exposicions, activitats i cicles educatius, a més d’un espai d’investigació i laboratori viu per a l’anàlisi i la producció de les pràctiques creatives actuals.
La seva col·lecció està constituïda per fons de l’Ajuntament de Palma, el Consell de Mallorca, el Govern de les Illes Balears, la Fundació d’Art Serra, les adquisicions de la Fundació Es Baluard, dipòsits de col·leccionistes i artistes rellevants. Amb «Illes i Horitzons» presentam al CEART una selecció de les nostres col·leccions vehiculades sota la idea de l’horitzó i atenent al denominador comú de l’evolució de les pràctiques creatives locals i internacionals amb l’objectiu de, a manera de node i radar, mostrar la nostra feina i articular noves xarxes i col·laboracions. (Nekane Aramburu)
